PRIVATITZA QUE ET PRIVATITZARÉ

Aprofitant el mes d’agost, un mes en què l’opinió pública està pendent de les seues vacances i no del dia a dia del que ocorre a la ciutat, un any més, el govern municipal fa una altra passa en el camí de la privatització de la gestió dels serveis municipals. Ara li ha tocat el torn a la recollida de fem, la neteja viària, el reciclatge dels residus, la neteja d’edificis públics, la neteja de les platges, la conservació de les vies públiques, el manteniment de les zones verdes, el servei de grua municipal, el control del servei d’estacionament limitat...
Cal recordar que fins ara, la gestió d’estos serveis estava en mans de diverses contractes. A partir d’ara, s’enceta el camí de la privatització total, de la creació d’una altra societat mixta que els gestione durant els pròxims 25 anys. La veritat és que estàvem esperant la jugada i no ens ha pillat de sorpresa. Però, en este cas, la privatització serà encara més evident perquè, voluntàriament i sense cap tipus de lògica, l’ajuntament ha renunciat a posseir la majoria de les participacions en l’empresa mixta que es cree en favor del soci privat que es designe. És a dir, en un servei públic, una entitat pública com l’Ajuntament de Gandia, de manera estranyament voluntària, perdrà la majoria en el consell d’administració de l’empresa mixta.
Així docns, a l’espera de les decisions pròximes que prenga Orengo, podem augurar perfectament els objectius que es pretenen aconseguir amb l’operació de privatització i les conseqüències que se’n derivaran. En primer lloc, crec que tot el muntatge s’ha preparat per aconseguir acumular en un únic pagament, que cobrarà el govern municipal l’any que ve, una quantitat econòmica, semblant a un cànon, del soci amb el qual es constituïsca l’empresa mixta. D’eixa manera es podrà salvar el pressupost del 2011.
Que ningú no s’enganye. L’objectiu del canvi que ara s’aprova no és “millorar la gestió dels serveis” com diu Orengo, sinó acumular en un exercici, el del 2011, la major quantitat d’euros que puguen traure-li a una concessió que durarà 25 anys. I això a costa d’incrementar en els pròxims exercicis el preu de la recollida de fem i el cost de la prestació dels altres serveis que ara passen a mans privades. Però, com que això ho hauran de gestionar altres corporacions, ja no els importa.
Però és que en este cas la perversió del muntatge és encara major que en el dels cànons de l’aigua i en el del clavegueram. Si en estos últims serveis, els cànons es van obtindre a partir dels increments dels preus de les tarifes repercutides als consumidors, en el cas que ens ocupa, el nou sistema de gestió comportarà un augment del preu de la recollida de fem i un augment dels costos dels altres serveis dels quals s’ocuparà la nova empresa mixta que es cree. Uns serveis que es paguen a càrrec del pressupost municipal. Perquè si realment, amb el nou sistema de gestió, es creu que s’aconseguirà baixar els costos d’explotació, el més normal és que eixa disminució repercutira en una baixa del rebut del fem, cosa que, ja ho anunciem des d’ací, el govern municipal no farà.
Un altre objectiu de la creació de l’empresa mixta és la de fer la gestió d’estos serveis encara més opaca. Com que els regidors de l’oposició no tindran presència en el Consell d’Administració de l’empresa mixta, la gestió dels serveis quedarà totalment apartada del control d’eixos grups.
Concloent, no acceptem de cap de les maneres les raons aportades pel govern municipal per a justificar l’operació, perquè, igual que s’ha vist en el cas del clavegueram, tot este entramat no té una altra finalitat que incrementar l’opacitat en la gestió dels serveis públics i cobrar una quantitat anticipada a l’empresa que coparticipe en l’empresa mixta a canvi de pujar en un futur el preu del servei, en este cas el del rebut del fem que tots els ciutadans de Gandia paguen.

ORENGO, UN ALCALDE GENS POPULISTA

Açò si que és el súmmum del súmmum. Si fa escassos dies, el Sr. Orengo ens alliçonava i ens advertia, al seu discurs d’inauguració de la Universitat d’Estiu, del perill que les actituds populistes d’alguns podien suposar, deia textualment: “Hem de ser valents per a evitar l'aparició d'un populisme que amb diners i el control dels mitjans de comunicació ens retorne a èpoques anteriors no desitjades per la majoria", ara, a tan sols una setmana d’eixes paraules, és ell mateix qui fent ús d’eixe populisme del que advertia, i amb els diners de tots els gandians i gandianes, ens enganya, una vegada més, amb anuncis com el que hem escoltat estos dies a la ràdio de transparència en la gestió municipal.

Sr. Orengo, això si que és tindre la cara folrada. No ens intente vendre la burra. Afortunadament, hui els ciutadans ja saben qui es vostè i com se la juga, i ja no se’l creuen per molts anuncis que faça, i per molta demagògia i populisme que vulga emprar. Als qui vivim en Gandia ja no ens asusten les seues intencionades prediccions, eixa “ època anterior no desitjada per la majoria....”, a la qual feia referència, ja fa temps que vostè la va instaurar a esta ciutat. La democràcia i la transparència de la qual fa gala el seu govern del PSOE, no és que siga escassa, és que ja no existeix.

La transparència d’un Govern és molt més que actualitzar dades personals del membres de la Corporació, molt més que difondre o publicitar obres, molt més que fer campanyes institucionals o col•locar opinòmetres per la ciutat. La vertadera transparència d’un Govern passa per tot això i també per donar informació als regidors, per fer pública la situació econòmica real de l’Ajuntament, per comptar amb l’opinió de la ciutadania davant projectes que els afecten com el del Tramvia, escoltant i valorant les seues opinions i per un llarg llistat d’actituds democràtiques i actuacions públiques que brillen per la seua absència al si del Govern Municipal.

I això és el que fa gran a un polític Sr. Orengo!!. Escoltar el conjunt de la ciutadania, i no sols a aquells que ens lloen. Reconèixer les errades i rectificar a temps són valors que honren un gran gestor i que l’allunyen d’eixe populisme tan indesitjat que vostè promulgava. El problema ve, quan sent conscient d’açò, patim d’una ceguera consentida.
"……- ¡No porta res al damunt: un infant diu que no porta res al damunt!
- Però si és que no hi porta res, al damunt! - cridà al capdavall tota la gent.
L'emperador es recargolà, perquè conegué que era veritat; però pensà que "la processó, ara, havia de seguir el seu curs" i es mantingué més estirat que mai, i els ajudants anaren agafant enlaire la cua del vestit invisible… "

UNA ESTRANYA PARELLA

Mai deixaran de sorprendre’m els articles del Sr. Borja, i no per les ignorants, encara que intencionades, afirmacions que fa en cada un d’ells, sinó per la capacitat d’expressar el que li convé en cada moment, encara que això supose unes enormes contradiccions entre el que diu i el que recolza.

I per què dic açò? Molt fàcil. El Sr. José Miguel Borja, al seu últim article, posava en el mateix sac, d’acusacions i retrets, l’actitud presa pel PSOE, PP i BLOC davant la defensa d’una moció que demanava que els funcionaris conegueren el valencià a l’hora de fer el seu treball i deixava de banda Plataforma de Gandia amb l’apreciació, particular, que és l’únic partit a nivell local que, per estar en contra de la proposta, aposta pels drets dels ciutadans, quan per als qui escoltàrem el Sr. Mut, al passat plenari, és més bé el contrari.

Apostar pels drets dels ciutadans a conèixer i expressar-se en la seua llengua, tant en les relacions privades com en les relacions amb les “institucions públiques” com s’arreplega al nostre Estatut d’Autonomia, a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià o a la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, és apostar pel Requisit Lingüístic Sr. Borja, per fer esforços perquè els treballadors de la “funció pública” dominen les dues llengües oficials del nostre territori. Per què, ja em dirà vostè, quina defensa dels drets constitucionals fan vostès els de la Plataforma quan per explicar-se diuen: “si ningú els nega el seu dret a parlar en valencià, ningú els ho impedeix, com si volen fer-ho en suahili o en quetxua, i si els diuen que no l’entenen eixe és el seu problema”.

I sí, és el nostre problema. És el nostre problema tindre un partit com Plataforma de Gandia que vulnera els nostres drets com a ciutadans valencians a expressar-nos en la nostra llengua i a no patir cap rebuig per això, governant-nos. I és el nostre problema que un partit com el PSOE, que sé de bona tinta que compta amb gent preocupada per esta qüestió, haja consentit formar equip amb la dreta més sectària de la ciutat. Per això, no ens queda un altre remei que demostrar a la ciutadania que, almenys nosaltres, sí que lluitem perquè les lleis que defensen els nostres interessos lingüístics es facen complir.

I ací està la seua contradicció i la seua hipocresia, Sr. Borja. Contradicció quan diu al seu escrit que, els ciutadans que parlen qualsevol de les llengües cooficials tenen dret a rebre una educació i ser atesos per l’administració en la que trien, i després no defensar la necessitat del Requisit Lingüístic per als qui hagen de ser treballadors de la “funció pública” i hipocresia quan desvincula Plataforma de Gandia de la forma d’actuar i d’opinar de la resta de partits representats a l’Ajuntament de Gandia entre els quals, és important recordar-li, perquè sembla que té pèrdues de memòria selectives, es troba el PSOE, soci de govern i company de viatge, amb qui tan bones relacions no es cansen de dir que tenen els seus membres.

Però, tot i això, encara li hauré d’agrair una cosa al Sr. Borja, i és que haja fet vore als militants i representants del PSOE, més enllà dels somriures i les carantoines, qui és Plataforma de Gandia i com la qualifiquen i desprestigien les seues actituds.

Megaprojectes, fum i més crèdits

El govern de Gandia s’ha proposat endeutar totalment la ciutat per als propers cinquanta anys. Sembla que el fum que el tàndem Orengo-Mut ens venen a diari té el color negre de la terra cremada. Almenys això es pot pensar de la darrera jugada que han portat endavant: un crèdit milionari amb un interés extrepitosament alt que condemna, encara més, els ciutadans de Gandia. Una mostra que les coses no s’estan fent sols molt malament, sinó que no hi ha cap mesura, cap previsió de futur, sols hi ha hui, i no demà.

Dia rere dia assistim atònits a la presentació de grans projectes que de ben segur es quedaran a la paperera. Grans actuacions urbanístiques que queden molt bé en rodes de premsa però que mai voran la llum per la incapacitat dels responsables municipals de dur-les a terme. I això sembla que a l’alcalde de Gandia i al seu megaregidor d’urbanisme els encanta. Torres de pisos a l’entrada de l’Avinguda d’Alacant, supercomplexos olímpics, reformes de places acabades d’inaugurar, riberes a un i altre costat del riu, palaus de congressos, etc... fum i més fum que no es plasma en res ni es farà mai realitat.

I jo em pregunte: no seria més lògic que es feren propostes reals, possibles d’executar, i que es dugueren endavant?. Allò que caracteritza un bon govern és saber escoltar a la gent, i el govern que patim a Gandia, abanda d’ineficaç, sols escolta els seus. PSOE i Plataforma s’han dedicat a pagar favors amb la colocació de tots els seus en càrrecs de confiança a les seues regidories. De fet, no hi ha departament de l’Ajuntament on no estiguen els enxufats de torn. Les regidories d’urbanisme, de participació ciutadana, de la dona, d’educació, de joventut, Gandia TV, i el cas més fragant, les empreses públiques, estan farcides de càrrercs eventuals de gent amb carnet d’un o altre partit en el govern. Els socialistes practiquen esta política des de fa anys, i els ex-populars, que tant la criticaven en el passat, han colocat bona part de la seua llista electoral a treballar dins l’ajuntament.

Orengo i Mut ho tenen clar: cremem tot el que tinguem a l’abast, que no sabem que passarà en el futur. Carpe diem, i qui vinga darrere que carregue.

Un altre 25 de novembre amb dones mortes

Segons la Carta Europea per a la Igualtat de Dones i Homes en la vida local: “La Igualtat entre dones i homes és un dret fonamental per a totes les persones i constitueix un valor important per a la democràcia. Perquè este dret es complisca no sols ha de ser reconegut legalment, sinó que a més s’ha d’exercir efectivament i implicar tots els àmbits de la vida: polítics, econòmics, socials i culturals.”

Les entitats públiques tenen l’obligació de promoure la plena implicació de les dones en la vida diària del municipi i posar al seu abast tots els recursos necessaris per a facilitar la seua independència. L’objectiu és aconseguir una societat més paritària, que homes i dones compartisquen els espais de la seua vida quotidiana, les seues responsabilitats públiques i privades. Per transformar esta realitat, per afavorir que les iniciatives i el pensament de les dones es manifesten, cal dur a terme actuacions eficaces on s’impliquen els diferents nivells de l’Administració. Este estiu van matar una dona davant meu a la platja de Gandia. Després d’eixa agressió les notícies ens mostren de noves cada dia. Crec que un cop més ha passat, han fallat, les persones que han de interpretar les lleis no han estat prou professionals en la seua tasca. Malauradament, sembla que les lleis servixen de poc, i que el sistema judicial està obsolet i és ineficaç. Potser la llei no és prou clara i és de difícil aplicació però a mi, que no entenc de lleis, em sembla que el sistema no funciona.

Fa uns dies des de l’associació DONES EN BLOC vam organitzar una xerrada amb la fiscal de violència de gènere Socorro Zaragozà a Gandia. Allí vam poder comprovar com la legislació fracassa dia rere dia. Al mactractador sols se li pot condemnar un any, que pot ser de pressó o fent servicis a la comunitat. Esta darrera acció és, com no, la triada per tots, encara que fins el moment no s’ha posat en marxa cap sistema que faça efectiva l’aplicació de les sentències, que queden arxivades. De la mateixa manera, la fiscal, va posar en evidència la falta d’interés de les administracions per ajudar les víctimes. A Gandia fa temps que es reclama un pis d’acollida per a estes dones, però el govern de la ciutat sempre ha negat esta possibilitat amb arguments irreals.

De vegades em pregunte quines són les prioritats de la nostra societat. Cap a on caminem si la violència ens acompanya de forma quotidiana. I sobretot, si hi haurà algun dia en que el 25 de novembre deixe de ser el dia en contra de la violència contra les dones. Una data que tots hem d’intentar borrar del nostra calendari.

Paraules, intencions,...Fum??????

Des de ja fa un temps, i en estes últimes setmanes encara més, el govern municipal d’esta ciutat no ha fet més que anunciar projectes i projectes per a Gandia, i no projectes qualsevol, “macroprojectes” que segons ells es faran al llarg d’esta legislatura i que, si m’ho permeten, vaig a dubtar que arriben en el temps que anuncien, encara que personalment m’agradaria que fos així. Els qui coneguem de ben prop la gestió municipal, els qui dia a dia vegem com este Ajuntament va endeutant-se més i més, els qui ja hem deixat de creure’ns la venda de “fum” a la que ens han acostumat, el que demanem als representants del Govern Municipal, amb l’alcalde al front, és que facen allò que siga possible i que es deixen d’una vegada per totes de mentir els ciutadans i ciutadanes de Gandia amb falses promeses.

A la gent no se la pot enganyar amb que tindran açò, i també allò, si ni tan sols en la meitat de les coses anunciades existeix un projecte, o una dotació econòmica per a realitzar-lo. Els gandians i les gandianes per supost que ens mereixem tots i cadascun dels projectes que se’ns han venut (la ciutat olímpica, l’auditori, el complex de piscines al Parc del País Valencià, etc......), però cada cosa al seu temps. No se’ns pot posar el caramel prop de la boca, per després llevar-nos-el com si res. Les declaracions d’intencions pot ser sorgiren efecte en altres moments, però ara que com solen dir per ahí” “ja som gat corregut”, les paraules ja no son més que aixó: intencions i fum, molt de fum. Senyors representants del Govern Municipal, en compte de perdre el temps venent projectes i més projectes, anunciant grans “arquitectes”que després no arriben, o hipotecant cada vegada més els pròxims anys per a esta ciutat, seria millor que es dedicaren a gestionar el nostre futur, perquè en realitat d’això es tracta, de millorar el nostre entorn, la nostra qualitat de vida, d’una forma més eficaç i segura.

La nostra ciutat necessita bons polítics. Politics preocupats per gestionar amb sinceritat, agilitat i eficacia tots i cadascun dels aspectes que la composen, i no polítics que fan de la seua feina un instrument per aconseguir vots, calga el que calga. Estic convençuda que en un futur ben pròxim, la gent sabrà triar, i, novament, els bons polítics tornaran a estar present al Govern d’esta ciutat.

Parules que s'emporta el vent

El govern de Gandia torna a enganyar els ciutadans amb l’aigua potable de la ciutat. Estem pagant per una aigua que, en bona part de la ciutat, encara circula per canonades de fibrociment, “uralita”, desaconsellades per l’Organització Mundial de la Salut per considerar-se un producte dolent per a la salut humana. Una aigua, que val 55 milions d’euros i que ha arribat a Gandia com a manà caigut del cel. Uns diners que en compte de ser repartits en els 25 anys de durada de la concessió, seran gastats en un o dos exercicis.

Ja sabíem que 15 d’eixos sucosos milions anaven contemplats en el pressupost d’enguany, el que no sabíem encara era el culebró de fal·làcies i males excuses que hem sentit la darrera setmana.

Informen Vicent Mascarell i Anna Garcia que van a gastar un bon grapat de milions en pagar factures pendents del 2007 que encara no s’havien pagat. I Mascarell té la cara dura d’acusar el BLOC de ser el responsable d’estes factures per la seua mala gestió. De moltes coses ens podrà acusar, però de gestionar malament mai. La ciutadania ho té ben clar, si per alguna cosa s’ha caracteritzat la política del BLOC a Gandia és per la seua gestió pulcra i honesta. Les factures que venen del 2007 i que no s’han pagat venen de les regidories socialistes en bona part, gestionades a base de “despilfarro” i amiguisme. Si no, ¿per què l’actual regidora de Joventut va confessar, en veu baixa, que si pagava totes les factures que tenia pendents es xuplava tot el pressupost per a l’any següent?. O ¿per què totes les factures que venen de Medi Ambient són de finals d’any, quan la regidoria estava ja en mans de Mascarell?. L’actual portaveu socialista a l’Ajuntament de Gandia fa gal·la una vegada més de la falta de rigor i seriositat. Dispara a dreta i esquerra mitges veritats o falsedats totals, sols per intentar desviar l’atenció cap a l’oposició. Les seues paraules no contribueixen més que a enterbolir les relacions entre socialistes i nacionalistes a Gandia. Oblida molt prompte amb qui va fer “Quatre anys de bon govern” i s’ha entregat totalment a les polítiques dretanes del seu pacte amb els ex-populars.

Estem davant d’un govern que menteix als seus veïns en reunions públiques. I així ho ha demostrat l’alcalde de la ciutat estos darrers dies, José M. Orengo, qui va prometre a la Federació d’Associacions de Veïns que els 40 milions de la concessió de l’aigua serien destinats a polítiques consensuades amb els veïns.

Orengo torna a aplicar allò de “donde dije digo, digo Diego”, lema que l’ha caracteritzat des del pacte amb Mut. I ara diu que ell d’això no sap res, i fa amb els diners el que li dona la gana. Les Associacions de Veïns assisteixen atònites a un govern despòtic i fal·laç que manifesta desconfiança.

De moment sols tinc una cosa clara, que com van les coses, no se si d’ací poc haurem de tornar a comprar aigua mineral en botella.

AÇÒ ÉS MÉS LLARG QUE UN DIA SENSE PA !!!!!

Les obres de l’hospital comarcal a La Safor estan sent com solem dir els valencians “més llargues que un dia sense pa!!”. Si fem memòria, i d’eixa molts en tenim prou, ara fa al voltant de cinc anys que venim escoltant parlar d’elles, però més prop encara, ara fa un any que l’alcalde de la nostra ciutat, acompanyat pel Sr. Fernando Mut i pel President de la Generalitat, el Sr. Francesc Camps, es feien “la foto” de col·locació de la primera pedra.

Quina vergonya!!!! Hui, al mes d’abril de 2008 i molt de temps després d’eixe suposat inici de les obres de construcció del nou hospital comarcal, encara estem així. Sense ni tan sols tindre clar, veritablement, quan podrem gaudir d’ell.

I el més greu de tot, i d’això no se’n recorden ni el Sr. Orengo, ni el Sr. Mut, i molt menys el Sr. Camps, quan no fan més que allargar el tema i no donar explicacions, és que estan jugant amb la gent del carrer, amb tots nosaltres, els qui patim dia a dia les llargues cues d’espera, els qui sofrim les aglomeracions a les consultes, etc... De l’únic que se’n recorden és de fer-se “fotos” en períodes electorals prometent i prometent coses, per després no complir-les. Així si que és fàcil fer política.

Però, espereu!!, ara sembla que hi ha un altre anunci!!, l’alcalde de la nostra ciutat, el Sr. Orengo, davant les pressions dels sindicats, d’alguns veïns i d’alguns grups polítics com el BLOC, ha decidit pressionar la Generalitat, encara que amb la boca menudeta i sense massa força per si de cas, perquè les obres siguen efectives el més aviat possible.

Toca, a vore si tenim sort, i en uns mesets, abans no se jo...??, veiem algun moviment pel polígon Sancho Llop.

De veritat espere, com a ciutadana, usuària i professional de la sanitat, que prompte la Safor compte amb un hospital comarcal en condicions, perquè fa moltíssima falta, encara que, ja d’avantmà, em lamente perquè no serà un hospital de referència com totes i tots haguéssim desitjat. Si no, com també solem dir nosaltres, “temps al temps”.

Després de la tempesta...

Hem assistit a la campanya electoral del bipartidisme. Els dos grans partits han aprofitat els seus mitjans de comunicació, privats i també públics, per presentar-nos uns comicis entre Zapatero i Rajoy. Han aconseguit una americanització total de la política, de manera que la societat sols pot triar entre el color negre o el blanc. No hi ha colors intermitjos, sols dos pols que en realitat tenen poc d'oposats i molt de proper.

Els partits xicotets, aquells que diuen minoritaris, hem patit uns dels pitjors resultats de la nostra història. La divissió i el ball de sigles, els missatges similars i sobretot, la falta de possibilitats de fer arribar les nostres propostes a través del grans mitjans de comunicació ens han aboacat a uns resultats ben decebedors.

No és l'hora de lamentar-se, és l'hora de la reflexió. Cal aprendre de les errades per no cometre-les altra vegada i d'intentar reconduir dinàmiques abocades al fracàs. A Gandia el BLOC ha experimentat un del pitjors resultats electorals. Realment ningú sap perque, sols que la gent s'ha manifestat de forma democràtica i ho ha fet confiant en altres opcions, sobretot, en el PP. Així, en els propers dies sentirem tota mena de pronòstics. Jo preferisc no fer hipòtesis i aprendre dels colps, per molt durs que siguen.

Ara, cal descansar, la campanya ha sigut intensa. Queda temps per davant per curar ferides i sobretot no queda ni un minut per al desànim. La gent que formem el BLOC estem acostumats a rebre algun susto cada "x" temps, i tanmateix, ací estem. Estem per garantir polítiques de progrés, fetes per i amb els ciutadans. Gandia s'ho mereix.

Celebrem el 8 de març a ALMOINES

Ahir vaig tindre el plaer d'acudir a Almoines per tal de celebrar el Dia de la Dona. Vaig acudir amb Facund Puig, regidor a Gandia, i amb Alicia Izquierdo, la secretaria local del Bloc Jove de Gandia. Va ser una jornada intensa i interessant, una oportunitat per fer palesa la nostra voluntat de crear una societat justa i igualitària. Des del BLOC sempre hem treballat a favor dels drets de les dones, com a treballadores, dins i fora de casa. Hem avançat molt però encara queda molt per fer; hem de lluitar de valent contra la lacra social que significa la violència contra les dones. Dia rere dia moren dones víctimes de pautes socials incomprensibles.

Dissabte a Almoines milers de dones, i també d'homes ens vam reunir per tal de celebrar amb un gran dinar que encara tenim un paper important a jugar. Per això cal de les dones ens impliquem activament en el treball diari que suposa gestionar la nostra vida, i per això cal que cada dia le dones donen el pas de participar de valent en política.

Posem una veu valenciana a Madrid

Publicat a SaforGuia:

El proper diumenge 9 de març els valencians i les valencianes tenim una cita a les urnes. Una cita importantíssima en la qual ens juguem molt del nostre futur. Les eleccions generals, llunyanes per a molts, són uns comicis dels quals va a dependre bona part de l’esdevindre de la nostra terra. Els grans mitjans de comunicació controlats pels dos grans partits s’han posat en marxa per a fer-nos creure que estes seran les eleccions entre Zapatero i Rajoy. Però per al poble valencià eixa no és la qüestió, allò realment important per a nosaltres és si hi haurà presència valenciana a Madrid o no. I el fet que hi haja diputats del PP o del PSOE no és per a res garantia que la nostra terra estiga representada amb una veu forta i valenta, sense complexos i sense tutelatges. El nostre lema de campanya ho diu ben clar: Units som més. Perque la nostra voluntat és la de sumar. Aprofondir en la convergència de les forces de l’esquerra valenciana en un projecte comú.

Des de la coalició Bloc-Iniciativa-Verds apostem per una alternativa pensada en clau exclussivament valenciana. Un projecte de futur que suma valencianisme, esquerra i ecologisme per tal de crear un gran partit format per aquella gent que tenim un Compromís amb el nostre país. Eixa veu pròpia és la que durant quatre anys la diputada Isaura Navarro ha representat a Madrid. Una dona jove que ha demostrat sobradament la seua vàlua i que aspira a consolidar el seu lideratge com a portaveu dels valencians al Congrés dels Diputats. Isaura Navarro coneix de ben a prop la realitat i els problemes que patim a la Safor i que depenen de la lluita que els nostres representants juguen a Madrid. Ella ha reclamat durant esta legislatura passada la construcció del tren Gandia-Oliva-Dénia, de l’alliberament de l’AP7 o la circumval·lació de la N332. Amb valentia, sense timidesa i amb veu clara i forta s’ha oposat a una reforma estatutària que ens condemna, una vegada més, a ser una comunitat autònoma provinciana, sense aspiracions i de segona fila.

Isaura Navarro serà, després del 9 de març, la representant de la ciutadania valenciana a Madrid. Una presència que servirà per condicionar un futur govern de progrés i que garantirà polítiques pensades i dirigides en clau valenciana.

Pa per hui fam per a demà

Publicat a SaforGuia.

Pocs dies abans de la finalització de l’any, concretament el dia 27 de desembre, es celebrava un maratonià plenari a l’Ajuntament de Gandia per tal d’aprovar el pressupostos del 2008. En principi coincidesc en què, començar el nou any amb els pressupostos enllestits és una prioritat per a qualsevol govern. El problema a Gandia, és que el govern ha tornat a fer les coses amb pressa i malament. Ens presenta uns comptes molt poc socials, amb molt poques inversions per part de l’Ajuntament, i certament opacs i pocs clars. Uns comptes fets, com solem dir “a corre cuita”, que per a res han tingut en compte l’opinió d’una gran part de la ciutadania representada pels partits de l’oposició. En este sentit, des del BLOC creiem que el govern de la ciutat ha perdut una ocasió esplèndida per dur endavant una proposta econòmica per al proper any consensuada i treballada entre tots els grups polítics del consistori. Era el moment de fer partícips els grups de l’oposició en un procés de diàleg que permetera que els nous pressupostos foren aprovats amb el vot unànime del plenari.
Contràriament, socialistes i ex populars han optat per la falta de transparència i de diàleg de la qual estan fent gala durant la present legislatura. Així, proposen uns comptes basats en l’endeutament públic mitjançant les recentment creades empreses públiques, en la venda de sol municipal i en el cobrament del cànon de la nova concessió de l’aigua potable per als propers 25 anys. Precisament és este darrer punt allò que més m’indigna. El govern no sols pretén cobrar de colp, en un sola vegada, els 15 milions d’euros que la futura empresa concessionària aportarà, sinó que a més el senyor Soldevila no dubta en afirmar en un mitjà de comunicació i cite textualment, “estos 15 millones no se pueden dejar en un cajón, como quieren algunos, ni dedicarlos íntegramente al ciclo integral del agua”. A no?, si els diners venen donats per l’empresa que controlarà el tema de l’aigua potable a la nostra ciutat, si la xarxa de l’aigua de la ciutat, com informa el cap de servei municipal de l’àrea esta feta pols i necessita una reparació integral, i els diners que deurien servir per millorar-la, com és lògic, no són per a això, aleshores per a que seran???
Ens torna a afirmar el senyor Soldevila, en el mateix mitjà, que s’utilitzaran per a invertir i prestar serveis al ciutadà. Com?, en un sol exercici van a gastar-se tots els diners que corresponen ni més ni menys que a un quart de segle, i qui governe d’ací 5, 10, 15 o 20 anys no vorà ni un sols euro d’estos diners. Aleshores, jo em pregunte, durant els futurs anys, serà el ciutadà, ja que l’empresa ja ho va pagar en el seu dia, qui a través de tarifes, s’haja de fer càrrec de futures inversions de millora? Així és com treballen els nostres governants, “qui vinga darrere que tanque la porta ”.
El senyor Javier Soldevila, que ha deixat ben clar que continua mantenint la seua ideologia de dretes malgrat governar fent pinça amb el PSOE, va manifestar en el plenari que preferia gastar-ho tot en un any. No era partidari de recursos ociosos.
Esta és, simplement, la política de la irresponsabilitat. La política d’aquells que hipotequen el futur de la ciutat i que deixen sense possibilitats els governs d’ací uns anys. Segurament els ex populars enfadats volen practicar una política de terra cremada. “Pa per a hui i fam per a demà” serà el seu lema, però no, que tinguen clar que no és el d’aquells que tenim voluntat de treballar per Gandia i pel seu futur.

Una altra manera de comunicar?

Publicat a Safor Guia i a InfoSafor:

Fa alguns dies es va presentar la nova programació de Gandia Televisió (on per cert, algú va ignorar que al Consell d’Administració de Gandia TV hi ha més representants que els de la Plataforma i el PSOE, els únics que van tindre l’honor de ser entrevistats a la gala). Els nous responsables de la televisió pública de Gandia han triat un lema ben explícit: "Una nova manera de comunicar". En principi trobe normal que els nous gestors de l’ens vulguen donar-li el seu toc personal i professional a la programació. Entre altres coses, perquè és la seua obligació. El problema ve quan ens trobem que en sis mesos el nou director ha demostrat que té més de personal que de professional. De personal perquè el primer que ha fet ha sigut col·locar els seus amics. Pagar els favors polítics a tots aquells que van contribuir a fer-li la campanya al PSOE. No debades la responsable de premsa durant la campanya electoral de José Manuel Orengo és ara cap d’informatius, i el seu marit ha sigut contractat com a responsable tècnic i no precisament cobrant el mateix que la resta de treballadors. Altres professionals amb anys de treball a la televisió han sigut substituïts per amics de la direcció. Molt de personal i poc de professional perquè demostra un total sectarisme, oferint íntegre el míting preelectoral de la candidata cunera socialista Fernández De la Vega. Un fet inèdit a la història recent de les televisions públiques valencianes, espanyoles i, tal vegada, europees.
Pel que fa als nous continguts, de nous i novedosos tenen ben pocs. Els programes són els mateixos que en etapes anteriors, però amb noms i cares diferents. Les úniques novetats, una vegada més, les trobem en la contractació de persones directament relacionades amb els partits del govern de la ciutat. Presentadors amb relacions directes amb els socialistes i amb els ex-populars.
L’únic canvi real que s’ha introduït dins la nova programació ha sigut l’emissió de pel·lícules i de sèries de dibuixos per a xiquets i xiquetes. Una novetat que en un principi vaig trobar encertada. Encertada si haguera servit per assentar les bases d’una programació més àmplia i variada. Que servira per portar a les nostres cases cinema de qualitat i en valencià. En compte d’això, ens hem trobat amb un lot de “cine clásico” de l’any de la picor, acolorit o en blanc i negre i en castellà. A l’igual que els dibuixos. A quina altra tele ens recorda? A la que critiquen dia sí, l’altre també, els socialistes ? Aquests programes convertixen Gandia TV en un canal més pel qual passar ràpidament en fer zàpping.
Sincerament, en eixa nova manera de comunicar no veig cap novetat, sinó una miqueta de caspa. Segurament els anys que el nou director de GTV ha treballat a Canal 9 li han servit per aprendre com es manipula una televisió pública. I amb aquesta reflexió, jo tampoc espere ferir la sensibilitat de ningú, senyor Varó.

"Per a visualitzar l'oposició"

Esta setmana ha tingut lloc un episodi algo esperpèntic protagonitzat pel "seient al plenari". Orengo i Mut s'han posat d'acord per tal d'enviar els regidors del BLOC-VERDS a l'altre costat de la sala de plens. Així, a colp de decret d'alcaldia, el govern PSOE-PdG queda a un costat i envia Josep Miquel Moya i Facund Puig enfront. Sincerament considere que és una qüestió sense trascendència; si ens volen enfront, ens tindran allà, però durant molt de temps. La veritat és que la cosa és tan absurda que no feia falta ni fer-la. No calia perque això l'única cosa que va a fer és contribuir al distanciament i a l'enfrontament polític. I no parle del distanciament entre Mut i el BLOC, que és evident i conegut i mai salvable. Parle de l'escletxa que està creant-se entre el Psoe i el BLOC. Ells han apostat clarament per un govern amb la dreta, per unes polítiques que dia a dia es fan més paleses. Però en política passa de tot, i ens trobarem pel camí en el temps. El decret d'Orengo era innecessari, però ha caigut en el parany que Mut li ha tendit i ara juga a l'absolutisme. Per això crec que estem davant d'una notícia totalment prescindible. Bé, serà el temps i no Orengo, qui posarà a cadascun al seu seient.

Polítiques socials: promeses electorals o promeses electoralistes?

Un any més, l’inici del curs escolar ha demostrat greus problemes pel que fa a les infraestructures i a les polítiques educatives portades endavant des del govern de la Generalitat. Centenars de xiquets reben la seua formació en barracons, sense la qualitat i la comoditat que una escola deuria oferir. D’altra banda, la manca de professorat obliga a sobresaturar les aules i sobrecarrega els professionals de l’educació. Fets que són conseqüència d’una política d’aparador que avantposa les grans fastuositats a les polítiques socials.

A Gandia, el govern entre Orengo i Mut està fent el mateix. Oblida les polítiques per afavorir l’educació pública i aposta per gastar-se els diners en campanyes publicitàries d’autobombo. Així ho ha demostrat en oposar-se a dos propostes presentades des del grup del Bloc-Verds a l’Ajuntament de Gandia: garantir l’absoluta gratuïtat de les escoles infantils municipals i dels llibres de text per a tots els xiquets de la ciutat d’una forma imminent. Dos mesures amb un cost relativament baix comparat amb el que pot significar per a les famílies i l’exemple social que suposaria pel que fa al compromís amb una política social oblidada des de la Generalitat. De fet, la gratuïtat de les escoletes seria d’aproximadament d’uns 115.000 euros anuals, els mateixos diners que la regidoria de Cultura, conduïda pel propi alcalde, va perdre amb el fracassat concert de Paulina Rubio. És curiós, per tant, que la regidora d’educació parle de problemes pressupostaris quan el seu govern malbarata els diners de tots en actes sense transcendència.

La construcció de noves escoletes deuria ser una prioritat per al govern de Gandia. L’horitzó hauria de ser la construcció d’almenys dues més en esta legislatura perquè la societat així ho reclama. Estem davant d’una claríssima necessitat social. Allò de la conciliació de la vida familiar i laboral ja no és una bona idea sinó una absoluta necessitat per a la immensa majoria de parelles que necessiten dels ingressos econòmics dels dos membres per fer front a les obligacions de la vida: hipoteques, manutenció, educació del fills. En este sentit, cal recordar que fa dos legislatures, el BLOC va construir una escola infantil nova al Grau, i en la passada, una altra a Benipeixcar, a més de programar-ne dos més, a Corea i al futur polígon Sanxo Llop.

D’altra banda, pel que fa als llibres de text, és important recordar que en l’anterior govern municipal, amb el mateix alcalde que l’actual, PSOE i BLOC es van comprometre a eixa gratuïtat per a tota l’educació obligatòria, en juliol del 2006, i per tant caldria complir eixa promesa. Una promesa feta en període preelectoral que el govern municipal actual ha oblidat, negant-se a la seua immediata posada en marxa, tot i disposant dels diners per a poder-ho fer. Però clar, la precampanya va ser molt llarga i encara queden moltes coses per pagar...

Una oportunitat perduda

Ahir, al plenari municipal, el govern d'Orengo i Mut va perdre una oportunitat d'or per demostrar que aposta per les polítiques socials. Davant un inici de curs catastròfic, amb xiquets en barracons, falta de professionals i de recursos, tancament de l'escoleta de Benipeixcar i una regidora d'Educacíó que no coneix ni els projectes que porta el seu departament; esta era l'oportunitat per demostrar que les coses es poden fer molt millor.

La gratuïtat dels llibres de text i de les escoletes infantils són dos reivindicacions que des del BLOC i també des del PSOE, venen reiterant-se. No obstant això, els socialistes, amb la connivència dels conservadors, han preferit augmentar-se la partida de publicitat en més de 360.000 euros. Els diners que l'estat li retorna a Gandia del fons de compensació serviran per pagar les campanyes propagandístiques a les quals ens té acostumat el gabinet d'alcaldia. Segurament aniran a parar a les mans de certs grups mediàtics als quals se'ls deuen grans favors. Però, on de ben segur no arribaran, és a les famílies amb fills en edat escolar. A eixos pares i mares que han hagut de fer el gran esforç de gastar-se més de 500 euros en els llibres d'escola.

Després, a prop de les eleccions, les mentides i les falses promeses tornaran a aparèixer. Promeses electorals que quan tenen oportunitat no volen materialitzar.

Concurs de fotografia de l'Associació de Veïns de la Platja

Esta nit he pogut assistir al lliurament de premis del concurs de fotografia que des de fa set anys celbra l'Associació de Veïns de la Platja de Gandia. Una iniciativa molt interessant que ja està més que consolidada com un dels certàmens més importants del país. A mi, personalment, m'encanta la fotografia, sobretot poder gaudir de la contemplació d'eixes fotos tan originals, eixes imtages de contrastos i colors, que solem contemplar en concursos com este.

La meua enhorabona a l'associació. L'exposició és magnífica. Estos events són els que realment demostren que tenim una societat civil viva i en moviment. I com no, són un aparador excel·lent per a la nostra platja. Activitats com estes contribuixen a promocionar el nostre turisme. Eixe turisme de qualitat que tant busquem i no trobem està al nostre abast amb iniciatives com este concurs. Alguns polítics i gestors locals sols pensen en els grans "faustos", grans esdeveniments. Segurament la clau està en les coses xicotetes, en els detalls.

Per una Gandia valenciana, verda i d'esquerres

Des del grup municipal del BLOC-VERDS de Gandia hem posat en marxa un bloc. Pense que és una iniciativa molt interessant per tal de permetre als militants, simpatitzants i amics de la nostra organització estar informats de les accions i les activitats que portem endavant.
Té a més, una funció molt important, que qualsevol persona puga estar informada de primera mà d'allò que sorgix des del grup municipal i des del col·lectiu econacionalista de Gandia.
Tots esteu convidats a participar, deixeu les vostres opinions i comentaris, allò important és que hi haja un intercanvi d'informació entre tots els que pensem que una altra ciutat és possible. Tots junts hem de treballar per retornar Gandia cap a les polítiques progressistes, cap a les polítiques valencianistes i ecologistes. Hem de recuperar Gandia, que torne a ser d'esquerres.

No més violència contra les dones

Publicat a SaforGuia el 23 d'agost de 2007

La discriminació i la violència vers les dones és un fenomen endèmic arreu del món. És probablement la violació dels drets humans més universal i suposa un veritable obstacle per al desenvolupament d’una societat plena, lliure i democràtica.

La violència de gènere inclou una sèrie de pràctiques que han coaccionat a les dones durant anys i han passat desapercebudes davant nostre.Les dones sabem que la violència de gènere no és un problema nou a la societat, i que durant massa anys s’ha esquivat el debat amb l’excusa que afectava a l’àmbit privat de la parella, és per això, que davant un nou acte de violència ocorregut a la nostra ciutat, Gandia, ara fa escassos dies que acabava amb la vida d’una jove de 22 anys, vull aprofitar per alçar la meua veu, recolzada estic segura amb la de milers de dones d’arreu del món, per denunciar públicament este fet i per solidaritzar-me amb totes les dones que pateixen qualsevol tipus de violència. Perquè cal que les dones ens fem escoltar i fem entendre d’una vegada per totes que homes i dones som iguals en qualsevol aspecte de la vida diària. Son, hui en dia, totalment condemnable els atacs físics, psíquics o verbals contra qualsevol ésser humà, i més encara, amb la brutalitat amb que molts d’ells són comesos.

Però, encara em dona més força per denunciar públicament este acte de brutal violència ocorregut a la nostra platja, i m’encoratja a treballar fermament dia a dia per aconseguir eradicar-los, el fet d’haver-lo viscut en primera persona, ja que per casualitat, em trobava passejant tranquil·lament amb el meu home i el meu fill pel lloc, quan este “energumen” (perquè en estos moments no tinc una altra paraula per qualificar l’agressor....), sense cap tipus d’escrúpols i amb la sang gelada, va ser capaç d’acabar amb la vida d’un ésser humà sota la mirada d’una criatura que cridava i no entenia perquè.

Tots junts, i amb la implicació real de totes les administracions implicades, hem de lluitar enèrgicament contra la violència vers les dones, mitjançant les mesures més adients, al igual que difondre els valors d’igualtat, de tolerància i de respecte entre tots els ciutadans i ciutadanes . Sols així serem capaços en un futur, espere pròxim, d’acabar amb actes com el de ara fa uns dies.

El PSOE i les minories

Publicat a Levante-EMV

La setmana passada llegiem en estes mateixes planes la resposta que el Sr. Bofí, com a Secretari de Política Institucional Comarcal del PSOE li feia a Felip Pastor, Secreteari d’Organització del BLOC a la Safor. Una resposta, que lluny de ser respectuosa i educada contribuïa a enrarir encara més les relacions entre els dos partits a la Safor.

Insisteix, com tants altres del seu partit el Sr. Ferran Bofí, en que el BLOC és un partit minoritari, i com a tal, pensa ell que no pot reclamar ni condicionar polítiques progressistes i d’esquerres a la nostra comarca.

Doncs no és així Sr. Bofí. Com sol dir-se “ se ve más la paja en el ojo ajeno, que la viga en el propio”. Al seu poble, sense anar més lluny, vosté a patit una davallada important de vots, la qual cosa li ha fet perdre la majoria absoluta de la qual gaudia. Si durant la pasada legislatura, vosté hagués sigut capaç de crear complicitats amb el BLOC, hui en dia no tindria un govern dèbil i en minoria, sinó que governaria amb un pacte ferm, fort i estable. Un pacte de progrés per dur endavant tota una serie de polítiques d’esquerres tan necessàries a Xeraco.

En altres pobles de la comarca ha passat el mateix. Alcaldes socialistes han perdut majories absolutes tot i desenvolupant polítiques gens progressistes. Que esperaven eixos alcaldes del BLOC? Després d’insultar, perseguir i menysprear els nostres regidors, eren impensables pactes amb la formació política que vosté representa.

Sr. Bofí, allò que Felip Pastor volia dir i vosté no ha volgut entendre és que les complicitats, el diàleg i els acords van treballant-se poc a poc al llarg del temps, i no quan els socialistes veuen perillar el seu “poder”.

Afirma vosté que “la credibilitat política de Felip Pastor va enfonsant-se cada vegada més”, una afirmació que crec denota excesiva prepotència per la seua part. Vosté deuria com a Secretari de Política Institucional a la Safor fer política d’una manera més saludable, tot i tendint ponts de comunicació cap al BLOC, un partit sense el qual, cada vegada més, li serà imposible governar, ni a la comarca ni al seu poble.

El seu càrrec li demana dialogar, i no ser protagonista d’articles d’opinió que tot i amagar-se darrere de les paraules “respecte i educació”, no fan més que contribuïr a trencar punts de trobada entre el BLOC i el PSOE.

Els qui treballem i coneguem amb profunditat, el nostre company Felip Pastor, sabem que es tracta d’una persona compromesa am el seu País, amb idees fortament d’esquerres, i amb una enorme capacitat de treball.

La passada campanya electoral el seu nom va ser difamat injustament pel partit socialista de Gandia, que es va atrevir fins i tot a dir que era un xenòfob i un racista; és això el que el PSOE entén com a “respecte i educació” Sr. Bofí?.

Afirma vosté gratuïtament de Felip “que normalment les seues opinions no mereixen comentaris”. Jo pense tot el contrari. Qualsevol opinió deu ser escoltada, llegida i opinada. De qualsevol comentari u pot aprendre.

I mire que graciós, la frase amb què clou el seu article “mira de tot això, tu més”, li la vaig sentir l’altre dia a un xiquet en eixir d’escola.