Publicat a Safor Guia el 7 de setembre de 2006
Fa tan sols un parell de setmanes vaig tornar a Gandia després d’alguns dies de vacances al nord d’Europa. La benvinguda va ser, una vegada més, la constant dels habitants de la nostra comarca: tràfic a la carretera, embussos i mitja hora per aparcar. Una realitat que contrasta amb l’experiència que he viscut a les ciutats nòrdiques que he tingut el plaer de visitar.
En este sentit, el meu viatge va començar per Amsterdam, la ciutat dels canals és una de les capdavanteres del món en l’ús de la bicicleta. De fet, és impressionant la visió de milers de bicicletes estacionades en aparcaments de diversos pisos davant l’estació de ferrocarril. La nostra població, plana i amb un oratge excel·lent, deu trobar en este tipus de transport una solució, almenys parcial, al problema de trànsit que patim. És per això, que gràcies a l’impuls del Bloc, està construint-se un anell de carrils bici que faran realitat el somni de poder circular per Gandia i la seua platja sense perills i en poc de temps. No obstant això, tots sabem que la bicicleta és un solució parcial i reduïda a l’àmbit local. Cal trobar un transport col·lectiu global a tota la comarca de la Safor, i ací també trobem exemples a països veïns.
Un passeig per metròpolis importants com Dusseldorf, Colònia o Basilea, posen de manifest que la solució es troba en una ampla xarxa d’autobusos i de tramvia. En este cas, m’agradaria destacar el cas de la ciutat suïssa de Basilea. Una població situada entre França, Alemanya i Suïssa d’uns cent mil habitants amb xicotetes poblacions al seu voltant. Una conurbació molt semblant a la Safor intensament connectada mitjançant un entramat de transport públic, i, el més important, gratuït. En arribar a l’hotel, juntament amb la clau de l’habitació, se’ns facilità un abonament de transport gratuït durant tota la nostra estada a la ciutat. Això és el que reclamem, per escomençar, una companyia d’autobusos públics, ecològics i sense cap cost per al ciutadà. Perque és l’obligació de les administracions garantir la qualitat de vida dels seus habitants i una xicoteta part de les arques públiques bé s’ho mereixen.
1 comentari:
Anava a donar-te la benvinguda a la blogosfera puix és la primera vegada que et llig epr ací. Veig però, que l'aventura ve de llarg!! Que callat t'ho tenies. A partir d'ara compta amb un lector fidel més. Ens veiem ben prompte. Besos i enhorabona per la faena ben feta que dus a terme.
Publica un comentari a l'entrada