L’hora de les sorpreses

Publicat a Gente de la Safor

Molts han estat els articles publicats a la premsa de suposats analistes polítics de diferents colors que han tractat de desprestigiar i embrutar la imatge del BLOC i dels seus candidats, dient mentides i mitges veritats amb l’única intenció de transmetre una imatge falsa sobre aquest partit valencianista, ecologista i d’esquerres, la seua gent i aquells ciutadans a qui representem. Ara, després d’un temps de decisions internes i assemblees, la qual cosa ja diu prou a favor de com funciona el BLOC, és hora de respondre a estes falsedats difoses amb el clar interès de crear confusió.
El primer que cal dir és que el BLOC és autònom, amb plena capacitat de decisió com a tercera força política a la comarca i al País, que no és la crossa de ningú i té uns objectius molts clars alhora de defensar el territori, la llengua i cultura valenciana i la participació democràtica de la gent i això s’ha vist allà on hem governat. A la Safor els projectes urbanístics han marcat la legislatura, on el PSOE i el PP, han pactat i han promogut els projectes de camp de golf i macrourbanitzacions megalòmanes sense cap escrúpol, com a Simat, La Font, Daimús, Palma de Gandia, Alfauir, Tavernes, Vilallonga etc..
Que esperen del BLOC tots eixos Alcaldes que s’han dedicat a destrossar el territori i a posar els pobles als peus de depredadors que s’han comportat com a sàtrapes, marcat una trajectòria únicament guiada pels interessos d’alguns particulars? Que fem vore, que ací no ha passat res!!. I tot açò no és més, que com el BLOC ja va denunciar en el seu dia, només és fruit de l’anarquia ideològica que ha hagut a nivell comarcal en el partit socialista; falta d’objectius, de directrius i canxa a alcaldes que divideixen pobles, coaccionen la gent que no està amb ells i desprestigien i humilien els representants polítics d’altres formacions, arribant a perseguir personal, política i inclús judicialment alguns membres del BLOC i els seus familiars al llarg de 4 anys.
En definitiva, aquests alcaldes cacics, aprofitats i que juguen brut, i que ara; fora de les institucions democràtiques, es queixen de que el BLOC els ha fet fora de l’Alcaldia i intenten tapar-se en unes suposades sigles progressistes. Que no creguen que el BLOC els va a ajudar a continuar fent el que vulguen. Els compromisos, els pactes, els projectes compartits, les complicitats i la forma d’entendre la política i el poble es fan al llarg de 4 anys i no en les últimes setmanes abans d’unes eleccions. El BLOC té un projecte per a la Safor i per al País Valencià que no és el del PSOE i ni el del PP, és un projecte basat en la defensa del territori, el valencianisme i l’esquerra, un projecte que defensarem li pese a qui li pese, amb el programa electoral a la ma, sense ser la crossa de ningú.
No ho oblideu, el Bloc és la tercera força política no sols a la ciutat de Gandia, sinó a la Safor i arreu del País Valencià, i continuarem estant presents per fer arribar la veu de milers de valencians que creuen en l’honestedat, la coherència, l’eficàcia i el treball ben fet.

Energúmens

Fa una dies algunes persones van ser agredides a Gandia per la seua condició sexual. Un fet, per a res aïllat, que podem sumar-lo a diferents agressions racistes que va ocòrrer a la ciutat no fa massa temps.

Ara, després d'uns dies de reflexió, després d'haver xarrat amb alguns amics i companys. I sobretot, després d'haver llegit l'article de Miquel Aleixit al seu bloc. Estic segura que en som molts. En som molts aquells que dia rere dia lluitem per la LLIBERTAT. Sempre que parle de llibertat m'agrada escriure-ho amb majúscules. Pense que la llibertat és l'eina més important per construir una societat digna, capdavantera i plural. Amb persones lliures, podrem fer una país lliure.

I els drets de les persones homosexuals és un pas fonamental per assolir eixa LLIBERTAT.

Des d'estes modestes planes vull encoratjar-vos a seguir treballant. Els energúmens cal erradicar-los amb les armes del diàleg i la justícia. No permetrem que uns pocs "descerebrats" condicionen les nostres actuacions.

Festes a Benipeixcar

Diumenge passat vaig tindre el gust de gaudir d'un bon sopar a casa de Joan Barrantes, a Benipeixcar. Era el dia del Crist de l'Empar i s'acabaven les festes del poble. Dic poble perque és explèndid com Benipeixcar conserva la seua personalitat pròpia i diferenciada malgrat els anys d'integració dins de Gandia. Viure a un poble, en cases de poble, dins d'una ciutat, és un privilegi que tenen molt pocs.

L'anècdota de la nit es va produir durant la processó del Crist. Orengo amb la vara d'alcalde en mà anava flanquejat per les altres dues vares, una per a "l'alcalde de Benipeixcar", i altra per al tinent d'alcalde Mut. Mut i Orengo anaven somrient-se i fent-se escoltetes a l'orella. Un espectacle curiós si recordem que fa sols unes setmanes les crítiques entre un i altres eren ferotges.

Però hui no vull parlar de les "noves amistats" sinó d'una altra qüestió. El sopar a casa de Barrantes va ser explèndid i la companyia molt grata. Durant la conversa Joan Barrantes ens va contar els darrers projectes del seu fill, escultor molt reconegut fora de les nostres fronteres. Dic fora perque la seua obra a Gandia és molt desconeguda. Hi ha una xicoteta escultura al pati de la Biblioteca Central i una ben gran al jardí de la Marquesa (esta la va cedir temporalment el mateix autor). Una obra escultòrica magnífica que es molt famosa a altres llocs, però poc apreciada a la Safor.

Un exemple que posa de manifest que ser "profeta a la teua terra" és molt complicat. Una dura realitat que passa dia rere dia. Multitud de creadors i professionals triomfen fora de la comarca i ací ni tan sols sentim parlar d'ells. Un fet que des de l'administració pública cal frenar. Hem de reivindicar i saber promocionar la nostra gent, primer dins de la nostra població, i després a l'exterior.

Natura o antinatura, eixa és la qüestió

Molt hem parlat els darrers dies sobre que és "natural" i que és "antinatural". Per a mi hi ha dos maneres de concebre la política a l'Estat Espanyol:

- Un és l'exemple del País Basc. Allà, des de fa uns anys, els pols se situen al voltant de l'eix nacionalisme basc vs. nacionalisme espanyol. Això fa que el PP i el PSOE pacten a bona part de les administracions per deixar fora l'adversari, en este cas PNB, EA o Aralar. Una situació que per a mi és anòmala i que espere puga corregir-se en un futur. Un futur sense pistoles ni bombes i on tots puguen expressar-se en plena LLIBERTAT, amb majúscules.

- L'altra manera de diferenciar els partits i/o agrupar-los es fa en base a la divisió tradicional dreta-esquerra. Una divisió que ha sigut qüestionada moltes vegades i que molts creuen soterrada. Jo crec que encara és vàlida i vigent. És l'exemple de Catalunya, on CiU, malgrat ser el partit més votat, no governa per un pacte dels partits d'esquerra, independentment de la seua orientació nacional.

Al País Valencià, i com no a la Safor, allò lògic és que a l'hora de governar, en absència de majories absolutes, foren els partits d'esquerres per una part i els de dretes per altra, aquells que arribaren a acords de govern. Una màxima que s'ha plasmat majoritàriament en la gran part de casos on hi havia possiblitats de crear governs de progrés.

A la Safor hi ha excepcions, Gandia és la més cridanera, amb un pacte Orengo-Mut sense justificació. Un pacte que el PSOE justifica tot i tirant-nos en cara que el BLOC ha pactat amb el PP a El Real i a Palma. Exemples que per a res són extrapolables ni comparables. A Gandia el pacte de progrés de la passada legislatura ha donat molts bons fruits per a la ciutat. Han hagut problemes i moments de tensió, però en general considere que durant quatre anys la faena ha sigut si no excel·lent, molt bona. PSOE i BLOC hem lluitat contra el desficaci de l'extrema-dreta que durant quatre anys s'ha dedicat a dir "no" a tota iniciativa del govern. I eixe ha sigut Mut.

A altres pobles, com a Palma, un alcalde sàtrapa del PSOE amb majoria absoluta s'ha dedicat a fer polítiques totalment dretanes. Si allà el BLOC ha pactat amb el PP és per regenerar la vida política local i fer fora un dictador. Això ho tenim ben clar, el BLOC lluitarà per fer fora del govern els sàtrapes, siguen d'un o altre color. En els pobles el que compten són les persones i estar afiliat a un partit d'esquerres en alguns llocs ha demostrat que no és garantia per a fer eixa mena de polítiques. Els votants sí que ho saben, i per això han castigat el PSOE a Palma, a Alfauir i a Simat, llocs on ha propiciat, plantejaments destructors del territori.

Ja està fet, un govern amb la dreta a Gandia

Allò que tots sabiem i que ningú es creia s'ha consumat. Orengo ha prefrerit un pacte amb la dreta front a un acord de progrés i d'esquerres. Durant els proper dies sentirem de tot. La maquinària propagandística i mediàtica del PSOE es posarà en marxa per justificar allò injustificable. Tindran la cara dura de parlar de la "legislatura del consenso" o de la "derecha moderada", per intentar amagar allò que és la pura realitat. Han apostat per un pacte d'interessos personals front a un projecte comú de progrés i d'esquerra. Allà ells.

Ara és el moment de fer oposició. Una oposició rigurosa i constructiva. Una oposició que vigile punt per punt les actuacions diàries d'un govern antinatura.

Una cosa que tinc clara és que en política no val tot. La ideologia i sobretot la moral, estan per damunt de la resta, això deuria reflexionar-ho algú. Almenys molts votants i militants del PSOE ho han fet. Fins hui, més d'una dotzena de persones, algunes d'elles ex-regidors socialistes, m'han expressat el seu desencís. Espere que siguen ells qui tinguen capacitat per fer reflexionar uns dirigents que els han enganyat prenent decissions en "petit comité".

La Paella no porta olives

Els andalusos, almenys això m'han contat, fan paelles amb olives. La veritat és que hi ha coses que és millor no barrejar-les. La paella és de carn o de peix, o mixta sols en ocassions comptades i en llocs molt concrets. A Gandia, l'alcalde vol fer una gran paella on vol abocar un caldo estrany amb una aigua que fa pudor a passat. Com diuen els castellans, no podem juntar "churras con merinas". Els efectes podrien ser massa desastrosos com per a fer experiments sense trellat.

En la reunió que hui hem tingut la gent del BLOC i la del PSOE se'ns ha oferit una gran pacte a tres bandes. Jo de billar en sé ben poc, per això les tres bandes les deixe per a gent agosarada que no l'importa jugar a tots els colors. Orengo vol cobrir-se les esquenes, tot i deixant al PP debilitat en donar-li força a l'altre PP, el de Mut. Pensa que deixant que Mut toque poder podrà consolidar el projecte de la Plataforma que a la seua vegada consolidarà la divissió ancestral de la dreta local. Jo crec que s'enganya. Per llei natural la gent de la Plataforma tornarà al PP. En quant les lluites personal cessen i Torró se'n torne als seus negocis els ara Plataformers tornaran a casa.

¿O tal volta s'imagineu a Mut i als seus seguidors votant al PSOE en les properes generals del 2008?

Ara és l'hora de la veritat

Bé, ja està clar. Malgrat les especulacions, les mentides i els rumors que alguns han abocat interessadament els darrers dies, Orengo és l'alcalde de Gandia. Molt i molt brut s'ha dit de possibles pactes i repactes entre el BLOC i la dreta de la ciutat. Però, al BLOC de Gandia tenim una cosa molt clara: no governarem amb el PP mai. I quan dic el PP també vull incloure a aquells que ara van de "centre-plataformisme", però que són la mateixa dreta de sempre.

Aquells que durant quatre anys s'han dedicat a mostrar la cara més rància del conservadurisme no poden anar ara de moderats i centristes. Tots sabem d'on venen i cap a on van.

Ara bé, qui realment deu mostrar ara les seus cartes és Orengo. El PSOE de Gandia té ara l'oportunitat de demostrar a la ciutadania si realment aposta pels polítiques progressistes o si vol donar cabuda a la dreta en el seu govern. Si opta per la primera opció el BLOC podrà plantejar-se ajudar en la gestió de la ciutat. Si vol que Mut governe amb ell ens tindrà fent una oposició constructiva però enèrgica.

Votar és inútil

Publicat a InfoSafor.com i a Saforguia.com

L’adversari polític en tota contesa electoral i més en la que arriba en uns dies, no és un o altre partit polític, sinó que és l’abstencionisme entre els joves.

Totes les enquestes ho reflectixen clarament, el sector de la població que menys acudix a votar és aquell que se situa per baix dels 30 anys. Després de les eleccions els mitjans de comunicació i els propis partits polítics passaran hores i hores analitzant resultats. Però fora d'estes anàlisis m’agradaria reflectir en estes línies un fenomen del qual crec cal parlar perquè no se li ha donat veritable importància: l’abstencionisme. Una vegada passe el 27 de maig parlarem molt de qui ha estat realment el guanyador de les eleccions i de si un o altre té més o menys legitimitat de formar govern, amb pactes o sense ells, amb majories o sense elles. Però no ens pararem a pensar que segurament tornaran a repetir-se unes altíssimes taxes d'abstenció entre els més joves. En altres ocasions quasi la meitat de l’electoral no ha anat a votar, i eixa és el vertader adversari contra el qual tots hem de lluitar.
El debat sobre el abstencionisme ve de lluny, històricament el País Valencià ha estat de les comunitats autònomes amb menys participació a l'hora de triar els seus representants en el parlament autonòmic. Si això és així, cal preguntar-se perquè en tots estos anys des de la restauració de la democràcia, no s'ha fet gens des dels poders públics valencians per a fomentar l'esperit democràtic en la ciutadania. Cal fer entendre al ciutadà la importància del dret votar, i no només això, sinó també incitar-li a participar en la vida pública.
Alguns poden opinar que l'abstenció és una forma més de reflectir una opció política com és el possible descontent amb la política en general. Però estos han de veure que d'esta manera no aconseguixen res, ja que amb l'abstenció cada partit fa posteriorment la lectura que li és més propícia. Cal actuar per a acostar-nos a les quotes de participació de països com Suècia o Noruega on la sol rondar el 80%, enfront de cultures com la nord-americana, on una taxa de participació del 40% és una fet natural.
Iniciatives com la posada en marxa pel Consell dels Joves de Gandia, qui ha convidat els candidats municipals a presentar els seus programes i a respondre a les preguntes de les associacions juvenils, són dignes de lloança. La posada en marxa del web http://www.votaresinutil.com/ vol colpejar fort en la lacra de la joventut actual: la passivitat i el passotisme. És per això que tots els partits polítics, d’un o altre signe, deurien treballar de valent per fer que el diumenge 27 de maig cap jove pense que anar a dipositar el seu vot és una pèrdua de temps.

Política a ritme jove

Publicat a InfoSafor.com

Les eleccions que s’acosten tindran la seua banda sonora, la del rock, el rap, o el hip-hop, el soroll del carrer, la música dels joves. Perque des de fa temps, tots els partits polítics tenen en el seu punt de mira els joves. Volen el seu vot, el desitgen, somnien amb ell i volen caçar-lo. No descansaran fins que el sobre blanc d’aquell qui vota per primera vegada o qui ho ha fet en poques ocasions entre dins l’urna. Perque segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística més de dos milions de joves tindran dret a vot per primera vegada. Una sucosa xifra de paperetes respecte de les passades eleccions que poden pegar-li la volta al resultat del recompte final.

Allò cert és que vivim en una societat on el que menys importa els joves és la política. Així, la intenció de vot canvia com la moda en funció de factors mediàtics no massa clars. Els joves, per regla general no s’involucren en la participació en partits polítics, i bona part d’ells ni tan sols acudixen a votar. Un problema greu del qual els mateixos polítics són responsables. Perque els discursos buits de continguts, les disputes banals, la crítica destructiva i la corrupció han allunyat la gent jove de la política. Una irresponsabilitat que ha provocat el rebuig de la joventut cap als seus representants.

L’obligació d’aquells que treballem des dels partits polítics per canviar la nostra societat és pegar-li la volta a esta tendència. Una fita que tots deuríem marcar-nos com a necessària, ja que d’ella se’n derivarà el romb del nostre futur. Si no som capaços d’il·lusionar els joves amb propostes properes que donen resposta als seus problemes i preocupacions haurem fracassat totalment. Estem obligats a fer polítiques properes, que involucren la joventut en la construcció d’una societat més justa i respectuosa.

En maig d’enguany totes les llistes electorals inclouran noms joves. Alguns d’ells en llocs allunyats de les posicions d’eixida, altres en puestos destacats. Desitge, per damunt de tot, que molts d’ells arriben a llocs de responsabilitat pública. Perque la veu dels joves és ben necessària en aquells àmbits on es prenen les decisions importants.

LES PRIMERES ELECCIONS SOTA LA LLEI DE LA PARITAT

S’acosten els comicis electorals del proper mes de maig i els partits polítics es troben inmersos en la confecció de les seues llistes electorals. Estes van a ser les primeres eleccions en les quals va a aplicar-se plenament la Llei de Paritat aprovada el passat 18 de juny pel Congrés dels Diputats. Una llei que per sintetitzar-la en poques paraules obliga a que un mínim de dos de cada cinc llocs a les llistes electorals estiguen ocupats per dones. Un proposta que ha sigut llargament discutida i debatuda i que pretén trencar amb la poca participació de les dones dins el món de la política. En este sentit, les estadístiques no deixen lloc al dubte. Segons un estudi de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la representació de dones no arriba al 30% en el Congrés dels Diputats, ni al 25% en el Senat. En l’àmbit autonòmic i europeu, les dones no arriben a ocupar ni tan sols el 30% dels llocs representatius. No hi ha cap dona que presidisca una comunitat autònoma i el percentatge d’alcaldesses és sols del 10%.

Les xifres demostren que cal una política decidida que permeta la incorporació de la dona als cercles de decissió i de poder públic. Per això cal impulsar mesures que facen possible la compatibilització de la vida familiar amb l’exercici de la “res pública”. Malgrat això, les Dones del Bloc sempre ens hem oposat a la Llei de Paritat impulsada des d’altres partits de l’esquerra. Nosaltres, les dones nacionalistes que cada dia treballem dins el Bloc, considerem que esta mesura pot tindre efectes nocius cap a les pròpies dones. Perque si una persona és vàlida i vol treballar pel seu poble té tot el dret a fer-ho des de les institucions independentment del seu sexe. En este sentit, és important que parlem de PERSONES, amb majúscules, siga quin siga el seu sexe. Eixa és la vertadera igualtat que ens portarà a una paritat real, que trenque les barreres i les imposicions d’una societat masclista que encara patim. Perque en la pràctica, la igualtat en els fets seguix sent encara una ambició per la qual milers de dones compromeses treballem a diari. Així i tot, la Llei d’Igualtat té aspectes molt positius que van en favor d’una discriminació positiva que cal aplicar en una situació com esta. Així, reconeix el dret a la conciliació de la vida personal i laboral, el foment de la corresponsabilitat en l’assumpció de les feines domèstiques, i fixa mesures per previndre l’acosament sexual en el treball. També aborda els tractes desfavorables relacionats amb l’embaràs o la maternitat i impulsa direccions empresarials amb la presència femenina.

El proper 27 de maig les llistes de tots els partits aniran plenes de noms femenins. Esperem que totes elles siguen persones capaces, treballadores incansables pel seu projecte polític, siga quin siga. Esperem que l’amenaça de trobar-nos amb “dones floreros” siga tant sols un fet testimonial per a aquells partits que no disposen de gent amb la valua necessària per representar la veu del poble.

Entrevista al futur alcalde de Gandia

Fa uns dies l'assemblea del Bloc l'anomenava per unanimitat candidat a les eleccions municipals del proper mes de maig. Aquestes seran les terceres per a un arqueòleg de formació i un bibliotecari, en excedència, de professió. Persona oberta, que li van molt més les distàncies curtes que no les llargues, poc amant de les corbates i habitual en les sales de cinema, prepara aquesta nova cursa amb la intenció d'aconseguir l'alcaldia. Amb semblant relaxat, això sí, consumint una cigarreta d'arrere d'una l'altra, fa una anàlisi molt complet del que ha estat el passat recent, amb eixe pacte, i del futur més immediat, amb els diversos canvis que ha experimentat la ciutat.

Des que vosté ha estat designat alcaldable, la gent del seu voltant no fa més que pregonar als quatre vents que Moya serà el proper alcalde de Gandia. No és un poc pretensiós tenint en compte que són un partit minoritari?

—Nosaltres ens presentem a les eleccions i tenim l’obligació d’aspirar al màxim i una de les màximes aspiracions és obtindre l’alcaldia des d’on es poden fer moltes coses. Probablement siga una de les poques coses que li queden al nacionalisme en la ciutat, poder exercir la seua capacitat de treball des de l’alcaldia.

Però no estarà pensant amb una majoria absoluta del Bloc?

—Jo he vist coses més complicades. La majoria absoluta és difícil, no només per al Bloc, sinó per a qualsevol partit, de fet en aquesta ciutat no ha hagut mai.


...............Vos recomane llegir l'entrevista sencera a Josep a Safor Guia.

La fira de totes i tots

Publicat a Safor Guia el 11 d'octubre de 2006

"Roda, roda, Sant Miquel, tots els àngels van al cel, carregats amb un baül, que es gire Marieta de cul......" Amb esta dolça i divertida melodia donàvem, ara fa tan sols uns dies, per començada la que sens dubte ha sigut per a tots la millor Fira dels últims temps. La fira dels xiquets, dels adults; la fira dels joves i dels menys joves; la fira de la música, de l’art, de la poesia i de l’espectacle; la fira de la participació, la convivència, la interculturalitat, la diversió,...; "la Fira de tots i cadascun dels gandians i gandianes".

Han sigut cinc "calorosos" dies de festa, llum, color, diversió i eufòria, on des de primeres hores del matí fins ben entrada la matinada hem gaudit com mai. La ciutat pareixia una altra. L’ambient de festa omplia tots els racons, tots els carrers. En observar els rostres de la gent no calia més, estàvem davant tot un fet admirable, un fenomen de grans dimensions d’on tots érem partícips.

No cap dubte que amb este model de Fira i Festes instaurat per la Regidoria de Cultura, comença una nova etapa festiva, cultural i històrica a la nostra ciutat. Una etapa on la participació de totes i tots és la base fonamental de la festa, on l’esforç de tots aquells que li donen vida té un sol objectiu "passar-ho el millor possible".

Per a tots els qui hem estat, d’una forma o d’altra, ajudant en l’organització i fent realitat esta Fira, han estat uns dies inoblidables. L’esforç de mesos, l’histeria dels últims dies abans de començar i el cansament de moltes hores de treball, han sigut suplits per l’eufòria d’un "gran èxit". Un èxit aconseguit, com no, amb la complicitat dels ciutadans i ciutadanes, que han plenat els carrers de Gandia de somriures, d’alegria i de festa, i que amb la seua participació han ajudat a fer de la nostra Fira i Festes un referent cultural a la nostra comarca.

Enhorabona a totes i tots!! Marcel·lí, Facund, Àlvar, Joan, Santi, Àlex, Carol, Teresa, Eudald, coordinadors dels diferents espais de la Fira, personal de la Casa de la Cultura, personal de manteniment de l’Ajuntament, personal de neteja, actors, actrius, músics, periodistes, i com no, gandians i gandianes. Entre tots hem aconseguit fer la millor Fira de la història.

Per un transport públic, gratuït i de qualitat

Publicat a Safor Guia el 7 de setembre de 2006

Fa tan sols un parell de setmanes vaig tornar a Gandia després d’alguns dies de vacances al nord d’Europa. La benvinguda va ser, una vegada més, la constant dels habitants de la nostra comarca: tràfic a la carretera, embussos i mitja hora per aparcar. Una realitat que contrasta amb l’experiència que he viscut a les ciutats nòrdiques que he tingut el plaer de visitar.

En este sentit, el meu viatge va començar per Amsterdam, la ciutat dels canals és una de les capdavanteres del món en l’ús de la bicicleta. De fet, és impressionant la visió de milers de bicicletes estacionades en aparcaments de diversos pisos davant l’estació de ferrocarril. La nostra població, plana i amb un oratge excel·lent, deu trobar en este tipus de transport una solució, almenys parcial, al problema de trànsit que patim. És per això, que gràcies a l’impuls del Bloc, està construint-se un anell de carrils bici que faran realitat el somni de poder circular per Gandia i la seua platja sense perills i en poc de temps. No obstant això, tots sabem que la bicicleta és un solució parcial i reduïda a l’àmbit local. Cal trobar un transport col·lectiu global a tota la comarca de la Safor, i ací també trobem exemples a països veïns.

Un passeig per metròpolis importants com Dusseldorf, Colònia o Basilea, posen de manifest que la solució es troba en una ampla xarxa d’autobusos i de tramvia. En este cas, m’agradaria destacar el cas de la ciutat suïssa de Basilea. Una població situada entre França, Alemanya i Suïssa d’uns cent mil habitants amb xicotetes poblacions al seu voltant. Una conurbació molt semblant a la Safor intensament connectada mitjançant un entramat de transport públic, i, el més important, gratuït. En arribar a l’hotel, juntament amb la clau de l’habitació, se’ns facilità un abonament de transport gratuït durant tota la nostra estada a la ciutat. Això és el que reclamem, per escomençar, una companyia d’autobusos públics, ecològics i sense cap cost per al ciutadà. Perque és l’obligació de les administracions garantir la qualitat de vida dels seus habitants i una xicoteta part de les arques públiques bé s’ho mereixen.

Benvinguts a la nostra terra

Publicat a SaforGuia el 25 de juliol de 2006.

Sempre que viatgem a qualsevol lloc, el primer que solem fer és conèixer que és el que anem a visitar. Solem interessar-nos per quines són les costums, quins els trets més identificatius i peculiars d’on anem i, com no, quines són les seues característiques culturals, gastronòmiques i lingüístiques.

En este sentit és habitual fer-se amb una guia del lloc a visitar que ens servisca per descobrir poc a poc l’encant del país on ens trobarem. Però, lamentablement, la gent que arriba al País Valencià, desconeix la identitat pròpia i diferenciada de la nostra societat, considerant els valencians una part més del folklore que representen els “bous” i el “flamenc”. És per això, que cal mostrar els nouvinguts i aquells que venen de pas, quina és la vertadera idiosincrasia del nostre país, la nostra terra, el País Valencià.

Amb este objectiu, ara fa uns dies el Bloc Jove encetà una campanya que començant per València ciutat i estenent-se arreu de les nostres comarques, donarà a conèixer tot aquell que ens visite quins són els trets més identificatius dels valencians. Una campanya que consisteix en l’edició de cartells de gran format, que en diferents llengües, i sota el títol “VOSTÉ ESTÀ ACÍ”, parlen de la nostra llengua, les nostres festes i els nostres llocs emblemàtics. En definitiva, allò que ens defineix com a poble valencià, diferent i diferenciat.

Iniciatives com esta que deurien córrer a càrrec de la Generalitat Valenciana i, més concretament de l’Agència Valenciana de Turisme, com a màxims responsables de la projecció de la nostra terra arreu del món, deuen ser potenciades si volem que tots aquells que ens visiten se’n vagen amb una idea ben clara de que és el País Valencià; sinó, fracasarem en l’intent de construir una societat moderna i capdavantera, que no oblide el seu passat per avançar cap al futur. Una societat que no siga única i exclusivament sol, platja, paella i festa.

De ben segur que amb l’esforç de tots aquells que treballem de valent perquè el nom de la nostra terra siga conegut fora de les nostres fronteres, aconseguirem un dia posar-lo a l’altura que es mereix.

A la lluna de València

Publicat a SaforGuia el 15/6/2006

“Deixar a u a la lluna de València” és una expressió ben típica i bonica, d'eixes que tothom recorda quan li l'expliquen l'escola o és escoltada per primera vegada en algun lloc.

La dita, segons explica la història, parla de quan l’antiga ciutat de València estava emmurallada. Les portes, que de dia permetien l'entrada dels ciutadans, mercaders, comerciants, llauradors, mariners, estudiants... romanien tancades a les nits. Si algú és despistava per casualitat i no arribava a l'hora, les portes ja no s'obrien i es quedava tota la nit al ras...mirant la lluna com únic consol. I molts joves ens hem quedat així amb el nou estatut.

És especialment greu, perquè ni tan sols han volgut escoltar-nos. No ens han donat temps a expressar-nos a les urnes de manera democràtica i una vegada aprovat tampoc ens permetran dir que no ens agrada, que “açò que han fet” no ho volem. Nosaltres, els joves valencians, necessitàvem un altra cosa perquè ens jugàvem el futur.

Una societat i un País que vol ser modern, ha de garantir la major representativitat possible a les seus Corts. Ha de definir clarament quina llengua parla i no crear més confusió, ni obrir de nou, les portes al secessionisme, apostant clarament i definitivament per ella. Ha d'introduir millores socials més amples, més llibertats, més drets... però sobretot ha de crear il·lusió. Perquè els joves ens nodrim d'il·lusions i sense joves il·lusionats les societats s'anquilosen, es paralitzen, s'adormen, es moren.

Per això necessitem, urgentment, una gestió honesta i clara dels nostres recursos, gent de confiança a les corts que no facen pudor, que no enganyen i que complisquen la seua paraula- “molta corbata i molt poca vergonya” –com deia La Gossa Sorda, és al que ens tenen acostumats.

És en este sentit que, a pesar de tot, nosaltres ens neguem a abandonar. La feina per recuperar la nostra terra ha de ser encara més intensa i per això apostem, clarament, per un canvi definitiu al 2007.

El xicotet comerç dona vida

Publicat a SaforGuía el 25 d'abril de 2006

Encara hui recorde amb certa tendresa la senyora Justa, la de la botiga del carrer de la plaça. Tanque els ulls i la veig amb el seu monyo blanc i la seua bata negra damunt la brusa i la falda dient-nos: bona vesprada "volantiners", ja veniu a per les llepolies de hui?. No hi havia res que ens agradara més que anar a comprar-nos, amb els nostres vint duros de la setmana, unes quantes cotxinades i xarrar una estoneta amb la que sens dubte era "la iaia" de tots. Amb ella comentàvem com ens havia anat la setmana a l’escola, si ens havíem barallat o no al pati i si teníem noviet o novieta. La veritat és, que la proximitat que existia entre l’ama d’aquell xicotet comerç i nosaltres era tanta, que no podíem imaginar-nos el poble sense la nostra "Ca Justa".

Amb el temps les nostres ciutats han anat creixent. En elles s’ha conformat tot un entramat comercial, social i econòmic que ha fet possible l’establiment d’un vincle directe i familiar entre el comerciant i els usuaris. Els nostres comerços han contribuït a l’enriquiment de la pròpia ciutat amb la generació d’una riquesa, que ha possibilitat el desenvolupament d’una xarxa de xicotetes i mitjanes botigues que constitueixen un motor imprescindible per al nostre progrés.

Front al comerç de proximitat, front a la pluralitat i la diversitat, s’imposen els grans espais comercials, caracteritzats per la uniformitat i la falta de varietat. Centres dominats per les grans franquícies i els poderosos grups econòmics de l’hostaleria i la moda. Llocs que ofereixen el mateix producte siga quina siga la ciutat on ens trobem.

Exemples com Gandia, on el creixement desmesurat i incontrolat de les grans superfícies comercials sense accessos i infraestructures adequades és tan evident, podem trobar-los arreu de les nostres comarques. I jo em pregunte: en veritat estem disposats a patir cues de més d’una hora per tal d’arribar a un espai on el consumisme és la seua major virtut?. O preferim la proximitat, la diversitat i la qualitat que ens ofereixen els nostres comerços al si de la ciutat?. No es preferible xafar els nostres carrers, gaudir del nostre entorn i parlar amb els nostres veïns?.

En defensa del xicotet comerç comarcal

Nota de premsa del BLOC JOVE de Gandia

"Des de fa ja un temps observem com els nostres estils de vida van canviant cada vegada més, molts són els aspectes que transformen la forma tradicional d´organització del nostre poble. Un aspecte bàsic és la nostra economia local, que ha estat sempre formada per una xarxa de xicotets comerços familiars que feien de les compres una garantia de satisfacció i ben fer. El xicotet comerç, ha anat sempre associat al manteniment d´una estructura que ha mantingut Gandia amb una vitalitat i una energia extraordinàries, i que per sort, manté fins ara.

El Centre Històric, com a model econòmic, ha estat estudiat i fins i tot adaptat a altres realitats i països. El benefici ha estat mutu, tant per als comerciants, com per a la ciutat, ja que ha permés recuperar el centre de la ciutat i no deixar-la, com passa a altres llocs, com un barri fantasma. Sense oposar-nos a comerços d´altres tipus, el Bloc Jove de Gandia, demana l´implicació i responsabilitat de tots els nostres conciutadans amb el comerç tradicional perquè pensem que el model econòmic vigent continua sent vàlid i necessari per a tots.

Des del Bloc Jove de Gandia volem posicionar-nos clarament a favor i al costat, d´eixe teixit empresarial tant nostre i tant vital per a la supervivència d´una ciutat com Gandia."

Un camí obert

Publicat a Safor Guia el 8 de març de 2006

Jove, dinàmica, rebel, compromesa amb el seu país i la seua cultura. Així era la mestra de Barx que en aquells anys en que moria la dictadura va arribar a la nostra comarca amb un objectiu clar, fer una escola nova, moderna i valenciana. Marifé Arroyo, mestra a Barx en aquells dies i actual directora del col·legi públic Roís de Corella, ha sigut un clar exemple de dona emprenedora i lluitadora. Un model de dona que ha marcat moltes generacions i que representa el treball ferm per aconseguir canviar la nostra societat.

Milers de xiquets han passat per les seues aules, i tots han pogut gaudir d’una educació que trencava el vells motles, per escriure noves lletres en la nostra llengua. No obstant la faceta que m’agradaria destacar és la de una dona participant activa de la vida política valenciana. La d’una dona que malgrat provindre d’una família castellanoparlant ha fet de la nostra llengua i la nostra cultura, bandera del seu projecte vital. Un projecte, que com ella mateixa ha dit fent referència a la poeta Mercè Marçal es basa en tres pilars bàsics: la seua condició de dona, de classe baixa i de nació oprimida.

Enguany coincidint amb el dia 8 de març, dia de la dona treballadora, el col·lectiu de dones del Bloc de la Safor, hem volgut retre-li l’homenatge que la seua trajectòria es mereix. En moments en què els episodis de desigualtat, intolerància i violència cap a les dones continuen sent una tònica habitual, cal fer vore que la dona juga un paper molt important en la construcció d’una societat fonamentada en el respecte mutu i les llibertats individuals. Una societat que a poc a poc les dones valencianes anem construint. Cadascuna des del nostre àmbit d’actuació, amb l’exemple de la nostra vida quotidiana i amb les raons del debat, la paraula i la reflexió.

Si com "la mestra" els milers de dones que no ens conformem amb els vells patrons establerts lluitem per fer sentir les nostres veus i aunem els nostres esforços, estic convençuda que este país que tant estimem algun dia arribarà a ser diferent. Aconseguirem que la igualtat i el respecte s’imposen a les actituds masclistes que desgraciadament encara existeixen.

Quin morro té el PP!!!

Óscar Gamazo, del Partit Popular, em citava al seu darrer article d'opinió a la revista SaforGuía:

"Abans de parlar de l’ingeni faller, m’agradaria comentar l’últim al·lucinògen article de la companya Lorena Milvaques.
En la seua darrera i respectable opinió dels "colors de l’arc iris", confon els seus desitjos amb la realitat al incloure al PP en una suposada campanya contra el cava català. Desconeix o s’oblida intencionadament que, el 27 d’octubre, el president nacional dels populars, en la localitat barcelonina de Sadurni d’Anoia, va rebutjar qualsevol boicot als productes catalans donada l’espanyolitat dels mateixos. Rajoy, estimada Lorena, va defensar que el debat sobre l’estatut d’autonomia no generara un conflicte territorial ni, molt menys, entre les persones. A més, Esperanza Aguirre, presidenta del PP de Madrid i de la C.A.M., en la recepció oferida pel seu govern amb motiu del dia de la Constitució va finalitzar el seu discurs brindant amb cava català. Com pots comprovar és tot un exemple de boicot el dels dirigents del PP."

La veritat és que no cal cap comentari, al.lucinada sí estic, però de vore que algú es capaça de negar allò evident. Tots ho sabem, el PP està promovent el conflicte territorial. Que Rajoy anara a fer el paripé a Catalunya no deixa de ser una treta per intentar quedar bé davant els seus correligionaris catalans. Això contrasta amb l'arreplegada de signatures, què ha posat entre l'espasa i la paret els propis dirigents populars catalans. Vosaltres, company Óscar, vos ho haureu de fer vore.

Amunt el teló del teatre valencià

Publicat a l'edició saforenca de Vilaweb

Una vegada més, assistim atònits a esdeveniments propis de temps passats. La censura, una mena d’inquisició que retalla allò que seguix els seus dictats, torna a la nostra societat. La censura apareix altra vegada en la forma d’intimidació gubernamental, amb l’intent de coaccionar els pensaments, de fer-nos por a expresar lliurement les nostres opinions. La censura consistix en l’ús del poder, per part d’aquells que l’obstenten, per a controlar la llibertat d’expressió. I això és precisament el que està fent el PP dia rere dia amb milers d’artistes valencians.

L’últim episodi ha tingut com a protagonista l’autor teatral Xavi Castillo. Una vegada més, el seu teatre provocador ha ensopegat amb la mentalitat malaltisa d’aquells que controlen el govern valencià. L’aparició d’una caricatura de Zaplana al cartell de la darrera obra teatral de la companyia alcoiana Pot de Plom ha posat en marxa les tisores de la dreta valenciana. Si fa tan sols uns dies esclataven les ires dels extremistes islámics per les caricatures fetes a Mahoma, resulta ara que l’expresident de la Generalitat és alçat ara al nivell de divinitat. Com si a una dictadura visquerem intenten suprimir perspectives i idees, uniformitzant la cultura per fer-la esdevindre part de la seua incultura.

Control ferri i antidemocràtic de qualsevol activitat cultural

Des del Bloc hem demanat la destitució de la directora de Teatres de la Generalitat Valenciana, Inmaculada Gil-Lázaro. No sols per este lamentable episodi, sinó pel que significa la tònica habitual del seu departament: teatre, poc, i valencià, cap. Em compte de recolzar una activitat creativa com és la teatral, Gil-Lázaro i el PP, s’han dedicat a retallar de forma sistemàtica les ajudes als nostres creadors. Un fet escandalós i símptoma del caciquisme imperant en el Partit Popular, el control ferri i antidemocràtic de qualsevol activitat cultural i l'enyorança de temps en què la llibertat periodística i mediàtica eren inexistents.

Actors, directors, productors, i sobretot, espectadors, esperem un teatre de qualitat, fet al nostre país i en la nostra llengua. Un espectacle dinàmic, trencador, que mescle la sana sàtira amb tocs de fantasia i realitat. Res més lluny del que Xavi Castillo, i molts altres valencians agossarats fan cada dia damunt l’escenari. Ànim a tots, que puje el teló, nosaltres estarem a la vostra funció.