El xicotet comerç dona vida

Publicat a SaforGuía el 25 d'abril de 2006

Encara hui recorde amb certa tendresa la senyora Justa, la de la botiga del carrer de la plaça. Tanque els ulls i la veig amb el seu monyo blanc i la seua bata negra damunt la brusa i la falda dient-nos: bona vesprada "volantiners", ja veniu a per les llepolies de hui?. No hi havia res que ens agradara més que anar a comprar-nos, amb els nostres vint duros de la setmana, unes quantes cotxinades i xarrar una estoneta amb la que sens dubte era "la iaia" de tots. Amb ella comentàvem com ens havia anat la setmana a l’escola, si ens havíem barallat o no al pati i si teníem noviet o novieta. La veritat és, que la proximitat que existia entre l’ama d’aquell xicotet comerç i nosaltres era tanta, que no podíem imaginar-nos el poble sense la nostra "Ca Justa".

Amb el temps les nostres ciutats han anat creixent. En elles s’ha conformat tot un entramat comercial, social i econòmic que ha fet possible l’establiment d’un vincle directe i familiar entre el comerciant i els usuaris. Els nostres comerços han contribuït a l’enriquiment de la pròpia ciutat amb la generació d’una riquesa, que ha possibilitat el desenvolupament d’una xarxa de xicotetes i mitjanes botigues que constitueixen un motor imprescindible per al nostre progrés.

Front al comerç de proximitat, front a la pluralitat i la diversitat, s’imposen els grans espais comercials, caracteritzats per la uniformitat i la falta de varietat. Centres dominats per les grans franquícies i els poderosos grups econòmics de l’hostaleria i la moda. Llocs que ofereixen el mateix producte siga quina siga la ciutat on ens trobem.

Exemples com Gandia, on el creixement desmesurat i incontrolat de les grans superfícies comercials sense accessos i infraestructures adequades és tan evident, podem trobar-los arreu de les nostres comarques. I jo em pregunte: en veritat estem disposats a patir cues de més d’una hora per tal d’arribar a un espai on el consumisme és la seua major virtut?. O preferim la proximitat, la diversitat i la qualitat que ens ofereixen els nostres comerços al si de la ciutat?. No es preferible xafar els nostres carrers, gaudir del nostre entorn i parlar amb els nostres veïns?.