He renovat el meu web

Hola, he canviat el meu bloc, este l'he deixat inactiu. Pots seguir-me al meu nou lloc web: www.milvaques.compromis.ws

Carta oberta als aturats de Gandia

Potser no ho sabeu –teniu altres preocupacions més urgents–, però l’Ajuntament ha aprovat els pressupostos del 2011. Al Bloc ens semblen uns pressupostos per eixir del pas, obligats per les circumstàncies econòmiques i polítiques, amb clars excessos i evidents oblits, entre les quals es trobàveu vosaltres, els milers de famílies aturades, per a les quals el 2011 pot ser un calvari.

El Bloc demanàrem la restauració de l’anomenada renda d’emergència familiar, en vigor l’any 2009 i eliminada quan el govern de l’estat va aprovar l’ajuda als aturats sense prestacions. Ara, s’acabarà eixa ajuda estatal a partir de febrer, en una nova promesa incomplida i, novament, contra els més desprotegits, perquè quan el president Zapatero va anunciar la mesura es comprometé a mantenir-la mentre l’atur estiguera per damunt del 17%... i estem quasi en el 20%.

És cert que els ajuntaments no tenen competències en matèria d’ocupació. Però també ho és que la seua màxima i prioritària competència són els seus ciutadans. I cal que empren tots els mitjans de què disposen. Prompte, amb un índex d’atur creixent a la ciutat i després de dos anys de crisi, la quantitat de gandians i gandianes que esgotareu les prestacions i deixareu de tindre les ajudes estatals serà terrible. Per a nosaltres, els pressupostos municipals han de preveure ajudes a distints col·lectius de la ciutat, com culturals, esportius, religiosos, festius...

Però, sobretot, ha d’atendre les necessitats dels més desfavorits que, malauradament, cada vegada en són més. Al Bloc, esta és l’única política que en estos moments li interessa, i la que entenem més justificada en un any que es preveu angoixant per a molts de vosaltres, gràcies a la política antisocial dels Governs de l’Estat i la Generalitat.

El Govern municipal de PSOE i Plataforma, d’Orengo i Mut, a última hora, va aprovar incorporar un milió d’euros per a un programa anomenat “treball social garantit”, gràcies als diners que, en teoria, ens ha de passar la Generalitat. La idea, a la que donàrem suport per responsabilitat, consisteix a realitzar 500 contractes de tres mesos. Des del seu anunci, han estat innumerables les persones que s’han interessat, en una demostració de l’angoixant situació que pateixen milers de gandians i gandianes.

Per això, reclamàrem públicament que ningú gosara jugar amb este tema, que ningú fera d’açò un debat partidista o un instrument polític per als seus interessos electorals. Ens preocupa la inconsistència de la proposta perquè no depén de nosaltres i entenem també que serà només una solució massa transitòria, quasi una almoina que s’hauria de completar amb altres mesures posteriors com la que el Bloc proposàvem.

Però, sobretot, ens preocupa que, una altra vegada, triomfen les afinitats polítiques, els parentius o les amistats, directes o indirectes. I, per això, exigíem unes bases públiques perquè tots puguen acollir-vos i siguen triats els qui realment més ho necessiten.

Ja s’han aprovat eixes bases. I ens han deixat bocabadats i indignats. Pel que es veu, la selecció constarà de dues fases: una baremació objectiva segons les circumstàncies personals i socials dels aspirants, i una entrevista personal.

La primera, tindrà un màxim de 8 punts, per a obtenir els quals caldrà estar més d’un any aturat i no cobrar cap prestació, ser discapacitat, i formar part d’una unitat familiar amb 4 membres en edat laboral aturats i tres fills en edat no laboral. Quasi res! La segona, l’entrevista, atorgarà fins un màxim de 10 punts. Ja veieu: 8 punts objectius i 10 discrecionals. Una altra vegada es torna a alimentar la sospita.

Punt d'Encontre Familiar

Tots som sabedors de l’increment progressiu dels trencaments familiars a la nostra societat i de les dificultats que per a molts genera el compliment del règim de visites, judicialment establert. És per això, que des de fa un temps s’ha impulsat la creació d’una xarxa al País Valencià del que s’anomenen “Punts de Trobada Familiar” amb l’objectiu bàsic de garantir el dret fonamental del xiquets i xiquetes de mantenir la relació amb els seus pares i la resta de familiars, i establir els vincles necessaris per al seu bon desenrotllament físic, afectiu i emocional, sent sempre prioritat la seguretat i benestar del menor.

Eixos Punts de Trobada Familiar el que intenten és ser un recurs social, un espai físic idoni i neutral per a facilitar el compliment del règim de visites acordat en resolució judicial. Un espai on els òrgans judicials acorden que es realitze la trobada dels membres de la família, en situació de crisi o conflicte familiar, i on els professionals, que treballen allí, s’encarreguen al mateix temps de fer una intervenció temporal i objectiva de caràcter psicològic, educatiu i jurídic, amb la intenció de protegir l’interès del menor i salvaguardant la igualtat de les parts en conflicte.

La Generalitat, enfonsada cada vegada més en els deutes, en una situació de crisi extrema causada per una gestió irresponsable i demagògica, va intentar fa unes setmanes tancar el punt existent a Gandia. De fet, va ser el BLOC-Verds el primer a denunciar l’anunci de tancament d’este servei creat fa uns anys per a facilitar el compliment del règim de visites dels pares i mares de la nostra ciutat i de la nostra comarca, amb els seus fills. Afortunadament el trellat s’ha imposat i un acord entre la Conselleria i la Mancomunitat de la Safor ha possibilitat que el servei seguisca actiu. Però lamentablement l’acord entre les dues administracions s’ha produït d’esquenes als membres de la Junta de Govern de l’ens comarcal, els quals no han estat informats dels detalls de les negociacions, provocant amb estos comportaments, que la resta de responsables consideren que el PP “està tensionant i polititzant de forma innecessària el bon funcionament de la Mancomunitat ”.

Cal recordar que és l’administració autonòmica la única responsable de l’anunci de desaparició d'un servei imprescindible per a moltes persones com el que estem parlant. Per això no deixa de ser curiós, almenys per al Bloc, que ara siga el PP gandià, el que es vanaglòrie i es mostre victoriós després de l'acord, quan va ser la conselleria de torn, una administració governada curiosament pel Partit Popular, la única responsable del tancament d’un servei “imprescindible per a moltes persones de Gandia, ja que sense ell moltes famílies, mols xiquets i xiquetes, es quedarien sense poder gaudir del més important, l’estima i el contacte amb els seus pares i amb els seus familiars dins un ambient de normalitat”.

EL PRADO, NOVAMENT

El Sr. Palmer, sempre al quite de qualsevol cosa que puga afectar el seu cap de quadrilla, li dedica novament (quina obsessió, escolta!) el seu article al Bloc. Ara, perquè hem demanat saber el que es farà al Prado, què costarà i com ho pagarem. Això, ja veus!, li resulta sorprenent al Sr. Palmer. I torna amb el mateix repertori de sempre. Nosaltres, li tornarem a contestar també el mateix, amb l’esperança que alguna vegada entenga alguna cosa. Potser siga cosa de l’idioma. Si és així, li ho podem traduir.

El Prado fou un projecte aprovat unànimement per tots els grups politics. Inclòs el d’ell, el PP, en el que militava fins abandonar-lo per buscar un lloc al sol i quan ocupava els seus escrits llançant-nos flors al Bloc i pedrades (i insults i querelles judicials) al PSOE d’Orengo, a qui ara idolatra. La tria del projecte no va estar exempta de dificultats i es van introduir totes les modificacions que es van suggerir i eren possibles. No va haver cap retret per part del Sr. Mut. Absolutament cap. L’execució del projecte també va ser costós. I un acord polític (solíem actuar per consens, un concepte que ara els és desconegut) va concloure que havíem d’obrir la plaça a la ciutadania, encara que les obres no estigueren acabades del tot i presentaren clares deficiències. Ho vam fer. Però en cap moment certificàrem la seua finalització en eixes condicions. Qui ho va fer, és a dir, qui va signar la recepció fou l’actual govern. Qualsevol obra de certa envergadura està subjecta a la possibilitat de deficiències inicials. I al Bloc no se’ns ocorreria imputar-li-les al responsable polític. Però la seua responsabilitat sí que és la d’obligar l’empresa a la seua reparació i bon acabament, abans de la certificació final.

Ara, es vol remodelar la plaça, la que fou aprovada unànimement i que, encara que plantege dubtes estètics, compleix una funció dins la ciutat. Arribats ací, caldria aclarir o diferenciar dos aspectes. D’una banda, la reparació de l’obra mal executada que, òbviament, ha d’anar a càrrec de l’empresa, mitjançant la garantia dipositada. D’una altra, una remodelació de la plaça, que hauria de pagar l’Ajuntament. Es pretén, per tant, mesclar reparació i remodelació. Si reparem, cap problema. Però si remodelem haurem de veure algunes qüestions. La primera d’elles, la més important, el nou projecte a realitzar. El que s’ha presentat fins ara ha estat rebutjat per veïns i comerciants i, a diferència de l’anterior, no compta amb la unanimitat política. Tampoc la nostra perquè entenem que la plaça perdria la seua rotunditat i, amb ella, la seua funció. Encara que té aspectes positius que, sens dubte, millorarien la plaça, ens sembla un projecte excessivament carregat, ple d’amagatalls i poc útil. La segona qüestió és què ens costa i qui ho paga. Ens sembla ben estrany que l’empresa vullga participar del cost d’una remodelació que res té a veure amb el seu projecte. Per això volem saber en què consisteix la seua aportació. Tenim el precedent del Serpis, on l’empresa concessionària va aportar 3,2 milions d’euros per adequar la plaça a canvi d’un augment de les tarifes i del llindar concessional. És a dir, un préstec encobert que paguen els usuaris i l’ajuntament. Si eixa és la fórmula emprada també per al Prado, malament.

Supose que el Sr. Palmer entendrà ara per què demanem saber el que vol fer-se, què ens costa i com anem a pagar la remodelació de la Plaça del Prado. I supose que no li sabrà mal que ens ho diguen. I, per cert, jo també tinc una cita de Chesterton: “l’Església ens demana que en entrar en ella ens llevem el barret, no el cap”.

PRIVATITZA QUE ET PRIVATITZARÉ

Aprofitant el mes d’agost, un mes en què l’opinió pública està pendent de les seues vacances i no del dia a dia del que ocorre a la ciutat, un any més, el govern municipal fa una altra passa en el camí de la privatització de la gestió dels serveis municipals. Ara li ha tocat el torn a la recollida de fem, la neteja viària, el reciclatge dels residus, la neteja d’edificis públics, la neteja de les platges, la conservació de les vies públiques, el manteniment de les zones verdes, el servei de grua municipal, el control del servei d’estacionament limitat...
Cal recordar que fins ara, la gestió d’estos serveis estava en mans de diverses contractes. A partir d’ara, s’enceta el camí de la privatització total, de la creació d’una altra societat mixta que els gestione durant els pròxims 25 anys. La veritat és que estàvem esperant la jugada i no ens ha pillat de sorpresa. Però, en este cas, la privatització serà encara més evident perquè, voluntàriament i sense cap tipus de lògica, l’ajuntament ha renunciat a posseir la majoria de les participacions en l’empresa mixta que es cree en favor del soci privat que es designe. És a dir, en un servei públic, una entitat pública com l’Ajuntament de Gandia, de manera estranyament voluntària, perdrà la majoria en el consell d’administració de l’empresa mixta.
Així docns, a l’espera de les decisions pròximes que prenga Orengo, podem augurar perfectament els objectius que es pretenen aconseguir amb l’operació de privatització i les conseqüències que se’n derivaran. En primer lloc, crec que tot el muntatge s’ha preparat per aconseguir acumular en un únic pagament, que cobrarà el govern municipal l’any que ve, una quantitat econòmica, semblant a un cànon, del soci amb el qual es constituïsca l’empresa mixta. D’eixa manera es podrà salvar el pressupost del 2011.
Que ningú no s’enganye. L’objectiu del canvi que ara s’aprova no és “millorar la gestió dels serveis” com diu Orengo, sinó acumular en un exercici, el del 2011, la major quantitat d’euros que puguen traure-li a una concessió que durarà 25 anys. I això a costa d’incrementar en els pròxims exercicis el preu de la recollida de fem i el cost de la prestació dels altres serveis que ara passen a mans privades. Però, com que això ho hauran de gestionar altres corporacions, ja no els importa.
Però és que en este cas la perversió del muntatge és encara major que en el dels cànons de l’aigua i en el del clavegueram. Si en estos últims serveis, els cànons es van obtindre a partir dels increments dels preus de les tarifes repercutides als consumidors, en el cas que ens ocupa, el nou sistema de gestió comportarà un augment del preu de la recollida de fem i un augment dels costos dels altres serveis dels quals s’ocuparà la nova empresa mixta que es cree. Uns serveis que es paguen a càrrec del pressupost municipal. Perquè si realment, amb el nou sistema de gestió, es creu que s’aconseguirà baixar els costos d’explotació, el més normal és que eixa disminució repercutira en una baixa del rebut del fem, cosa que, ja ho anunciem des d’ací, el govern municipal no farà.
Un altre objectiu de la creació de l’empresa mixta és la de fer la gestió d’estos serveis encara més opaca. Com que els regidors de l’oposició no tindran presència en el Consell d’Administració de l’empresa mixta, la gestió dels serveis quedarà totalment apartada del control d’eixos grups.
Concloent, no acceptem de cap de les maneres les raons aportades pel govern municipal per a justificar l’operació, perquè, igual que s’ha vist en el cas del clavegueram, tot este entramat no té una altra finalitat que incrementar l’opacitat en la gestió dels serveis públics i cobrar una quantitat anticipada a l’empresa que coparticipe en l’empresa mixta a canvi de pujar en un futur el preu del servei, en este cas el del rebut del fem que tots els ciutadans de Gandia paguen.

ORENGO, UN ALCALDE GENS POPULISTA

Açò si que és el súmmum del súmmum. Si fa escassos dies, el Sr. Orengo ens alliçonava i ens advertia, al seu discurs d’inauguració de la Universitat d’Estiu, del perill que les actituds populistes d’alguns podien suposar, deia textualment: “Hem de ser valents per a evitar l'aparició d'un populisme que amb diners i el control dels mitjans de comunicació ens retorne a èpoques anteriors no desitjades per la majoria", ara, a tan sols una setmana d’eixes paraules, és ell mateix qui fent ús d’eixe populisme del que advertia, i amb els diners de tots els gandians i gandianes, ens enganya, una vegada més, amb anuncis com el que hem escoltat estos dies a la ràdio de transparència en la gestió municipal.

Sr. Orengo, això si que és tindre la cara folrada. No ens intente vendre la burra. Afortunadament, hui els ciutadans ja saben qui es vostè i com se la juga, i ja no se’l creuen per molts anuncis que faça, i per molta demagògia i populisme que vulga emprar. Als qui vivim en Gandia ja no ens asusten les seues intencionades prediccions, eixa “ època anterior no desitjada per la majoria....”, a la qual feia referència, ja fa temps que vostè la va instaurar a esta ciutat. La democràcia i la transparència de la qual fa gala el seu govern del PSOE, no és que siga escassa, és que ja no existeix.

La transparència d’un Govern és molt més que actualitzar dades personals del membres de la Corporació, molt més que difondre o publicitar obres, molt més que fer campanyes institucionals o col•locar opinòmetres per la ciutat. La vertadera transparència d’un Govern passa per tot això i també per donar informació als regidors, per fer pública la situació econòmica real de l’Ajuntament, per comptar amb l’opinió de la ciutadania davant projectes que els afecten com el del Tramvia, escoltant i valorant les seues opinions i per un llarg llistat d’actituds democràtiques i actuacions públiques que brillen per la seua absència al si del Govern Municipal.

I això és el que fa gran a un polític Sr. Orengo!!. Escoltar el conjunt de la ciutadania, i no sols a aquells que ens lloen. Reconèixer les errades i rectificar a temps són valors que honren un gran gestor i que l’allunyen d’eixe populisme tan indesitjat que vostè promulgava. El problema ve, quan sent conscient d’açò, patim d’una ceguera consentida.
"……- ¡No porta res al damunt: un infant diu que no porta res al damunt!
- Però si és que no hi porta res, al damunt! - cridà al capdavall tota la gent.
L'emperador es recargolà, perquè conegué que era veritat; però pensà que "la processó, ara, havia de seguir el seu curs" i es mantingué més estirat que mai, i els ajudants anaren agafant enlaire la cua del vestit invisible… "

UNA ESTRANYA PARELLA

Mai deixaran de sorprendre’m els articles del Sr. Borja, i no per les ignorants, encara que intencionades, afirmacions que fa en cada un d’ells, sinó per la capacitat d’expressar el que li convé en cada moment, encara que això supose unes enormes contradiccions entre el que diu i el que recolza.

I per què dic açò? Molt fàcil. El Sr. José Miguel Borja, al seu últim article, posava en el mateix sac, d’acusacions i retrets, l’actitud presa pel PSOE, PP i BLOC davant la defensa d’una moció que demanava que els funcionaris conegueren el valencià a l’hora de fer el seu treball i deixava de banda Plataforma de Gandia amb l’apreciació, particular, que és l’únic partit a nivell local que, per estar en contra de la proposta, aposta pels drets dels ciutadans, quan per als qui escoltàrem el Sr. Mut, al passat plenari, és més bé el contrari.

Apostar pels drets dels ciutadans a conèixer i expressar-se en la seua llengua, tant en les relacions privades com en les relacions amb les “institucions públiques” com s’arreplega al nostre Estatut d’Autonomia, a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià o a la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, és apostar pel Requisit Lingüístic Sr. Borja, per fer esforços perquè els treballadors de la “funció pública” dominen les dues llengües oficials del nostre territori. Per què, ja em dirà vostè, quina defensa dels drets constitucionals fan vostès els de la Plataforma quan per explicar-se diuen: “si ningú els nega el seu dret a parlar en valencià, ningú els ho impedeix, com si volen fer-ho en suahili o en quetxua, i si els diuen que no l’entenen eixe és el seu problema”.

I sí, és el nostre problema. És el nostre problema tindre un partit com Plataforma de Gandia que vulnera els nostres drets com a ciutadans valencians a expressar-nos en la nostra llengua i a no patir cap rebuig per això, governant-nos. I és el nostre problema que un partit com el PSOE, que sé de bona tinta que compta amb gent preocupada per esta qüestió, haja consentit formar equip amb la dreta més sectària de la ciutat. Per això, no ens queda un altre remei que demostrar a la ciutadania que, almenys nosaltres, sí que lluitem perquè les lleis que defensen els nostres interessos lingüístics es facen complir.

I ací està la seua contradicció i la seua hipocresia, Sr. Borja. Contradicció quan diu al seu escrit que, els ciutadans que parlen qualsevol de les llengües cooficials tenen dret a rebre una educació i ser atesos per l’administració en la que trien, i després no defensar la necessitat del Requisit Lingüístic per als qui hagen de ser treballadors de la “funció pública” i hipocresia quan desvincula Plataforma de Gandia de la forma d’actuar i d’opinar de la resta de partits representats a l’Ajuntament de Gandia entre els quals, és important recordar-li, perquè sembla que té pèrdues de memòria selectives, es troba el PSOE, soci de govern i company de viatge, amb qui tan bones relacions no es cansen de dir que tenen els seus membres.

Però, tot i això, encara li hauré d’agrair una cosa al Sr. Borja, i és que haja fet vore als militants i representants del PSOE, més enllà dels somriures i les carantoines, qui és Plataforma de Gandia i com la qualifiquen i desprestigien les seues actituds.