A la lluna de València

Publicat a SaforGuia el 15/6/2006

“Deixar a u a la lluna de València” és una expressió ben típica i bonica, d'eixes que tothom recorda quan li l'expliquen l'escola o és escoltada per primera vegada en algun lloc.

La dita, segons explica la història, parla de quan l’antiga ciutat de València estava emmurallada. Les portes, que de dia permetien l'entrada dels ciutadans, mercaders, comerciants, llauradors, mariners, estudiants... romanien tancades a les nits. Si algú és despistava per casualitat i no arribava a l'hora, les portes ja no s'obrien i es quedava tota la nit al ras...mirant la lluna com únic consol. I molts joves ens hem quedat així amb el nou estatut.

És especialment greu, perquè ni tan sols han volgut escoltar-nos. No ens han donat temps a expressar-nos a les urnes de manera democràtica i una vegada aprovat tampoc ens permetran dir que no ens agrada, que “açò que han fet” no ho volem. Nosaltres, els joves valencians, necessitàvem un altra cosa perquè ens jugàvem el futur.

Una societat i un País que vol ser modern, ha de garantir la major representativitat possible a les seus Corts. Ha de definir clarament quina llengua parla i no crear més confusió, ni obrir de nou, les portes al secessionisme, apostant clarament i definitivament per ella. Ha d'introduir millores socials més amples, més llibertats, més drets... però sobretot ha de crear il·lusió. Perquè els joves ens nodrim d'il·lusions i sense joves il·lusionats les societats s'anquilosen, es paralitzen, s'adormen, es moren.

Per això necessitem, urgentment, una gestió honesta i clara dels nostres recursos, gent de confiança a les corts que no facen pudor, que no enganyen i que complisquen la seua paraula- “molta corbata i molt poca vergonya” –com deia La Gossa Sorda, és al que ens tenen acostumats.

És en este sentit que, a pesar de tot, nosaltres ens neguem a abandonar. La feina per recuperar la nostra terra ha de ser encara més intensa i per això apostem, clarament, per un canvi definitiu al 2007.