diumenge, 25 de febrer del 2007

Política a ritme jove

Publicat a InfoSafor.com


Les eleccions que s’acosten tindran la seua banda sonora, la del rock, el rap, o el hip-hop, el soroll del carrer, la música dels joves. Perque des de fa temps, tots els partits polítics tenen en el seu punt de mira els joves. Volen el seu vot, el desitgen, somnien amb ell i volen caçar-lo. No descansaran fins que el sobre blanc d’aquell qui vota per primera vegada o qui ho ha fet en poques ocasions entre dins l’urna. Perque segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística més de dos milions de joves tindran dret a vot per primera vegada. Una sucosa xifra de paperetes respecte de les passades eleccions que poden pegar-li la volta al resultat del recompte final.


Allò cert és que vivim en una societat on el que menys importa els joves és la política. Així, la intenció de vot canvia com la moda en funció de factors mediàtics no massa clars. Els joves, per regla general no s’involucren en la participació en partits polítics, i bona part d’ells ni tan sols acudixen a votar. Un problema greu del qual els mateixos polítics són responsables. Perque els discursos buits de continguts, les disputes banals, la crítica destructiva i la corrupció han allunyat la gent jove de la política. Una irresponsabilitat que ha provocat el rebuig de la joventut cap als seus representants.

L’obligació d’aquells que treballem des dels partits polítics per canviar la nostra societat és pegar-li la volta a esta tendència. Una fita que tots deuríem marcar-nos com a necessària, ja que d’ella se’n derivarà el romb del nostre futur. Si no som capaços d’il·lusionar els joves amb propostes properes que donen resposta als seus problemes i preocupacions haurem fracassat totalment. Estem obligats a fer polítiques properes, que involucren la joventut en la construcció d’una societat més justa i respectuosa.


En maig d’enguany totes les llistes electorals inclouran noms joves. Alguns d’ells en llocs allunyats de les posicions d’eixida, altres en puestos destacats. Desitge, per damunt de tot, que molts d’ells arriben a llocs de responsabilitat pública. Perque la veu dels joves és ben necessària en aquells àmbits on es prenen les decisions importants.

dijous, 22 de febrer del 2007

LES PRIMERES ELECCIONS SOTA LA LLEI DE LA PARITAT


S’acosten els comicis electorals del proper mes de maig i els partits polítics es troben inmersos en la confecció de les seues llistes electorals. Estes van a ser les primeres eleccions en les quals va a aplicar-se plenament la Llei de Paritat aprovada el passat 18 de juny pel Congrés dels Diputats. Una llei que per sintetitzar-la en poques paraules obliga a que un mínim de dos de cada cinc llocs a les llistes electorals estiguen ocupats per dones. Un proposta que ha sigut llargament discutida i debatuda i que pretén trencar amb la poca participació de les dones dins el món de la política. En este sentit, les estadístiques no deixen lloc al dubte. Segons un estudi de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la representació de dones no arriba al 30% en el Congrés dels Diputats, ni al 25% en el Senat. En l’àmbit autonòmic i europeu, les dones no arriben a ocupar ni tan sols el 30% dels llocs representatius. No hi ha cap dona que presidisca una comunitat autònoma i el percentatge d’alcaldesses és sols del 10%.


Les xifres demostren que cal una política decidida que permeta la incorporació de la dona als cercles de decissió i de poder públic. Per això cal impulsar mesures que facen possible la compatibilització de la vida familiar amb l’exercici de la “res pública”. Malgrat això, les Dones del Bloc sempre ens hem oposat a la Llei de Paritat impulsada des d’altres partits de l’esquerra. Nosaltres, les dones nacionalistes que cada dia treballem dins el Bloc, considerem que esta mesura pot tindre efectes nocius cap a les pròpies dones. Perque si una persona és vàlida i vol treballar pel seu poble té tot el dret a fer-ho des de les institucions independentment del seu sexe. En este sentit, és important que parlem de PERSONES, amb majúscules, siga quin siga el seu sexe. Eixa és la vertadera igualtat que ens portarà a una paritat real, que trenque les barreres i les imposicions d’una societat masclista que encara patim. Perque en la pràctica, la igualtat en els fets seguix sent encara una ambició per la qual milers de dones compromeses treballem a diari. Així i tot, la Llei d’Igualtat té aspectes molt positius que van en favor d’una discriminació positiva que cal aplicar en una situació com esta. Així, reconeix el dret a la conciliació de la vida personal i laboral, el foment de la corresponsabilitat en l’assumpció de les feines domèstiques, i fixa mesures per previndre l’acosament sexual en el treball. També aborda els tractes desfavorables relacionats amb l’embaràs o la maternitat i impulsa direccions empresarials amb la presència femenina.


El proper 27 de maig les llistes de tots els partits aniran plenes de noms femenins. Esperem que totes elles siguen persones capaces, treballadores incansables pel seu projecte polític, siga quin siga. Esperem que l’amenaça de trobar-nos amb “dones floreros” siga tant sols un fet testimonial per a aquells partits que no disposen de gent amb la valua necessària per representar la veu del poble.