dimarts, 14 de setembre del 2010

EL PRADO, NOVAMENT


El Sr. Palmer, sempre al quite de qualsevol cosa que puga afectar el seu cap de quadrilla, li dedica novament (quina obsessió, escolta!) el seu article al Bloc. Ara, perquè hem demanat saber el que es farà al Prado, què costarà i com ho pagarem. Això, ja veus!, li resulta sorprenent al Sr. Palmer. I torna amb el mateix repertori de sempre. Nosaltres, li tornarem a contestar també el mateix, amb l’esperança que alguna vegada entenga alguna cosa. Potser siga cosa de l’idioma. Si és així, li ho podem traduir.

El Prado fou un projecte aprovat unànimement per tots els grups politics. Inclòs el d’ell, el PP, en el que militava fins abandonar-lo per buscar un lloc al sol i quan ocupava els seus escrits llançant-nos flors al Bloc i pedrades (i insults i querelles judicials) al PSOE d’Orengo, a qui ara idolatra. La tria del projecte no va estar exempta de dificultats i es van introduir totes les modificacions que es van suggerir i eren possibles. No va haver cap retret per part del Sr. Mut. Absolutament cap. L’execució del projecte també va ser costós. I un acord polític (solíem actuar per consens, un concepte que ara els és desconegut) va concloure que havíem d’obrir la plaça a la ciutadania, encara que les obres no estigueren acabades del tot i presentaren clares deficiències. Ho vam fer. Però en cap moment certificàrem la seua finalització en eixes condicions. Qui ho va fer, és a dir, qui va signar la recepció fou l’actual govern. Qualsevol obra de certa envergadura està subjecta a la possibilitat de deficiències inicials. I al Bloc no se’ns ocorreria imputar-li-les al responsable polític. Però la seua responsabilitat sí que és la d’obligar l’empresa a la seua reparació i bon acabament, abans de la certificació final.

Ara, es vol remodelar la plaça, la que fou aprovada unànimement i que, encara que plantege dubtes estètics, compleix una funció dins la ciutat. Arribats ací, caldria aclarir o diferenciar dos aspectes. D’una banda, la reparació de l’obra mal executada que, òbviament, ha d’anar a càrrec de l’empresa, mitjançant la garantia dipositada. D’una altra, una remodelació de la plaça, que hauria de pagar l’Ajuntament. Es pretén, per tant, mesclar reparació i remodelació. Si reparem, cap problema. Però si remodelem haurem de veure algunes qüestions. La primera d’elles, la més important, el nou projecte a realitzar. El que s’ha presentat fins ara ha estat rebutjat per veïns i comerciants i, a diferència de l’anterior, no compta amb la unanimitat política. Tampoc la nostra perquè entenem que la plaça perdria la seua rotunditat i, amb ella, la seua funció. Encara que té aspectes positius que, sens dubte, millorarien la plaça, ens sembla un projecte excessivament carregat, ple d’amagatalls i poc útil. La segona qüestió és què ens costa i qui ho paga. Ens sembla ben estrany que l’empresa vullga participar del cost d’una remodelació que res té a veure amb el seu projecte. Per això volem saber en què consisteix la seua aportació. Tenim el precedent del Serpis, on l’empresa concessionària va aportar 3,2 milions d’euros per adequar la plaça a canvi d’un augment de les tarifes i del llindar concessional. És a dir, un préstec encobert que paguen els usuaris i l’ajuntament. Si eixa és la fórmula emprada també per al Prado, malament.

Supose que el Sr. Palmer entendrà ara per què demanem saber el que vol fer-se, què ens costa i com anem a pagar la remodelació de la Plaça del Prado. I supose que no li sabrà mal que ens ho diguen. I, per cert, jo també tinc una cita de Chesterton: “l’Església ens demana que en entrar en ella ens llevem el barret, no el cap”.

dilluns, 6 de setembre del 2010

PRIVATITZA QUE ET PRIVATITZARÉ


Aprofitant el mes d’agost, un mes en què l’opinió pública està pendent de les seues vacances i no del dia a dia del que ocorre a la ciutat, un any més, el govern municipal fa una altra passa en el camí de la privatització de la gestió dels serveis municipals. Ara li ha tocat el torn a la recollida de fem, la neteja viària, el reciclatge dels residus, la neteja d’edificis públics, la neteja de les platges, la conservació de les vies públiques, el manteniment de les zones verdes, el servei de grua municipal, el control del servei d’estacionament limitat...
Cal recordar que fins ara, la gestió d’estos serveis estava en mans de diverses contractes. A partir d’ara, s’enceta el camí de la privatització total, de la creació d’una altra societat mixta que els gestione durant els pròxims 25 anys. La veritat és que estàvem esperant la jugada i no ens ha pillat de sorpresa. Però, en este cas, la privatització serà encara més evident perquè, voluntàriament i sense cap tipus de lògica, l’ajuntament ha renunciat a posseir la majoria de les participacions en l’empresa mixta que es cree en favor del soci privat que es designe. És a dir, en un servei públic, una entitat pública com l’Ajuntament de Gandia, de manera estranyament voluntària, perdrà la majoria en el consell d’administració de l’empresa mixta.
Així docns, a l’espera de les decisions pròximes que prenga Orengo, podem augurar perfectament els objectius que es pretenen aconseguir amb l’operació de privatització i les conseqüències que se’n derivaran. En primer lloc, crec que tot el muntatge s’ha preparat per aconseguir acumular en un únic pagament, que cobrarà el govern municipal l’any que ve, una quantitat econòmica, semblant a un cànon, del soci amb el qual es constituïsca l’empresa mixta. D’eixa manera es podrà salvar el pressupost del 2011.
Que ningú no s’enganye. L’objectiu del canvi que ara s’aprova no és “millorar la gestió dels serveis” com diu Orengo, sinó acumular en un exercici, el del 2011, la major quantitat d’euros que puguen traure-li a una concessió que durarà 25 anys. I això a costa d’incrementar en els pròxims exercicis el preu de la recollida de fem i el cost de la prestació dels altres serveis que ara passen a mans privades. Però, com que això ho hauran de gestionar altres corporacions, ja no els importa.
Però és que en este cas la perversió del muntatge és encara major que en el dels cànons de l’aigua i en el del clavegueram. Si en estos últims serveis, els cànons es van obtindre a partir dels increments dels preus de les tarifes repercutides als consumidors, en el cas que ens ocupa, el nou sistema de gestió comportarà un augment del preu de la recollida de fem i un augment dels costos dels altres serveis dels quals s’ocuparà la nova empresa mixta que es cree. Uns serveis que es paguen a càrrec del pressupost municipal. Perquè si realment, amb el nou sistema de gestió, es creu que s’aconseguirà baixar els costos d’explotació, el més normal és que eixa disminució repercutira en una baixa del rebut del fem, cosa que, ja ho anunciem des d’ací, el govern municipal no farà.
Un altre objectiu de la creació de l’empresa mixta és la de fer la gestió d’estos serveis encara més opaca. Com que els regidors de l’oposició no tindran presència en el Consell d’Administració de l’empresa mixta, la gestió dels serveis quedarà totalment apartada del control d’eixos grups.
Concloent, no acceptem de cap de les maneres les raons aportades pel govern municipal per a justificar l’operació, perquè, igual que s’ha vist en el cas del clavegueram, tot este entramat no té una altra finalitat que incrementar l’opacitat en la gestió dels serveis públics i cobrar una quantitat anticipada a l’empresa que coparticipe en l’empresa mixta a canvi de pujar en un futur el preu del servei, en este cas el del rebut del fem que tots els ciutadans de Gandia paguen.