diumenge, 20 de febrer del 2011
Carta oberta als aturats de Gandia
Potser no ho sabeu –teniu altres preocupacions més urgents–, però l’Ajuntament ha aprovat els pressupostos del 2011. Al Bloc ens semblen uns pressupostos per eixir del pas, obligats per les circumstàncies econòmiques i polítiques, amb clars excessos i evidents oblits, entre les quals es trobàveu vosaltres, els milers de famílies aturades, per a les quals el 2011 pot ser un calvari.
El Bloc demanàrem la restauració de l’anomenada renda d’emergència familiar, en vigor l’any 2009 i eliminada quan el govern de l’estat va aprovar l’ajuda als aturats sense prestacions. Ara, s’acabarà eixa ajuda estatal a partir de febrer, en una nova promesa incomplida i, novament, contra els més desprotegits, perquè quan el president Zapatero va anunciar la mesura es comprometé a mantenir-la mentre l’atur estiguera per damunt del 17%... i estem quasi en el 20%.
És cert que els ajuntaments no tenen competències en matèria d’ocupació. Però també ho és que la seua màxima i prioritària competència són els seus ciutadans. I cal que empren tots els mitjans de què disposen. Prompte, amb un índex d’atur creixent a la ciutat i després de dos anys de crisi, la quantitat de gandians i gandianes que esgotareu les prestacions i deixareu de tindre les ajudes estatals serà terrible. Per a nosaltres, els pressupostos municipals han de preveure ajudes a distints col·lectius de la ciutat, com culturals, esportius, religiosos, festius...
Però, sobretot, ha d’atendre les necessitats dels més desfavorits que, malauradament, cada vegada en són més. Al Bloc, esta és l’única política que en estos moments li interessa, i la que entenem més justificada en un any que es preveu angoixant per a molts de vosaltres, gràcies a la política antisocial dels Governs de l’Estat i la Generalitat.
El Govern municipal de PSOE i Plataforma, d’Orengo i Mut, a última hora, va aprovar incorporar un milió d’euros per a un programa anomenat “treball social garantit”, gràcies als diners que, en teoria, ens ha de passar la Generalitat. La idea, a la que donàrem suport per responsabilitat, consisteix a realitzar 500 contractes de tres mesos. Des del seu anunci, han estat innumerables les persones que s’han interessat, en una demostració de l’angoixant situació que pateixen milers de gandians i gandianes.
Per això, reclamàrem públicament que ningú gosara jugar amb este tema, que ningú fera d’açò un debat partidista o un instrument polític per als seus interessos electorals. Ens preocupa la inconsistència de la proposta perquè no depén de nosaltres i entenem també que serà només una solució massa transitòria, quasi una almoina que s’hauria de completar amb altres mesures posteriors com la que el Bloc proposàvem.
Però, sobretot, ens preocupa que, una altra vegada, triomfen les afinitats polítiques, els parentius o les amistats, directes o indirectes. I, per això, exigíem unes bases públiques perquè tots puguen acollir-vos i siguen triats els qui realment més ho necessiten.
Ja s’han aprovat eixes bases. I ens han deixat bocabadats i indignats. Pel que es veu, la selecció constarà de dues fases: una baremació objectiva segons les circumstàncies personals i socials dels aspirants, i una entrevista personal.
La primera, tindrà un màxim de 8 punts, per a obtenir els quals caldrà estar més d’un any aturat i no cobrar cap prestació, ser discapacitat, i formar part d’una unitat familiar amb 4 membres en edat laboral aturats i tres fills en edat no laboral. Quasi res! La segona, l’entrevista, atorgarà fins un màxim de 10 punts. Ja veieu: 8 punts objectius i 10 discrecionals. Una altra vegada es torna a alimentar la sospita.
divendres, 11 de febrer del 2011
Punt d'Encontre Familiar
Tots som sabedors de l’increment progressiu dels trencaments familiars a la nostra societat i de les dificultats que per a molts genera el compliment del règim de visites, judicialment establert. És per això, que des de fa un temps s’ha impulsat la creació d’una xarxa al País Valencià del que s’anomenen “Punts de Trobada Familiar” amb l’objectiu bàsic de garantir el dret fonamental del xiquets i xiquetes de mantenir la relació amb els seus pares i la resta de familiars, i establir els vincles necessaris per al seu bon desenrotllament físic, afectiu i emocional, sent sempre prioritat la seguretat i benestar del menor.
Eixos Punts de Trobada Familiar el que intenten és ser un recurs social, un espai físic idoni i neutral per a facilitar el compliment del règim de visites acordat en resolució judicial. Un espai on els òrgans judicials acorden que es realitze la trobada dels membres de la família, en situació de crisi o conflicte familiar, i on els professionals, que treballen allí, s’encarreguen al mateix temps de fer una intervenció temporal i objectiva de caràcter psicològic, educatiu i jurídic, amb la intenció de protegir l’interès del menor i salvaguardant la igualtat de les parts en conflicte.
La Generalitat, enfonsada cada vegada més en els deutes, en una situació de crisi extrema causada per una gestió irresponsable i demagògica, va intentar fa unes setmanes tancar el punt existent a Gandia. De fet, va ser el BLOC-Verds el primer a denunciar l’anunci de tancament d’este servei creat fa uns anys per a facilitar el compliment del règim de visites dels pares i mares de la nostra ciutat i de la nostra comarca, amb els seus fills. Afortunadament el trellat s’ha imposat i un acord entre la Conselleria i la Mancomunitat de la Safor ha possibilitat que el servei seguisca actiu. Però lamentablement l’acord entre les dues administracions s’ha produït d’esquenes als membres de la Junta de Govern de l’ens comarcal, els quals no han estat informats dels detalls de les negociacions, provocant amb estos comportaments, que la resta de responsables consideren que el PP “està tensionant i polititzant de forma innecessària el bon funcionament de la Mancomunitat ”.
Cal recordar que és l’administració autonòmica la única responsable de l’anunci de desaparició d'un servei imprescindible per a moltes persones com el que estem parlant. Per això no deixa de ser curiós, almenys per al Bloc, que ara siga el PP gandià, el que es vanaglòrie i es mostre victoriós després de l'acord, quan va ser la conselleria de torn, una administració governada curiosament pel Partit Popular, la única responsable del tancament d’un servei “imprescindible per a moltes persones de Gandia, ja que sense ell moltes famílies, mols xiquets i xiquetes, es quedarien sense poder gaudir del més important, l’estima i el contacte amb els seus pares i amb els seus familiars dins un ambient de normalitat”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)