dilluns, 21 de gener del 2008

Pa per hui fam per a demà

Publicat a SaforGuia.

Pocs dies abans de la finalització de l’any, concretament el dia 27 de desembre, es celebrava un maratonià plenari a l’Ajuntament de Gandia per tal d’aprovar el pressupostos del 2008. En principi coincidesc en què, començar el nou any amb els pressupostos enllestits és una prioritat per a qualsevol govern. El problema a Gandia, és que el govern ha tornat a fer les coses amb pressa i malament. Ens presenta uns comptes molt poc socials, amb molt poques inversions per part de l’Ajuntament, i certament opacs i pocs clars. Uns comptes fets, com solem dir “a corre cuita”, que per a res han tingut en compte l’opinió d’una gran part de la ciutadania representada pels partits de l’oposició. En este sentit, des del BLOC creiem que el govern de la ciutat ha perdut una ocasió esplèndida per dur endavant una proposta econòmica per al proper any consensuada i treballada entre tots els grups polítics del consistori. Era el moment de fer partícips els grups de l’oposició en un procés de diàleg que permetera que els nous pressupostos foren aprovats amb el vot unànime del plenari.
Contràriament, socialistes i ex populars han optat per la falta de transparència i de diàleg de la qual estan fent gala durant la present legislatura. Així, proposen uns comptes basats en l’endeutament públic mitjançant les recentment creades empreses públiques, en la venda de sol municipal i en el cobrament del cànon de la nova concessió de l’aigua potable per als propers 25 anys. Precisament és este darrer punt allò que més m’indigna. El govern no sols pretén cobrar de colp, en un sola vegada, els 15 milions d’euros que la futura empresa concessionària aportarà, sinó que a més el senyor Soldevila no dubta en afirmar en un mitjà de comunicació i cite textualment, “estos 15 millones no se pueden dejar en un cajón, como quieren algunos, ni dedicarlos íntegramente al ciclo integral del agua”. A no?, si els diners venen donats per l’empresa que controlarà el tema de l’aigua potable a la nostra ciutat, si la xarxa de l’aigua de la ciutat, com informa el cap de servei municipal de l’àrea esta feta pols i necessita una reparació integral, i els diners que deurien servir per millorar-la, com és lògic, no són per a això, aleshores per a que seran???
Ens torna a afirmar el senyor Soldevila, en el mateix mitjà, que s’utilitzaran per a invertir i prestar serveis al ciutadà. Com?, en un sol exercici van a gastar-se tots els diners que corresponen ni més ni menys que a un quart de segle, i qui governe d’ací 5, 10, 15 o 20 anys no vorà ni un sols euro d’estos diners. Aleshores, jo em pregunte, durant els futurs anys, serà el ciutadà, ja que l’empresa ja ho va pagar en el seu dia, qui a través de tarifes, s’haja de fer càrrec de futures inversions de millora? Així és com treballen els nostres governants, “qui vinga darrere que tanque la porta ”.
El senyor Javier Soldevila, que ha deixat ben clar que continua mantenint la seua ideologia de dretes malgrat governar fent pinça amb el PSOE, va manifestar en el plenari que preferia gastar-ho tot en un any. No era partidari de recursos ociosos.
Esta és, simplement, la política de la irresponsabilitat. La política d’aquells que hipotequen el futur de la ciutat i que deixen sense possibilitats els governs d’ací uns anys. Segurament els ex populars enfadats volen practicar una política de terra cremada. “Pa per a hui i fam per a demà” serà el seu lema, però no, que tinguen clar que no és el d’aquells que tenim voluntat de treballar per Gandia i pel seu futur.

Una altra manera de comunicar?

Publicat a Safor Guia i a InfoSafor:

Fa alguns dies es va presentar la nova programació de Gandia Televisió (on per cert, algú va ignorar que al Consell d’Administració de Gandia TV hi ha més representants que els de la Plataforma i el PSOE, els únics que van tindre l’honor de ser entrevistats a la gala). Els nous responsables de la televisió pública de Gandia han triat un lema ben explícit: "Una nova manera de comunicar". En principi trobe normal que els nous gestors de l’ens vulguen donar-li el seu toc personal i professional a la programació. Entre altres coses, perquè és la seua obligació. El problema ve quan ens trobem que en sis mesos el nou director ha demostrat que té més de personal que de professional. De personal perquè el primer que ha fet ha sigut col·locar els seus amics. Pagar els favors polítics a tots aquells que van contribuir a fer-li la campanya al PSOE. No debades la responsable de premsa durant la campanya electoral de José Manuel Orengo és ara cap d’informatius, i el seu marit ha sigut contractat com a responsable tècnic i no precisament cobrant el mateix que la resta de treballadors. Altres professionals amb anys de treball a la televisió han sigut substituïts per amics de la direcció. Molt de personal i poc de professional perquè demostra un total sectarisme, oferint íntegre el míting preelectoral de la candidata cunera socialista Fernández De la Vega. Un fet inèdit a la història recent de les televisions públiques valencianes, espanyoles i, tal vegada, europees.
Pel que fa als nous continguts, de nous i novedosos tenen ben pocs. Els programes són els mateixos que en etapes anteriors, però amb noms i cares diferents. Les úniques novetats, una vegada més, les trobem en la contractació de persones directament relacionades amb els partits del govern de la ciutat. Presentadors amb relacions directes amb els socialistes i amb els ex-populars.
L’únic canvi real que s’ha introduït dins la nova programació ha sigut l’emissió de pel·lícules i de sèries de dibuixos per a xiquets i xiquetes. Una novetat que en un principi vaig trobar encertada. Encertada si haguera servit per assentar les bases d’una programació més àmplia i variada. Que servira per portar a les nostres cases cinema de qualitat i en valencià. En compte d’això, ens hem trobat amb un lot de “cine clásico” de l’any de la picor, acolorit o en blanc i negre i en castellà. A l’igual que els dibuixos. A quina altra tele ens recorda? A la que critiquen dia sí, l’altre també, els socialistes ? Aquests programes convertixen Gandia TV en un canal més pel qual passar ràpidament en fer zàpping.
Sincerament, en eixa nova manera de comunicar no veig cap novetat, sinó una miqueta de caspa. Segurament els anys que el nou director de GTV ha treballat a Canal 9 li han servit per aprendre com es manipula una televisió pública. I amb aquesta reflexió, jo tampoc espere ferir la sensibilitat de ningú, senyor Varó.