dilluns, 26 de gener de 2009

Un altre 25 de novembre amb dones mortes

Segons la Carta Europea per a la Igualtat de Dones i Homes en la vida local: “La Igualtat entre dones i homes és un dret fonamental per a totes les persones i constitueix un valor important per a la democràcia. Perquè este dret es complisca no sols ha de ser reconegut legalment, sinó que a més s’ha d’exercir efectivament i implicar tots els àmbits de la vida: polítics, econòmics, socials i culturals.”
Les entitats públiques tenen l’obligació de promoure la plena implicació de les dones en la vida diària del municipi i posar al seu abast tots els recursos necessaris per a facilitar la seua independència. L’objectiu és aconseguir una societat més paritària, que homes i dones compartisquen els espais de la seua vida quotidiana, les seues responsabilitats públiques i privades. Per transformar esta realitat, per afavorir que les iniciatives i el pensament de les dones es manifesten, cal dur a terme actuacions eficaces on s’impliquen els diferents nivells de l’Administració. Este estiu van matar una dona davant meu a la platja de Gandia. Després d’eixa agressió les notícies ens mostren de noves cada dia. Crec que un cop més ha passat, han fallat, les persones que han de interpretar les lleis no han estat prou professionals en la seua tasca. Malauradament, sembla que les lleis servixen de poc, i que el sistema judicial està obsolet i és ineficaç. Potser la llei no és prou clara i és de difícil aplicació però a mi, que no entenc de lleis, em sembla que el sistema no funciona.
Fa uns dies des de l’associació DONES EN BLOC vam organitzar una xerrada amb la fiscal de violència de gènere Socorro Zaragozà a Gandia. Allí vam poder comprovar com la legislació fracassa dia rere dia. Al mactractador sols se li pot condemnar un any, que pot ser de pressó o fent servicis a la comunitat. Esta darrera acció és, com no, la triada per tots, encara que fins el moment no s’ha posat en marxa cap sistema que faça efectiva l’aplicació de les sentències, que queden arxivades. De la mateixa manera, la fiscal, va posar en evidència la falta d’interés de les administracions per ajudar les víctimes. A Gandia fa temps que es reclama un pis d’acollida per a estes dones, però el govern de la ciutat sempre ha negat esta possibilitat amb arguments irreals.
De vegades em pregunte quines són les prioritats de la nostra societat. Cap a on caminem si la violència ens acompanya de forma quotidiana. I sobretot, si hi haurà algun dia en que el 25 de novembre deixe de ser el dia en contra de la violència contra les dones. Una data que tots hem d’intentar borrar del nostra calendari.

Cap comentari: