divendres, 26 d’octubre del 2007

"Per a visualitzar l'oposició"

Esta setmana ha tingut lloc un episodi algo esperpèntic protagonitzat pel "seient al plenari". Orengo i Mut s'han posat d'acord per tal d'enviar els regidors del BLOC-VERDS a l'altre costat de la sala de plens. Així, a colp de decret d'alcaldia, el govern PSOE-PdG queda a un costat i envia Josep Miquel Moya i Facund Puig enfront. Sincerament considere que és una qüestió sense trascendència; si ens volen enfront, ens tindran allà, però durant molt de temps. La veritat és que la cosa és tan absurda que no feia falta ni fer-la. No calia perque això l'única cosa que va a fer és contribuir al distanciament i a l'enfrontament polític. I no parle del distanciament entre Mut i el BLOC, que és evident i conegut i mai salvable. Parle de l'escletxa que està creant-se entre el Psoe i el BLOC. Ells han apostat clarament per un govern amb la dreta, per unes polítiques que dia a dia es fan més paleses. Però en política passa de tot, i ens trobarem pel camí en el temps. El decret d'Orengo era innecessari, però ha caigut en el parany que Mut li ha tendit i ara juga a l'absolutisme. Per això crec que estem davant d'una notícia totalment prescindible. Bé, serà el temps i no Orengo, qui posarà a cadascun al seu seient.

divendres, 19 d’octubre del 2007

Polítiques socials: promeses electorals o promeses electoralistes?


Un any més, l’inici del curs escolar ha demostrat greus problemes pel que fa a les infraestructures i a les polítiques educatives portades endavant des del govern de la Generalitat. Centenars de xiquets reben la seua formació en barracons, sense la qualitat i la comoditat que una escola deuria oferir. D’altra banda, la manca de professorat obliga a sobresaturar les aules i sobrecarrega els professionals de l’educació. Fets que són conseqüència d’una política d’aparador que avantposa les grans fastuositats a les polítiques socials.
A Gandia, el govern entre Orengo i Mut està fent el mateix. Oblida les polítiques per afavorir l’educació pública i aposta per gastar-se els diners en campanyes publicitàries d’autobombo. Així ho ha demostrat en oposar-se a dos propostes presentades des del grup del Bloc-Verds a l’Ajuntament de Gandia: garantir l’absoluta gratuïtat de les escoles infantils municipals i dels llibres de text per a tots els xiquets de la ciutat d’una forma imminent. Dos mesures amb un cost relativament baix comparat amb el que pot significar per a les famílies i l’exemple social que suposaria pel que fa al compromís amb una política social oblidada des de la Generalitat. De fet, la gratuïtat de les escoletes seria d’aproximadament d’uns 115.000 euros anuals, els mateixos diners que la regidoria de Cultura, conduïda pel propi alcalde, va perdre amb el fracassat concert de Paulina Rubio. És curiós, per tant, que la regidora d’educació parle de problemes pressupostaris quan el seu govern malbarata els diners de tots en actes sense transcendència.
La construcció de noves escoletes deuria ser una prioritat per al govern de Gandia. L’horitzó hauria de ser la construcció d’almenys dues més en esta legislatura perquè la societat així ho reclama. Estem davant d’una claríssima necessitat social. Allò de la conciliació de la vida familiar i laboral ja no és una bona idea sinó una absoluta necessitat per a la immensa majoria de parelles que necessiten dels ingressos econòmics dels dos membres per fer front a les obligacions de la vida: hipoteques, manutenció, educació del fills. En este sentit, cal recordar que fa dos legislatures, el BLOC va construir una escola infantil nova al Grau, i en la passada, una altra a Benipeixcar, a més de programar-ne dos més, a Corea i al futur polígon Sanxo Llop.
D’altra banda, pel que fa als llibres de text, és important recordar que en l’anterior govern municipal, amb el mateix alcalde que l’actual, PSOE i BLOC es van comprometre a eixa gratuïtat per a tota l’educació obligatòria, en juliol del 2006, i per tant caldria complir eixa promesa. Una promesa feta en període preelectoral que el govern municipal actual ha oblidat, negant-se a la seua immediata posada en marxa, tot i disposant dels diners per a poder-ho fer. Però clar, la precampanya va ser molt llarga i encara queden moltes coses per pagar...

dissabte, 15 de setembre del 2007

Una oportunitat perduda

Ahir, al plenari municipal, el govern d'Orengo i Mut va perdre una oportunitat d'or per demostrar que aposta per les polítiques socials. Davant un inici de curs catastròfic, amb xiquets en barracons, falta de professionals i de recursos, tancament de l'escoleta de Benipeixcar i una regidora d'Educacíó que no coneix ni els projectes que porta el seu departament; esta era l'oportunitat per demostrar que les coses es poden fer molt millor.

La gratuïtat dels llibres de text i de les escoletes infantils són dos reivindicacions que des del BLOC i també des del PSOE, venen reiterant-se. No obstant això, els socialistes, amb la connivència dels conservadors, han preferit augmentar-se la partida de publicitat en més de 360.000 euros. Els diners que l'estat li retorna a Gandia del fons de compensació serviran per pagar les campanyes propagandístiques a les quals ens té acostumat el gabinet d'alcaldia. Segurament aniran a parar a les mans de certs grups mediàtics als quals se'ls deuen grans favors. Però, on de ben segur no arribaran, és a les famílies amb fills en edat escolar. A eixos pares i mares que han hagut de fer el gran esforç de gastar-se més de 500 euros en els llibres d'escola.

Després, a prop de les eleccions, les mentides i les falses promeses tornaran a aparèixer. Promeses electorals que quan tenen oportunitat no volen materialitzar.

diumenge, 9 de setembre del 2007

Concurs de fotografia de l'Associació de Veïns de la Platja

Esta nit he pogut assistir al lliurament de premis del concurs de fotografia que des de fa set anys celbra l'Associació de Veïns de la Platja de Gandia. Una iniciativa molt interessant que ja està més que consolidada com un dels certàmens més importants del país. A mi, personalment, m'encanta la fotografia, sobretot poder gaudir de la contemplació d'eixes fotos tan originals, eixes imtages de contrastos i colors, que solem contemplar en concursos com este.

La meua enhorabona a l'associació. L'exposició és magnífica. Estos events són els que realment demostren que tenim una societat civil viva i en moviment. I com no, són un aparador excel·lent per a la nostra platja. Activitats com estes contribuixen a promocionar el nostre turisme. Eixe turisme de qualitat que tant busquem i no trobem està al nostre abast amb iniciatives com este concurs. Alguns polítics i gestors locals sols pensen en els grans "faustos", grans esdeveniments. Segurament la clau està en les coses xicotetes, en els detalls.

dimecres, 29 d’agost del 2007

Per una Gandia valenciana, verda i d'esquerres


Des del grup municipal del BLOC-VERDS de Gandia hem posat en marxa un bloc. Pense que és una iniciativa molt interessant per tal de permetre als militants, simpatitzants i amics de la nostra organització estar informats de les accions i les activitats que portem endavant.
Té a més, una funció molt important, que qualsevol persona puga estar informada de primera mà d'allò que sorgix des del grup municipal i des del col·lectiu econacionalista de Gandia.
Tots esteu convidats a participar, deixeu les vostres opinions i comentaris, allò important és que hi haja un intercanvi d'informació entre tots els que pensem que una altra ciutat és possible. Tots junts hem de treballar per retornar Gandia cap a les polítiques progressistes, cap a les polítiques valencianistes i ecologistes. Hem de recuperar Gandia, que torne a ser d'esquerres.

diumenge, 26 d’agost del 2007

No més violència contra les dones

Publicat a SaforGuia el 23 d'agost de 2007
La discriminació i la violència vers les dones és un fenomen endèmic arreu del món. És probablement la violació dels drets humans més universal i suposa un veritable obstacle per al desenvolupament d’una societat plena, lliure i democràtica.
La violència de gènere inclou una sèrie de pràctiques que han coaccionat a les dones durant anys i han passat desapercebudes davant nostre.Les dones sabem que la violència de gènere no és un problema nou a la societat, i que durant massa anys s’ha esquivat el debat amb l’excusa que afectava a l’àmbit privat de la parella, és per això, que davant un nou acte de violència ocorregut a la nostra ciutat, Gandia, ara fa escassos dies que acabava amb la vida d’una jove de 22 anys, vull aprofitar per alçar la meua veu, recolzada estic segura amb la de milers de dones d’arreu del món, per denunciar públicament este fet i per solidaritzar-me amb totes les dones que pateixen qualsevol tipus de violència. Perquè cal que les dones ens fem escoltar i fem entendre d’una vegada per totes que homes i dones som iguals en qualsevol aspecte de la vida diària. Son, hui en dia, totalment condemnable els atacs físics, psíquics o verbals contra qualsevol ésser humà, i més encara, amb la brutalitat amb que molts d’ells són comesos.
Però, encara em dona més força per denunciar públicament este acte de brutal violència ocorregut a la nostra platja, i m’encoratja a treballar fermament dia a dia per aconseguir eradicar-los, el fet d’haver-lo viscut en primera persona, ja que per casualitat, em trobava passejant tranquil·lament amb el meu home i el meu fill pel lloc, quan este “energumen” (perquè en estos moments no tinc una altra paraula per qualificar l’agressor....), sense cap tipus d’escrúpols i amb la sang gelada, va ser capaç d’acabar amb la vida d’un ésser humà sota la mirada d’una criatura que cridava i no entenia perquè.
Tots junts, i amb la implicació real de totes les administracions implicades, hem de lluitar enèrgicament contra la violència vers les dones, mitjançant les mesures més adients, al igual que difondre els valors d’igualtat, de tolerància i de respecte entre tots els ciutadans i ciutadanes . Sols així serem capaços en un futur, espere pròxim, d’acabar amb actes com el de ara fa uns dies.

dissabte, 4 d’agost del 2007

El PSOE i les minories

Publicat a Levante-EMV
La setmana passada llegiem en estes mateixes planes la resposta que el Sr. Bofí, com a Secretari de Política Institucional Comarcal del PSOE li feia a Felip Pastor, Secreteari d’Organització del BLOC a la Safor. Una resposta, que lluny de ser respectuosa i educada contribuïa a enrarir encara més les relacions entre els dos partits a la Safor.

Insisteix, com tants altres del seu partit el Sr. Ferran Bofí, en que el BLOC és un partit minoritari, i com a tal, pensa ell que no pot reclamar ni condicionar polítiques progressistes i d’esquerres a la nostra comarca.

Doncs no és així Sr. Bofí. Com sol dir-se “ se ve más la paja en el ojo ajeno, que la viga en el propio”. Al seu poble, sense anar més lluny, vosté a patit una davallada important de vots, la qual cosa li ha fet perdre la majoria absoluta de la qual gaudia. Si durant la pasada legislatura, vosté hagués sigut capaç de crear complicitats amb el BLOC, hui en dia no tindria un govern dèbil i en minoria, sinó que governaria amb un pacte ferm, fort i estable. Un pacte de progrés per dur endavant tota una serie de polítiques d’esquerres tan necessàries a Xeraco.

En altres pobles de la comarca ha passat el mateix. Alcaldes socialistes han perdut majories absolutes tot i desenvolupant polítiques gens progressistes. Que esperaven eixos alcaldes del BLOC? Després d’insultar, perseguir i menysprear els nostres regidors, eren impensables pactes amb la formació política que vosté representa.

Sr. Bofí, allò que Felip Pastor volia dir i vosté no ha volgut entendre és que les complicitats, el diàleg i els acords van treballant-se poc a poc al llarg del temps, i no quan els socialistes veuen perillar el seu “poder”.

Afirma vosté que “la credibilitat política de Felip Pastor va enfonsant-se cada vegada més”, una afirmació que crec denota excesiva prepotència per la seua part. Vosté deuria com a Secretari de Política Institucional a la Safor fer política d’una manera més saludable, tot i tendint ponts de comunicació cap al BLOC, un partit sense el qual, cada vegada més, li serà imposible governar, ni a la comarca ni al seu poble.

El seu càrrec li demana dialogar, i no ser protagonista d’articles d’opinió que tot i amagar-se darrere de les paraules “respecte i educació”, no fan més que contribuïr a trencar punts de trobada entre el BLOC i el PSOE.

Els qui treballem i coneguem amb profunditat, el nostre company Felip Pastor, sabem que es tracta d’una persona compromesa am el seu País, amb idees fortament d’esquerres, i amb una enorme capacitat de treball.

La passada campanya electoral el seu nom va ser difamat injustament pel partit socialista de Gandia, que es va atrevir fins i tot a dir que era un xenòfob i un racista; és això el que el PSOE entén com a “respecte i educació” Sr. Bofí?.

Afirma vosté gratuïtament de Felip “que normalment les seues opinions no mereixen comentaris”. Jo pense tot el contrari. Qualsevol opinió deu ser escoltada, llegida i opinada. De qualsevol comentari u pot aprendre.

I mire que graciós, la frase amb què clou el seu article “mira de tot això, tu més”, li la vaig sentir l’altre dia a un xiquet en eixir d’escola.

diumenge, 22 de juliol del 2007

L’hora de les sorpreses

Publicat a Gente de la Safor
Molts han estat els articles publicats a la premsa de suposats analistes polítics de diferents colors que han tractat de desprestigiar i embrutar la imatge del BLOC i dels seus candidats, dient mentides i mitges veritats amb l’única intenció de transmetre una imatge falsa sobre aquest partit valencianista, ecologista i d’esquerres, la seua gent i aquells ciutadans a qui representem. Ara, després d’un temps de decisions internes i assemblees, la qual cosa ja diu prou a favor de com funciona el BLOC, és hora de respondre a estes falsedats difoses amb el clar interès de crear confusió.
El primer que cal dir és que el BLOC és autònom, amb plena capacitat de decisió com a tercera força política a la comarca i al País, que no és la crossa de ningú i té uns objectius molts clars alhora de defensar el territori, la llengua i cultura valenciana i la participació democràtica de la gent i això s’ha vist allà on hem governat. A la Safor els projectes urbanístics han marcat la legislatura, on el PSOE i el PP, han pactat i han promogut els projectes de camp de golf i macrourbanitzacions megalòmanes sense cap escrúpol, com a Simat, La Font, Daimús, Palma de Gandia, Alfauir, Tavernes, Vilallonga etc..
Que esperen del BLOC tots eixos Alcaldes que s’han dedicat a destrossar el territori i a posar els pobles als peus de depredadors que s’han comportat com a sàtrapes, marcat una trajectòria únicament guiada pels interessos d’alguns particulars? Que fem vore, que ací no ha passat res!!. I tot açò no és més, que com el BLOC ja va denunciar en el seu dia, només és fruit de l’anarquia ideològica que ha hagut a nivell comarcal en el partit socialista; falta d’objectius, de directrius i canxa a alcaldes que divideixen pobles, coaccionen la gent que no està amb ells i desprestigien i humilien els representants polítics d’altres formacions, arribant a perseguir personal, política i inclús judicialment alguns membres del BLOC i els seus familiars al llarg de 4 anys.
En definitiva, aquests alcaldes cacics, aprofitats i que juguen brut, i que ara; fora de les institucions democràtiques, es queixen de que el BLOC els ha fet fora de l’Alcaldia i intenten tapar-se en unes suposades sigles progressistes. Que no creguen que el BLOC els va a ajudar a continuar fent el que vulguen. Els compromisos, els pactes, els projectes compartits, les complicitats i la forma d’entendre la política i el poble es fan al llarg de 4 anys i no en les últimes setmanes abans d’unes eleccions. El BLOC té un projecte per a la Safor i per al País Valencià que no és el del PSOE i ni el del PP, és un projecte basat en la defensa del territori, el valencianisme i l’esquerra, un projecte que defensarem li pese a qui li pese, amb el programa electoral a la ma, sense ser la crossa de ningú.
No ho oblideu, el Bloc és la tercera força política no sols a la ciutat de Gandia, sinó a la Safor i arreu del País Valencià, i continuarem estant presents per fer arribar la veu de milers de valencians que creuen en l’honestedat, la coherència, l’eficàcia i el treball ben fet.

dilluns, 16 de juliol del 2007

Energúmens


Fa una dies algunes persones van ser agredides a Gandia per la seua condició sexual. Un fet, per a res aïllat, que podem sumar-lo a diferents agressions racistes que va ocòrrer a la ciutat no fa massa temps.

Ara, després d'uns dies de reflexió, després d'haver xarrat amb alguns amics i companys. I sobretot, després d'haver llegit l'article de Miquel Aleixit al seu bloc. Estic segura que en som molts. En som molts aquells que dia rere dia lluitem per la LLIBERTAT. Sempre que parle de llibertat m'agrada escriure-ho amb majúscules. Pense que la llibertat és l'eina més important per construir una societat digna, capdavantera i plural. Amb persones lliures, podrem fer una país lliure.

I els drets de les persones homosexuals és un pas fonamental per assolir eixa LLIBERTAT.

Des d'estes modestes planes vull encoratjar-vos a seguir treballant. Els energúmens cal erradicar-los amb les armes del diàleg i la justícia. No permetrem que uns pocs "descerebrats" condicionen les nostres actuacions.

dijous, 12 de juliol del 2007

Festes a Benipeixcar


Diumenge passat vaig tindre el gust de gaudir d'un bon sopar a casa de Joan Barrantes, a Benipeixcar. Era el dia del Crist de l'Empar i s'acabaven les festes del poble. Dic poble perque és explèndid com Benipeixcar conserva la seua personalitat pròpia i diferenciada malgrat els anys d'integració dins de Gandia. Viure a un poble, en cases de poble, dins d'una ciutat, és un privilegi que tenen molt pocs.

L'anècdota de la nit es va produir durant la processó del Crist. Orengo amb la vara d'alcalde en mà anava flanquejat per les altres dues vares, una per a "l'alcalde de Benipeixcar", i altra per al tinent d'alcalde Mut. Mut i Orengo anaven somrient-se i fent-se escoltetes a l'orella. Un espectacle curiós si recordem que fa sols unes setmanes les crítiques entre un i altres eren ferotges.

Però hui no vull parlar de les "noves amistats" sinó d'una altra qüestió. El sopar a casa de Barrantes va ser explèndid i la companyia molt grata. Durant la conversa Joan Barrantes ens va contar els darrers projectes del seu fill, escultor molt reconegut fora de les nostres fronteres. Dic fora perque la seua obra a Gandia és molt desconeguda. Hi ha una xicoteta escultura al pati de la Biblioteca Central i una ben gran al jardí de la Marquesa (esta la va cedir temporalment el mateix autor). Una obra escultòrica magnífica que es molt famosa a altres llocs, però poc apreciada a la Safor.

Un exemple que posa de manifest que ser "profeta a la teua terra" és molt complicat. Una dura realitat que passa dia rere dia. Multitud de creadors i professionals triomfen fora de la comarca i ací ni tan sols sentim parlar d'ells. Un fet que des de l'administració pública cal frenar. Hem de reivindicar i saber promocionar la nostra gent, primer dins de la nostra població, i després a l'exterior.

dijous, 5 de juliol del 2007

Natura o antinatura, eixa és la qüestió

Molt hem parlat els darrers dies sobre que és "natural" i que és "antinatural". Per a mi hi ha dos maneres de concebre la política a l'Estat Espanyol:
- Un és l'exemple del País Basc. Allà, des de fa uns anys, els pols se situen al voltant de l'eix nacionalisme basc vs. nacionalisme espanyol. Això fa que el PP i el PSOE pacten a bona part de les administracions per deixar fora l'adversari, en este cas PNB, EA o Aralar. Una situació que per a mi és anòmala i que espere puga corregir-se en un futur. Un futur sense pistoles ni bombes i on tots puguen expressar-se en plena LLIBERTAT, amb majúscules.
- L'altra manera de diferenciar els partits i/o agrupar-los es fa en base a la divisió tradicional dreta-esquerra. Una divisió que ha sigut qüestionada moltes vegades i que molts creuen soterrada. Jo crec que encara és vàlida i vigent. És l'exemple de Catalunya, on CiU, malgrat ser el partit més votat, no governa per un pacte dels partits d'esquerra, independentment de la seua orientació nacional.
Al País Valencià, i com no a la Safor, allò lògic és que a l'hora de governar, en absència de majories absolutes, foren els partits d'esquerres per una part i els de dretes per altra, aquells que arribaren a acords de govern. Una màxima que s'ha plasmat majoritàriament en la gran part de casos on hi havia possiblitats de crear governs de progrés.
A la Safor hi ha excepcions, Gandia és la més cridanera, amb un pacte Orengo-Mut sense justificació. Un pacte que el PSOE justifica tot i tirant-nos en cara que el BLOC ha pactat amb el PP a El Real i a Palma. Exemples que per a res són extrapolables ni comparables. A Gandia el pacte de progrés de la passada legislatura ha donat molts bons fruits per a la ciutat. Han hagut problemes i moments de tensió, però en general considere que durant quatre anys la faena ha sigut si no excel·lent, molt bona. PSOE i BLOC hem lluitat contra el desficaci de l'extrema-dreta que durant quatre anys s'ha dedicat a dir "no" a tota iniciativa del govern. I eixe ha sigut Mut.
A altres pobles, com a Palma, un alcalde sàtrapa del PSOE amb majoria absoluta s'ha dedicat a fer polítiques totalment dretanes. Si allà el BLOC ha pactat amb el PP és per regenerar la vida política local i fer fora un dictador. Això ho tenim ben clar, el BLOC lluitarà per fer fora del govern els sàtrapes, siguen d'un o altre color. En els pobles el que compten són les persones i estar afiliat a un partit d'esquerres en alguns llocs ha demostrat que no és garantia per a fer eixa mena de polítiques. Els votants sí que ho saben, i per això han castigat el PSOE a Palma, a Alfauir i a Simat, llocs on ha propiciat, plantejaments destructors del territori.

dissabte, 30 de juny del 2007

Ja està fet, un govern amb la dreta a Gandia

Allò que tots sabiem i que ningú es creia s'ha consumat. Orengo ha prefrerit un pacte amb la dreta front a un acord de progrés i d'esquerres. Durant els proper dies sentirem de tot. La maquinària propagandística i mediàtica del PSOE es posarà en marxa per justificar allò injustificable. Tindran la cara dura de parlar de la "legislatura del consenso" o de la "derecha moderada", per intentar amagar allò que és la pura realitat. Han apostat per un pacte d'interessos personals front a un projecte comú de progrés i d'esquerra. Allà ells.

Ara és el moment de fer oposició. Una oposició rigurosa i constructiva. Una oposició que vigile punt per punt les actuacions diàries d'un govern antinatura.

Una cosa que tinc clara és que en política no val tot. La ideologia i sobretot la moral, estan per damunt de la resta, això deuria reflexionar-ho algú. Almenys molts votants i militants del PSOE ho han fet. Fins hui, més d'una dotzena de persones, algunes d'elles ex-regidors socialistes, m'han expressat el seu desencís. Espere que siguen ells qui tinguen capacitat per fer reflexionar uns dirigents que els han enganyat prenent decissions en "petit comité".

divendres, 22 de juny del 2007

La Paella no porta olives

Els andalusos, almenys això m'han contat, fan paelles amb olives. La veritat és que hi ha coses que és millor no barrejar-les. La paella és de carn o de peix, o mixta sols en ocassions comptades i en llocs molt concrets. A Gandia, l'alcalde vol fer una gran paella on vol abocar un caldo estrany amb una aigua que fa pudor a passat. Com diuen els castellans, no podem juntar "churras con merinas". Els efectes podrien ser massa desastrosos com per a fer experiments sense trellat.

En la reunió que hui hem tingut la gent del BLOC i la del PSOE se'ns ha oferit una gran pacte a tres bandes. Jo de billar en sé ben poc, per això les tres bandes les deixe per a gent agosarada que no l'importa jugar a tots els colors. Orengo vol cobrir-se les esquenes, tot i deixant al PP debilitat en donar-li força a l'altre PP, el de Mut. Pensa que deixant que Mut toque poder podrà consolidar el projecte de la Plataforma que a la seua vegada consolidarà la divissió ancestral de la dreta local. Jo crec que s'enganya. Per llei natural la gent de la Plataforma tornarà al PP. En quant les lluites personal cessen i Torró se'n torne als seus negocis els ara Plataformers tornaran a casa.

¿O tal volta s'imagineu a Mut i als seus seguidors votant al PSOE en les properes generals del 2008?

dilluns, 18 de juny del 2007

Ara és l'hora de la veritat

Bé, ja està clar. Malgrat les especulacions, les mentides i els rumors que alguns han abocat interessadament els darrers dies, Orengo és l'alcalde de Gandia. Molt i molt brut s'ha dit de possibles pactes i repactes entre el BLOC i la dreta de la ciutat. Però, al BLOC de Gandia tenim una cosa molt clara: no governarem amb el PP mai. I quan dic el PP també vull incloure a aquells que ara van de "centre-plataformisme", però que són la mateixa dreta de sempre.

Aquells que durant quatre anys s'han dedicat a mostrar la cara més rància del conservadurisme no poden anar ara de moderats i centristes. Tots sabem d'on venen i cap a on van.

Ara bé, qui realment deu mostrar ara les seus cartes és Orengo. El PSOE de Gandia té ara l'oportunitat de demostrar a la ciutadania si realment aposta pels polítiques progressistes o si vol donar cabuda a la dreta en el seu govern. Si opta per la primera opció el BLOC podrà plantejar-se ajudar en la gestió de la ciutat. Si vol que Mut governe amb ell ens tindrà fent una oposició constructiva però enèrgica.

dissabte, 16 de juny del 2007

Votar és inútil




L’adversari polític en tota contesa electoral i més en la que arriba en uns dies, no és un o altre partit polític, sinó que és l’abstencionisme entre els joves.


Totes les enquestes ho reflectixen clarament, el sector de la població que menys acudix a votar és aquell que se situa per baix dels 30 anys. Després de les eleccions els mitjans de comunicació i els propis partits polítics passaran hores i hores analitzant resultats. Però fora d'estes anàlisis m’agradaria reflectir en estes línies un fenomen del qual crec cal parlar perquè no se li ha donat veritable importància: l’abstencionisme. Una vegada passe el 27 de maig parlarem molt de qui ha estat realment el guanyador de les eleccions i de si un o altre té més o menys legitimitat de formar govern, amb pactes o sense ells, amb majories o sense elles. Però no ens pararem a pensar que segurament tornaran a repetir-se unes altíssimes taxes d'abstenció entre els més joves. En altres ocasions quasi la meitat de l’electoral no ha anat a votar, i eixa és el vertader adversari contra el qual tots hem de lluitar.
El debat sobre el abstencionisme ve de lluny, històricament el País Valencià ha estat de les comunitats autònomes amb menys participació a l'hora de triar els seus representants en el parlament autonòmic. Si això és així, cal preguntar-se perquè en tots estos anys des de la restauració de la democràcia, no s'ha fet gens des dels poders públics valencians per a fomentar l'esperit democràtic en la ciutadania. Cal fer entendre al ciutadà la importància del dret votar, i no només això, sinó també incitar-li a participar en la vida pública.
Alguns poden opinar que l'abstenció és una forma més de reflectir una opció política com és el possible descontent amb la política en general. Però estos han de veure que d'esta manera no aconseguixen res, ja que amb l'abstenció cada partit fa posteriorment la lectura que li és més propícia. Cal actuar per a acostar-nos a les quotes de participació de països com Suècia o Noruega on la sol rondar el 80%, enfront de cultures com la nord-americana, on una taxa de participació del 40% és una fet natural.
Iniciatives com la posada en marxa pel Consell dels Joves de Gandia, qui ha convidat els candidats municipals a presentar els seus programes i a respondre a les preguntes de les associacions juvenils, són dignes de lloança. La posada en marxa del web http://www.votaresinutil.com/ vol colpejar fort en la lacra de la joventut actual: la passivitat i el passotisme. És per això que tots els partits polítics, d’un o altre signe, deurien treballar de valent per fer que el diumenge 27 de maig cap jove pense que anar a dipositar el seu vot és una pèrdua de temps.

diumenge, 25 de febrer del 2007

Política a ritme jove

Publicat a InfoSafor.com


Les eleccions que s’acosten tindran la seua banda sonora, la del rock, el rap, o el hip-hop, el soroll del carrer, la música dels joves. Perque des de fa temps, tots els partits polítics tenen en el seu punt de mira els joves. Volen el seu vot, el desitgen, somnien amb ell i volen caçar-lo. No descansaran fins que el sobre blanc d’aquell qui vota per primera vegada o qui ho ha fet en poques ocasions entre dins l’urna. Perque segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística més de dos milions de joves tindran dret a vot per primera vegada. Una sucosa xifra de paperetes respecte de les passades eleccions que poden pegar-li la volta al resultat del recompte final.


Allò cert és que vivim en una societat on el que menys importa els joves és la política. Així, la intenció de vot canvia com la moda en funció de factors mediàtics no massa clars. Els joves, per regla general no s’involucren en la participació en partits polítics, i bona part d’ells ni tan sols acudixen a votar. Un problema greu del qual els mateixos polítics són responsables. Perque els discursos buits de continguts, les disputes banals, la crítica destructiva i la corrupció han allunyat la gent jove de la política. Una irresponsabilitat que ha provocat el rebuig de la joventut cap als seus representants.

L’obligació d’aquells que treballem des dels partits polítics per canviar la nostra societat és pegar-li la volta a esta tendència. Una fita que tots deuríem marcar-nos com a necessària, ja que d’ella se’n derivarà el romb del nostre futur. Si no som capaços d’il·lusionar els joves amb propostes properes que donen resposta als seus problemes i preocupacions haurem fracassat totalment. Estem obligats a fer polítiques properes, que involucren la joventut en la construcció d’una societat més justa i respectuosa.


En maig d’enguany totes les llistes electorals inclouran noms joves. Alguns d’ells en llocs allunyats de les posicions d’eixida, altres en puestos destacats. Desitge, per damunt de tot, que molts d’ells arriben a llocs de responsabilitat pública. Perque la veu dels joves és ben necessària en aquells àmbits on es prenen les decisions importants.

dijous, 22 de febrer del 2007

LES PRIMERES ELECCIONS SOTA LA LLEI DE LA PARITAT


S’acosten els comicis electorals del proper mes de maig i els partits polítics es troben inmersos en la confecció de les seues llistes electorals. Estes van a ser les primeres eleccions en les quals va a aplicar-se plenament la Llei de Paritat aprovada el passat 18 de juny pel Congrés dels Diputats. Una llei que per sintetitzar-la en poques paraules obliga a que un mínim de dos de cada cinc llocs a les llistes electorals estiguen ocupats per dones. Un proposta que ha sigut llargament discutida i debatuda i que pretén trencar amb la poca participació de les dones dins el món de la política. En este sentit, les estadístiques no deixen lloc al dubte. Segons un estudi de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la representació de dones no arriba al 30% en el Congrés dels Diputats, ni al 25% en el Senat. En l’àmbit autonòmic i europeu, les dones no arriben a ocupar ni tan sols el 30% dels llocs representatius. No hi ha cap dona que presidisca una comunitat autònoma i el percentatge d’alcaldesses és sols del 10%.


Les xifres demostren que cal una política decidida que permeta la incorporació de la dona als cercles de decissió i de poder públic. Per això cal impulsar mesures que facen possible la compatibilització de la vida familiar amb l’exercici de la “res pública”. Malgrat això, les Dones del Bloc sempre ens hem oposat a la Llei de Paritat impulsada des d’altres partits de l’esquerra. Nosaltres, les dones nacionalistes que cada dia treballem dins el Bloc, considerem que esta mesura pot tindre efectes nocius cap a les pròpies dones. Perque si una persona és vàlida i vol treballar pel seu poble té tot el dret a fer-ho des de les institucions independentment del seu sexe. En este sentit, és important que parlem de PERSONES, amb majúscules, siga quin siga el seu sexe. Eixa és la vertadera igualtat que ens portarà a una paritat real, que trenque les barreres i les imposicions d’una societat masclista que encara patim. Perque en la pràctica, la igualtat en els fets seguix sent encara una ambició per la qual milers de dones compromeses treballem a diari. Així i tot, la Llei d’Igualtat té aspectes molt positius que van en favor d’una discriminació positiva que cal aplicar en una situació com esta. Així, reconeix el dret a la conciliació de la vida personal i laboral, el foment de la corresponsabilitat en l’assumpció de les feines domèstiques, i fixa mesures per previndre l’acosament sexual en el treball. També aborda els tractes desfavorables relacionats amb l’embaràs o la maternitat i impulsa direccions empresarials amb la presència femenina.


El proper 27 de maig les llistes de tots els partits aniran plenes de noms femenins. Esperem que totes elles siguen persones capaces, treballadores incansables pel seu projecte polític, siga quin siga. Esperem que l’amenaça de trobar-nos amb “dones floreros” siga tant sols un fet testimonial per a aquells partits que no disposen de gent amb la valua necessària per representar la veu del poble.