divendres, 23 de maig del 2008

Parules que s'emporta el vent

El govern de Gandia torna a enganyar els ciutadans amb l’aigua potable de la ciutat. Estem pagant per una aigua que, en bona part de la ciutat, encara circula per canonades de fibrociment, “uralita”, desaconsellades per l’Organització Mundial de la Salut per considerar-se un producte dolent per a la salut humana. Una aigua, que val 55 milions d’euros i que ha arribat a Gandia com a manà caigut del cel. Uns diners que en compte de ser repartits en els 25 anys de durada de la concessió, seran gastats en un o dos exercicis.
Ja sabíem que 15 d’eixos sucosos milions anaven contemplats en el pressupost d’enguany, el que no sabíem encara era el culebró de fal·làcies i males excuses que hem sentit la darrera setmana.
Informen Vicent Mascarell i Anna Garcia que van a gastar un bon grapat de milions en pagar factures pendents del 2007 que encara no s’havien pagat. I Mascarell té la cara dura d’acusar el BLOC de ser el responsable d’estes factures per la seua mala gestió. De moltes coses ens podrà acusar, però de gestionar malament mai. La ciutadania ho té ben clar, si per alguna cosa s’ha caracteritzat la política del BLOC a Gandia és per la seua gestió pulcra i honesta. Les factures que venen del 2007 i que no s’han pagat venen de les regidories socialistes en bona part, gestionades a base de “despilfarro” i amiguisme. Si no, ¿per què l’actual regidora de Joventut va confessar, en veu baixa, que si pagava totes les factures que tenia pendents es xuplava tot el pressupost per a l’any següent?. O ¿per què totes les factures que venen de Medi Ambient són de finals d’any, quan la regidoria estava ja en mans de Mascarell?. L’actual portaveu socialista a l’Ajuntament de Gandia fa gal·la una vegada més de la falta de rigor i seriositat. Dispara a dreta i esquerra mitges veritats o falsedats totals, sols per intentar desviar l’atenció cap a l’oposició. Les seues paraules no contribueixen més que a enterbolir les relacions entre socialistes i nacionalistes a Gandia. Oblida molt prompte amb qui va fer “Quatre anys de bon govern” i s’ha entregat totalment a les polítiques dretanes del seu pacte amb els ex-populars.
Estem davant d’un govern que menteix als seus veïns en reunions públiques. I així ho ha demostrat l’alcalde de la ciutat estos darrers dies, José M. Orengo, qui va prometre a la Federació d’Associacions de Veïns que els 40 milions de la concessió de l’aigua serien destinats a polítiques consensuades amb els veïns.
Orengo torna a aplicar allò de “donde dije digo, digo Diego”, lema que l’ha caracteritzat des del pacte amb Mut. I ara diu que ell d’això no sap res, i fa amb els diners el que li dona la gana. Les Associacions de Veïns assisteixen atònites a un govern despòtic i fal·laç que manifesta desconfiança.
De moment sols tinc una cosa clara, que com van les coses, no se si d’ací poc haurem de tornar a comprar aigua mineral en botella.