dissabte, 30 de juny del 2007

Ja està fet, un govern amb la dreta a Gandia

Allò que tots sabiem i que ningú es creia s'ha consumat. Orengo ha prefrerit un pacte amb la dreta front a un acord de progrés i d'esquerres. Durant els proper dies sentirem de tot. La maquinària propagandística i mediàtica del PSOE es posarà en marxa per justificar allò injustificable. Tindran la cara dura de parlar de la "legislatura del consenso" o de la "derecha moderada", per intentar amagar allò que és la pura realitat. Han apostat per un pacte d'interessos personals front a un projecte comú de progrés i d'esquerra. Allà ells.

Ara és el moment de fer oposició. Una oposició rigurosa i constructiva. Una oposició que vigile punt per punt les actuacions diàries d'un govern antinatura.

Una cosa que tinc clara és que en política no val tot. La ideologia i sobretot la moral, estan per damunt de la resta, això deuria reflexionar-ho algú. Almenys molts votants i militants del PSOE ho han fet. Fins hui, més d'una dotzena de persones, algunes d'elles ex-regidors socialistes, m'han expressat el seu desencís. Espere que siguen ells qui tinguen capacitat per fer reflexionar uns dirigents que els han enganyat prenent decissions en "petit comité".

divendres, 22 de juny del 2007

La Paella no porta olives

Els andalusos, almenys això m'han contat, fan paelles amb olives. La veritat és que hi ha coses que és millor no barrejar-les. La paella és de carn o de peix, o mixta sols en ocassions comptades i en llocs molt concrets. A Gandia, l'alcalde vol fer una gran paella on vol abocar un caldo estrany amb una aigua que fa pudor a passat. Com diuen els castellans, no podem juntar "churras con merinas". Els efectes podrien ser massa desastrosos com per a fer experiments sense trellat.

En la reunió que hui hem tingut la gent del BLOC i la del PSOE se'ns ha oferit una gran pacte a tres bandes. Jo de billar en sé ben poc, per això les tres bandes les deixe per a gent agosarada que no l'importa jugar a tots els colors. Orengo vol cobrir-se les esquenes, tot i deixant al PP debilitat en donar-li força a l'altre PP, el de Mut. Pensa que deixant que Mut toque poder podrà consolidar el projecte de la Plataforma que a la seua vegada consolidarà la divissió ancestral de la dreta local. Jo crec que s'enganya. Per llei natural la gent de la Plataforma tornarà al PP. En quant les lluites personal cessen i Torró se'n torne als seus negocis els ara Plataformers tornaran a casa.

¿O tal volta s'imagineu a Mut i als seus seguidors votant al PSOE en les properes generals del 2008?

dilluns, 18 de juny del 2007

Ara és l'hora de la veritat

Bé, ja està clar. Malgrat les especulacions, les mentides i els rumors que alguns han abocat interessadament els darrers dies, Orengo és l'alcalde de Gandia. Molt i molt brut s'ha dit de possibles pactes i repactes entre el BLOC i la dreta de la ciutat. Però, al BLOC de Gandia tenim una cosa molt clara: no governarem amb el PP mai. I quan dic el PP també vull incloure a aquells que ara van de "centre-plataformisme", però que són la mateixa dreta de sempre.

Aquells que durant quatre anys s'han dedicat a mostrar la cara més rància del conservadurisme no poden anar ara de moderats i centristes. Tots sabem d'on venen i cap a on van.

Ara bé, qui realment deu mostrar ara les seus cartes és Orengo. El PSOE de Gandia té ara l'oportunitat de demostrar a la ciutadania si realment aposta pels polítiques progressistes o si vol donar cabuda a la dreta en el seu govern. Si opta per la primera opció el BLOC podrà plantejar-se ajudar en la gestió de la ciutat. Si vol que Mut governe amb ell ens tindrà fent una oposició constructiva però enèrgica.

dissabte, 16 de juny del 2007

Votar és inútil




L’adversari polític en tota contesa electoral i més en la que arriba en uns dies, no és un o altre partit polític, sinó que és l’abstencionisme entre els joves.


Totes les enquestes ho reflectixen clarament, el sector de la població que menys acudix a votar és aquell que se situa per baix dels 30 anys. Després de les eleccions els mitjans de comunicació i els propis partits polítics passaran hores i hores analitzant resultats. Però fora d'estes anàlisis m’agradaria reflectir en estes línies un fenomen del qual crec cal parlar perquè no se li ha donat veritable importància: l’abstencionisme. Una vegada passe el 27 de maig parlarem molt de qui ha estat realment el guanyador de les eleccions i de si un o altre té més o menys legitimitat de formar govern, amb pactes o sense ells, amb majories o sense elles. Però no ens pararem a pensar que segurament tornaran a repetir-se unes altíssimes taxes d'abstenció entre els més joves. En altres ocasions quasi la meitat de l’electoral no ha anat a votar, i eixa és el vertader adversari contra el qual tots hem de lluitar.
El debat sobre el abstencionisme ve de lluny, històricament el País Valencià ha estat de les comunitats autònomes amb menys participació a l'hora de triar els seus representants en el parlament autonòmic. Si això és així, cal preguntar-se perquè en tots estos anys des de la restauració de la democràcia, no s'ha fet gens des dels poders públics valencians per a fomentar l'esperit democràtic en la ciutadania. Cal fer entendre al ciutadà la importància del dret votar, i no només això, sinó també incitar-li a participar en la vida pública.
Alguns poden opinar que l'abstenció és una forma més de reflectir una opció política com és el possible descontent amb la política en general. Però estos han de veure que d'esta manera no aconseguixen res, ja que amb l'abstenció cada partit fa posteriorment la lectura que li és més propícia. Cal actuar per a acostar-nos a les quotes de participació de països com Suècia o Noruega on la sol rondar el 80%, enfront de cultures com la nord-americana, on una taxa de participació del 40% és una fet natural.
Iniciatives com la posada en marxa pel Consell dels Joves de Gandia, qui ha convidat els candidats municipals a presentar els seus programes i a respondre a les preguntes de les associacions juvenils, són dignes de lloança. La posada en marxa del web http://www.votaresinutil.com/ vol colpejar fort en la lacra de la joventut actual: la passivitat i el passotisme. És per això que tots els partits polítics, d’un o altre signe, deurien treballar de valent per fer que el diumenge 27 de maig cap jove pense que anar a dipositar el seu vot és una pèrdua de temps.