divendres, 26 d’octubre del 2007

"Per a visualitzar l'oposició"

Esta setmana ha tingut lloc un episodi algo esperpèntic protagonitzat pel "seient al plenari". Orengo i Mut s'han posat d'acord per tal d'enviar els regidors del BLOC-VERDS a l'altre costat de la sala de plens. Així, a colp de decret d'alcaldia, el govern PSOE-PdG queda a un costat i envia Josep Miquel Moya i Facund Puig enfront. Sincerament considere que és una qüestió sense trascendència; si ens volen enfront, ens tindran allà, però durant molt de temps. La veritat és que la cosa és tan absurda que no feia falta ni fer-la. No calia perque això l'única cosa que va a fer és contribuir al distanciament i a l'enfrontament polític. I no parle del distanciament entre Mut i el BLOC, que és evident i conegut i mai salvable. Parle de l'escletxa que està creant-se entre el Psoe i el BLOC. Ells han apostat clarament per un govern amb la dreta, per unes polítiques que dia a dia es fan més paleses. Però en política passa de tot, i ens trobarem pel camí en el temps. El decret d'Orengo era innecessari, però ha caigut en el parany que Mut li ha tendit i ara juga a l'absolutisme. Per això crec que estem davant d'una notícia totalment prescindible. Bé, serà el temps i no Orengo, qui posarà a cadascun al seu seient.

divendres, 19 d’octubre del 2007

Polítiques socials: promeses electorals o promeses electoralistes?


Un any més, l’inici del curs escolar ha demostrat greus problemes pel que fa a les infraestructures i a les polítiques educatives portades endavant des del govern de la Generalitat. Centenars de xiquets reben la seua formació en barracons, sense la qualitat i la comoditat que una escola deuria oferir. D’altra banda, la manca de professorat obliga a sobresaturar les aules i sobrecarrega els professionals de l’educació. Fets que són conseqüència d’una política d’aparador que avantposa les grans fastuositats a les polítiques socials.
A Gandia, el govern entre Orengo i Mut està fent el mateix. Oblida les polítiques per afavorir l’educació pública i aposta per gastar-se els diners en campanyes publicitàries d’autobombo. Així ho ha demostrat en oposar-se a dos propostes presentades des del grup del Bloc-Verds a l’Ajuntament de Gandia: garantir l’absoluta gratuïtat de les escoles infantils municipals i dels llibres de text per a tots els xiquets de la ciutat d’una forma imminent. Dos mesures amb un cost relativament baix comparat amb el que pot significar per a les famílies i l’exemple social que suposaria pel que fa al compromís amb una política social oblidada des de la Generalitat. De fet, la gratuïtat de les escoletes seria d’aproximadament d’uns 115.000 euros anuals, els mateixos diners que la regidoria de Cultura, conduïda pel propi alcalde, va perdre amb el fracassat concert de Paulina Rubio. És curiós, per tant, que la regidora d’educació parle de problemes pressupostaris quan el seu govern malbarata els diners de tots en actes sense transcendència.
La construcció de noves escoletes deuria ser una prioritat per al govern de Gandia. L’horitzó hauria de ser la construcció d’almenys dues més en esta legislatura perquè la societat així ho reclama. Estem davant d’una claríssima necessitat social. Allò de la conciliació de la vida familiar i laboral ja no és una bona idea sinó una absoluta necessitat per a la immensa majoria de parelles que necessiten dels ingressos econòmics dels dos membres per fer front a les obligacions de la vida: hipoteques, manutenció, educació del fills. En este sentit, cal recordar que fa dos legislatures, el BLOC va construir una escola infantil nova al Grau, i en la passada, una altra a Benipeixcar, a més de programar-ne dos més, a Corea i al futur polígon Sanxo Llop.
D’altra banda, pel que fa als llibres de text, és important recordar que en l’anterior govern municipal, amb el mateix alcalde que l’actual, PSOE i BLOC es van comprometre a eixa gratuïtat per a tota l’educació obligatòria, en juliol del 2006, i per tant caldria complir eixa promesa. Una promesa feta en període preelectoral que el govern municipal actual ha oblidat, negant-se a la seua immediata posada en marxa, tot i disposant dels diners per a poder-ho fer. Però clar, la precampanya va ser molt llarga i encara queden moltes coses per pagar...