diumenge, 14 de setembre de 2008

Paraules, intencions,...Fum??????

Des de ja fa un temps, i en estes últimes setmanes encara més, el govern municipal d’esta ciutat no ha fet més que anunciar projectes i projectes per a Gandia, i no projectes qualsevol, “macroprojectes” que segons ells es faran al llarg d’esta legislatura i que, si m’ho permeten, vaig a dubtar que arriben en el temps que anuncien, encara que personalment m’agradaria que fos així. Els qui coneguem de ben prop la gestió municipal, els qui dia a dia vegem com este Ajuntament va endeutant-se més i més, els qui ja hem deixat de creure’ns la venda de “fum” a la que ens han acostumat, el que demanem als representants del Govern Municipal, amb l’alcalde al front, és que facen allò que siga possible i que es deixen d’una vegada per totes de mentir els ciutadans i ciutadanes de Gandia amb falses promeses.
A la gent no se la pot enganyar amb que tindran açò, i també allò, si ni tan sols en la meitat de les coses anunciades existeix un projecte, o una dotació econòmica per a realitzar-lo. Els gandians i les gandianes per supost que ens mereixem tots i cadascun dels projectes que se’ns han venut (la ciutat olímpica, l’auditori, el complex de piscines al Parc del País Valencià, etc......), però cada cosa al seu temps. No se’ns pot posar el caramel prop de la boca, per després llevar-nos-el com si res. Les declaracions d’intencions pot ser sorgiren efecte en altres moments, però ara que com solen dir per ahí” “ja som gat corregut”, les paraules ja no son més que aixó: intencions i fum, molt de fum. Senyors representants del Govern Municipal, en compte de perdre el temps venent projectes i més projectes, anunciant grans “arquitectes”que després no arriben, o hipotecant cada vegada més els pròxims anys per a esta ciutat, seria millor que es dedicaren a gestionar el nostre futur, perquè en realitat d’això es tracta, de millorar el nostre entorn, la nostra qualitat de vida, d’una forma més eficaç i segura.
La nostra ciutat necessita bons polítics. Politics preocupats per gestionar amb sinceritat, agilitat i eficacia tots i cadascun dels aspectes que la composen, i no polítics que fan de la seua feina un instrument per aconseguir vots, calga el que calga. Estic convençuda que en un futur ben pròxim, la gent sabrà triar, i, novament, els bons polítics tornaran a estar present al Govern d’esta ciutat.

4 comentaris:

sebastia giner ha dit...

Lorena i família moltes felicitats públicament i per internet... que no falte les enhorabona encara que siga per missatge i correu electrònic

Andreu!.. ha dit...

Bones!

Et deixe esta petjada, a vore si et passes pel meu recentment estrenat blog:

http://eldivendres.blogspot.com

Anònim ha dit...

Perdoneu-me per desviar el tema del fil però la urgència pren la davantera i el tremp em fa seu.

Na Lorena Milvaques -i resta de companys patriotes- no ens podem quedar de braços creuats quan ocorren coses com la campanya encetada per l’alemany resident a Calp (Straubel), i director de la revista “Semanario Calpino” (escrita, a mitges, en alemany i castellà). Resulta que aquest individu està fent una campanya mediàtica en contra de la valencianització del topònim artificial “Calpe” i la seua substitució per la veu autòctona “CALP”. De fet diu que tal fet és anticonstitucional (per menysprear el castellà, diu ell; però, i què fa ell, sinó marginar el valencià al seu òrgan escrit, eh?). Promou un referèndum ciutadà per a escollir entre Calp o calpe/CALP.

Podeu vore de quin peu calça el coló al següent enllaç:
http://semanariocalpino.es

Si voleu fer-li saber el vostre descontent amb la seua política antivalenciana, i anticalpina, solament heu de clickar ací...
http://semanariocalpino.es/index.php?option=com_contact&view=contact&id=1&Itemid=10

...i deixar-ne constància. Altres adreces de correu electrònic pertanyents a la revista d’aquest senyoret són:
redaccion@calpecom.com
publi@calpecom.com

A valencianisme.com ja se n’està començant a parlar, del tema:

“Europeus residents a Calp organitzen una campanya contra l’oficialització del topònim en valencià”
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1342&Itemid=1

Post “Campanya a favor de Calp i del seu nom”
http://www.valencianisme.com/forums/viewtopic.php?t=3851

Cal escampar nótícies com aquesta i donar resposta als atacs. I cal fer-ho ja!

Per què no organitzar una recollida de signatures internàutica en favor del topònim "CALP" (l'únic oficial des que el ple de l'ajuntament calpí ho va aprovar) per tal de contrarrestar la campanya iniciada pels forasters?

Carlos V ha dit...

LA TAREA MÁS INGRATA
La tarea más ingrata es decir la verdad a los políticos. No en manifestaciones, ruedas de prensa o artículos como éste. Lo realmente complicado es que quiénes forman el entorno más próximo a nuestros representantes, sean capaces de abstraerse del aura de sumisión respecto a ellos y les digan la simple y llana verdad.
Siempre se ha dicho que el poder amuerma. Rodeados de su camarilla de acólitos incondicionales se crea una especie de cinturón que los va haciendo más y más lejanos de aquellos que les auparon con su voto hasta la poltrona del poder.
El gran fallo de un político es no saber distinguir bien su entorno. Hay que rodearse no de los que le ayudaron con su labor desde el partido a llegar al cargo, sino de los que tengan cualidades para ser gestores eficaces y válidos.
La valía de un político reside en elegir de forma eficaz entre la camarilla de turno, esa misma que está expectante para asestar la puñalada desde sus propias filas. Un verdadero hándicap es no distinguir al político de partido del gestor; es difícil desprenderse de aquel que te acompaña a lo largo de la subida pero después muestra una total ineficacia para el día a día del político. No es cuestión ahora de citar nombres de políticos ineptos, hay casos por doquier allá donde miremos, ya sea en los ayuntamientos, en la Generalitat o en el gobierno del país.
La gente del partido está para ganar elecciones. “Vender” bien su “producto” para conseguir el apoyo ciudadano. Ése es su fin y no el bien de la comunidad. El fallo reside en querer recompensar en la administración pública aquello que nunca debiera traspasar la frontera del partido.
Viene a ser como prestigiosos cum laude que son unos cenutrios a la hora de impartir clase. Tener la carrera de Derecho no hace de uno un buen abogado, al igual que tener una licenciatura de Historia o de Filología no lo hace a uno automáticamente un buen profesor.
El político eficaz debe saber mover las fichas de forma adecuada como en una partida de ajedrez, desprenderse del lastre que todo candidato lleva en las alforjas. Pues a los únicos que debe algo, con quiénes tiene una gran deuda pendiente es para con sus votantes y ciudadanos.
Ni alcaldes ni consellers ni presidentes tienen el don de la infalibilidad, se equivocan como todo mortal. Un hombre de partido siempre le dirá lo que él quiere escuchar, no lo que ocurre en realidad. Una mentira más para seguir haciendo la pelota y hacer crecer aún más el ego del político de turno. Un buen gestor, aún a riesgo de ver peligrar su cargo, será valiente y cumplirá con su labor de decir aquello que el político no quiera escuchar. Esa es la tarea más ingrata, el problema es que muchas veces y a riesgo de perjudicar a la ciudadanía, en las instituciones públicas, abundan más los cobardes al tiempo que se arrincona a los valientes.
charlifuster.blogspot.com