dimarts, 1 d’abril del 2008

AÇÒ ÉS MÉS LLARG QUE UN DIA SENSE PA !!!!!

Les obres de l’hospital comarcal a La Safor estan sent com solem dir els valencians “més llargues que un dia sense pa!!”. Si fem memòria, i d’eixa molts en tenim prou, ara fa al voltant de cinc anys que venim escoltant parlar d’elles, però més prop encara, ara fa un any que l’alcalde de la nostra ciutat, acompanyat pel Sr. Fernando Mut i pel President de la Generalitat, el Sr. Francesc Camps, es feien “la foto” de col·locació de la primera pedra.

Quina vergonya!!!! Hui, al mes d’abril de 2008 i molt de temps després d’eixe suposat inici de les obres de construcció del nou hospital comarcal, encara estem així. Sense ni tan sols tindre clar, veritablement, quan podrem gaudir d’ell.

I el més greu de tot, i d’això no se’n recorden ni el Sr. Orengo, ni el Sr. Mut, i molt menys el Sr. Camps, quan no fan més que allargar el tema i no donar explicacions, és que estan jugant amb la gent del carrer, amb tots nosaltres, els qui patim dia a dia les llargues cues d’espera, els qui sofrim les aglomeracions a les consultes, etc... De l’únic que se’n recorden és de fer-se “fotos” en períodes electorals prometent i prometent coses, per després no complir-les. Així si que és fàcil fer política.

Però, espereu!!, ara sembla que hi ha un altre anunci!!, l’alcalde de la nostra ciutat, el Sr. Orengo, davant les pressions dels sindicats, d’alguns veïns i d’alguns grups polítics com el BLOC, ha decidit pressionar la Generalitat, encara que amb la boca menudeta i sense massa força per si de cas, perquè les obres siguen efectives el més aviat possible.

Toca, a vore si tenim sort, i en uns mesets, abans no se jo...??, veiem algun moviment pel polígon Sancho Llop.

De veritat espere, com a ciutadana, usuària i professional de la sanitat, que prompte la Safor compte amb un hospital comarcal en condicions, perquè fa moltíssima falta, encara que, ja d’avantmà, em lamente perquè no serà un hospital de referència com totes i tots haguéssim desitjat. Si no, com també solem dir nosaltres, “temps al temps”.