Megaprojectes, fum i més crèdits

El govern de Gandia s’ha proposat endeutar totalment la ciutat per als propers cinquanta anys. Sembla que el fum que el tàndem Orengo-Mut ens venen a diari té el color negre de la terra cremada. Almenys això es pot pensar de la darrera jugada que han portat endavant: un crèdit milionari amb un interés extrepitosament alt que condemna, encara més, els ciutadans de Gandia. Una mostra que les coses no s’estan fent sols molt malament, sinó que no hi ha cap mesura, cap previsió de futur, sols hi ha hui, i no demà.

Dia rere dia assistim atònits a la presentació de grans projectes que de ben segur es quedaran a la paperera. Grans actuacions urbanístiques que queden molt bé en rodes de premsa però que mai voran la llum per la incapacitat dels responsables municipals de dur-les a terme. I això sembla que a l’alcalde de Gandia i al seu megaregidor d’urbanisme els encanta. Torres de pisos a l’entrada de l’Avinguda d’Alacant, supercomplexos olímpics, reformes de places acabades d’inaugurar, riberes a un i altre costat del riu, palaus de congressos, etc... fum i més fum que no es plasma en res ni es farà mai realitat.

I jo em pregunte: no seria més lògic que es feren propostes reals, possibles d’executar, i que es dugueren endavant?. Allò que caracteritza un bon govern és saber escoltar a la gent, i el govern que patim a Gandia, abanda d’ineficaç, sols escolta els seus. PSOE i Plataforma s’han dedicat a pagar favors amb la colocació de tots els seus en càrrecs de confiança a les seues regidories. De fet, no hi ha departament de l’Ajuntament on no estiguen els enxufats de torn. Les regidories d’urbanisme, de participació ciutadana, de la dona, d’educació, de joventut, Gandia TV, i el cas més fragant, les empreses públiques, estan farcides de càrrercs eventuals de gent amb carnet d’un o altre partit en el govern. Els socialistes practiquen esta política des de fa anys, i els ex-populars, que tant la criticaven en el passat, han colocat bona part de la seua llista electoral a treballar dins l’ajuntament.

Orengo i Mut ho tenen clar: cremem tot el que tinguem a l’abast, que no sabem que passarà en el futur. Carpe diem, i qui vinga darrere que carregue.

Un altre 25 de novembre amb dones mortes

Segons la Carta Europea per a la Igualtat de Dones i Homes en la vida local: “La Igualtat entre dones i homes és un dret fonamental per a totes les persones i constitueix un valor important per a la democràcia. Perquè este dret es complisca no sols ha de ser reconegut legalment, sinó que a més s’ha d’exercir efectivament i implicar tots els àmbits de la vida: polítics, econòmics, socials i culturals.”

Les entitats públiques tenen l’obligació de promoure la plena implicació de les dones en la vida diària del municipi i posar al seu abast tots els recursos necessaris per a facilitar la seua independència. L’objectiu és aconseguir una societat més paritària, que homes i dones compartisquen els espais de la seua vida quotidiana, les seues responsabilitats públiques i privades. Per transformar esta realitat, per afavorir que les iniciatives i el pensament de les dones es manifesten, cal dur a terme actuacions eficaces on s’impliquen els diferents nivells de l’Administració. Este estiu van matar una dona davant meu a la platja de Gandia. Després d’eixa agressió les notícies ens mostren de noves cada dia. Crec que un cop més ha passat, han fallat, les persones que han de interpretar les lleis no han estat prou professionals en la seua tasca. Malauradament, sembla que les lleis servixen de poc, i que el sistema judicial està obsolet i és ineficaç. Potser la llei no és prou clara i és de difícil aplicació però a mi, que no entenc de lleis, em sembla que el sistema no funciona.

Fa uns dies des de l’associació DONES EN BLOC vam organitzar una xerrada amb la fiscal de violència de gènere Socorro Zaragozà a Gandia. Allí vam poder comprovar com la legislació fracassa dia rere dia. Al mactractador sols se li pot condemnar un any, que pot ser de pressó o fent servicis a la comunitat. Esta darrera acció és, com no, la triada per tots, encara que fins el moment no s’ha posat en marxa cap sistema que faça efectiva l’aplicació de les sentències, que queden arxivades. De la mateixa manera, la fiscal, va posar en evidència la falta d’interés de les administracions per ajudar les víctimes. A Gandia fa temps que es reclama un pis d’acollida per a estes dones, però el govern de la ciutat sempre ha negat esta possibilitat amb arguments irreals.

De vegades em pregunte quines són les prioritats de la nostra societat. Cap a on caminem si la violència ens acompanya de forma quotidiana. I sobretot, si hi haurà algun dia en que el 25 de novembre deixe de ser el dia en contra de la violència contra les dones. Una data que tots hem d’intentar borrar del nostra calendari.

Paraules, intencions,...Fum??????

Des de ja fa un temps, i en estes últimes setmanes encara més, el govern municipal d’esta ciutat no ha fet més que anunciar projectes i projectes per a Gandia, i no projectes qualsevol, “macroprojectes” que segons ells es faran al llarg d’esta legislatura i que, si m’ho permeten, vaig a dubtar que arriben en el temps que anuncien, encara que personalment m’agradaria que fos així. Els qui coneguem de ben prop la gestió municipal, els qui dia a dia vegem com este Ajuntament va endeutant-se més i més, els qui ja hem deixat de creure’ns la venda de “fum” a la que ens han acostumat, el que demanem als representants del Govern Municipal, amb l’alcalde al front, és que facen allò que siga possible i que es deixen d’una vegada per totes de mentir els ciutadans i ciutadanes de Gandia amb falses promeses.

A la gent no se la pot enganyar amb que tindran açò, i també allò, si ni tan sols en la meitat de les coses anunciades existeix un projecte, o una dotació econòmica per a realitzar-lo. Els gandians i les gandianes per supost que ens mereixem tots i cadascun dels projectes que se’ns han venut (la ciutat olímpica, l’auditori, el complex de piscines al Parc del País Valencià, etc......), però cada cosa al seu temps. No se’ns pot posar el caramel prop de la boca, per després llevar-nos-el com si res. Les declaracions d’intencions pot ser sorgiren efecte en altres moments, però ara que com solen dir per ahí” “ja som gat corregut”, les paraules ja no son més que aixó: intencions i fum, molt de fum. Senyors representants del Govern Municipal, en compte de perdre el temps venent projectes i més projectes, anunciant grans “arquitectes”que després no arriben, o hipotecant cada vegada més els pròxims anys per a esta ciutat, seria millor que es dedicaren a gestionar el nostre futur, perquè en realitat d’això es tracta, de millorar el nostre entorn, la nostra qualitat de vida, d’una forma més eficaç i segura.

La nostra ciutat necessita bons polítics. Politics preocupats per gestionar amb sinceritat, agilitat i eficacia tots i cadascun dels aspectes que la composen, i no polítics que fan de la seua feina un instrument per aconseguir vots, calga el que calga. Estic convençuda que en un futur ben pròxim, la gent sabrà triar, i, novament, els bons polítics tornaran a estar present al Govern d’esta ciutat.

Parules que s'emporta el vent

El govern de Gandia torna a enganyar els ciutadans amb l’aigua potable de la ciutat. Estem pagant per una aigua que, en bona part de la ciutat, encara circula per canonades de fibrociment, “uralita”, desaconsellades per l’Organització Mundial de la Salut per considerar-se un producte dolent per a la salut humana. Una aigua, que val 55 milions d’euros i que ha arribat a Gandia com a manà caigut del cel. Uns diners que en compte de ser repartits en els 25 anys de durada de la concessió, seran gastats en un o dos exercicis.

Ja sabíem que 15 d’eixos sucosos milions anaven contemplats en el pressupost d’enguany, el que no sabíem encara era el culebró de fal·làcies i males excuses que hem sentit la darrera setmana.

Informen Vicent Mascarell i Anna Garcia que van a gastar un bon grapat de milions en pagar factures pendents del 2007 que encara no s’havien pagat. I Mascarell té la cara dura d’acusar el BLOC de ser el responsable d’estes factures per la seua mala gestió. De moltes coses ens podrà acusar, però de gestionar malament mai. La ciutadania ho té ben clar, si per alguna cosa s’ha caracteritzat la política del BLOC a Gandia és per la seua gestió pulcra i honesta. Les factures que venen del 2007 i que no s’han pagat venen de les regidories socialistes en bona part, gestionades a base de “despilfarro” i amiguisme. Si no, ¿per què l’actual regidora de Joventut va confessar, en veu baixa, que si pagava totes les factures que tenia pendents es xuplava tot el pressupost per a l’any següent?. O ¿per què totes les factures que venen de Medi Ambient són de finals d’any, quan la regidoria estava ja en mans de Mascarell?. L’actual portaveu socialista a l’Ajuntament de Gandia fa gal·la una vegada més de la falta de rigor i seriositat. Dispara a dreta i esquerra mitges veritats o falsedats totals, sols per intentar desviar l’atenció cap a l’oposició. Les seues paraules no contribueixen més que a enterbolir les relacions entre socialistes i nacionalistes a Gandia. Oblida molt prompte amb qui va fer “Quatre anys de bon govern” i s’ha entregat totalment a les polítiques dretanes del seu pacte amb els ex-populars.

Estem davant d’un govern que menteix als seus veïns en reunions públiques. I així ho ha demostrat l’alcalde de la ciutat estos darrers dies, José M. Orengo, qui va prometre a la Federació d’Associacions de Veïns que els 40 milions de la concessió de l’aigua serien destinats a polítiques consensuades amb els veïns.

Orengo torna a aplicar allò de “donde dije digo, digo Diego”, lema que l’ha caracteritzat des del pacte amb Mut. I ara diu que ell d’això no sap res, i fa amb els diners el que li dona la gana. Les Associacions de Veïns assisteixen atònites a un govern despòtic i fal·laç que manifesta desconfiança.

De moment sols tinc una cosa clara, que com van les coses, no se si d’ací poc haurem de tornar a comprar aigua mineral en botella.

AÇÒ ÉS MÉS LLARG QUE UN DIA SENSE PA !!!!!

Les obres de l’hospital comarcal a La Safor estan sent com solem dir els valencians “més llargues que un dia sense pa!!”. Si fem memòria, i d’eixa molts en tenim prou, ara fa al voltant de cinc anys que venim escoltant parlar d’elles, però més prop encara, ara fa un any que l’alcalde de la nostra ciutat, acompanyat pel Sr. Fernando Mut i pel President de la Generalitat, el Sr. Francesc Camps, es feien “la foto” de col·locació de la primera pedra.

Quina vergonya!!!! Hui, al mes d’abril de 2008 i molt de temps després d’eixe suposat inici de les obres de construcció del nou hospital comarcal, encara estem així. Sense ni tan sols tindre clar, veritablement, quan podrem gaudir d’ell.

I el més greu de tot, i d’això no se’n recorden ni el Sr. Orengo, ni el Sr. Mut, i molt menys el Sr. Camps, quan no fan més que allargar el tema i no donar explicacions, és que estan jugant amb la gent del carrer, amb tots nosaltres, els qui patim dia a dia les llargues cues d’espera, els qui sofrim les aglomeracions a les consultes, etc... De l’únic que se’n recorden és de fer-se “fotos” en períodes electorals prometent i prometent coses, per després no complir-les. Així si que és fàcil fer política.

Però, espereu!!, ara sembla que hi ha un altre anunci!!, l’alcalde de la nostra ciutat, el Sr. Orengo, davant les pressions dels sindicats, d’alguns veïns i d’alguns grups polítics com el BLOC, ha decidit pressionar la Generalitat, encara que amb la boca menudeta i sense massa força per si de cas, perquè les obres siguen efectives el més aviat possible.

Toca, a vore si tenim sort, i en uns mesets, abans no se jo...??, veiem algun moviment pel polígon Sancho Llop.

De veritat espere, com a ciutadana, usuària i professional de la sanitat, que prompte la Safor compte amb un hospital comarcal en condicions, perquè fa moltíssima falta, encara que, ja d’avantmà, em lamente perquè no serà un hospital de referència com totes i tots haguéssim desitjat. Si no, com també solem dir nosaltres, “temps al temps”.

Després de la tempesta...

Hem assistit a la campanya electoral del bipartidisme. Els dos grans partits han aprofitat els seus mitjans de comunicació, privats i també públics, per presentar-nos uns comicis entre Zapatero i Rajoy. Han aconseguit una americanització total de la política, de manera que la societat sols pot triar entre el color negre o el blanc. No hi ha colors intermitjos, sols dos pols que en realitat tenen poc d'oposats i molt de proper.

Els partits xicotets, aquells que diuen minoritaris, hem patit uns dels pitjors resultats de la nostra història. La divissió i el ball de sigles, els missatges similars i sobretot, la falta de possibilitats de fer arribar les nostres propostes a través del grans mitjans de comunicació ens han aboacat a uns resultats ben decebedors.

No és l'hora de lamentar-se, és l'hora de la reflexió. Cal aprendre de les errades per no cometre-les altra vegada i d'intentar reconduir dinàmiques abocades al fracàs. A Gandia el BLOC ha experimentat un del pitjors resultats electorals. Realment ningú sap perque, sols que la gent s'ha manifestat de forma democràtica i ho ha fet confiant en altres opcions, sobretot, en el PP. Així, en els propers dies sentirem tota mena de pronòstics. Jo preferisc no fer hipòtesis i aprendre dels colps, per molt durs que siguen.

Ara, cal descansar, la campanya ha sigut intensa. Queda temps per davant per curar ferides i sobretot no queda ni un minut per al desànim. La gent que formem el BLOC estem acostumats a rebre algun susto cada "x" temps, i tanmateix, ací estem. Estem per garantir polítiques de progrés, fetes per i amb els ciutadans. Gandia s'ho mereix.

Celebrem el 8 de març a ALMOINES

Ahir vaig tindre el plaer d'acudir a Almoines per tal de celebrar el Dia de la Dona. Vaig acudir amb Facund Puig, regidor a Gandia, i amb Alicia Izquierdo, la secretaria local del Bloc Jove de Gandia. Va ser una jornada intensa i interessant, una oportunitat per fer palesa la nostra voluntat de crear una societat justa i igualitària. Des del BLOC sempre hem treballat a favor dels drets de les dones, com a treballadores, dins i fora de casa. Hem avançat molt però encara queda molt per fer; hem de lluitar de valent contra la lacra social que significa la violència contra les dones. Dia rere dia moren dones víctimes de pautes socials incomprensibles.

Dissabte a Almoines milers de dones, i també d'homes ens vam reunir per tal de celebrar amb un gran dinar que encara tenim un paper important a jugar. Per això cal de les dones ens impliquem activament en el treball diari que suposa gestionar la nostra vida, i per això cal que cada dia le dones donen el pas de participar de valent en política.

Posem una veu valenciana a Madrid

Publicat a SaforGuia:

El proper diumenge 9 de març els valencians i les valencianes tenim una cita a les urnes. Una cita importantíssima en la qual ens juguem molt del nostre futur. Les eleccions generals, llunyanes per a molts, són uns comicis dels quals va a dependre bona part de l’esdevindre de la nostra terra. Els grans mitjans de comunicació controlats pels dos grans partits s’han posat en marxa per a fer-nos creure que estes seran les eleccions entre Zapatero i Rajoy. Però per al poble valencià eixa no és la qüestió, allò realment important per a nosaltres és si hi haurà presència valenciana a Madrid o no. I el fet que hi haja diputats del PP o del PSOE no és per a res garantia que la nostra terra estiga representada amb una veu forta i valenta, sense complexos i sense tutelatges. El nostre lema de campanya ho diu ben clar: Units som més. Perque la nostra voluntat és la de sumar. Aprofondir en la convergència de les forces de l’esquerra valenciana en un projecte comú.

Des de la coalició Bloc-Iniciativa-Verds apostem per una alternativa pensada en clau exclussivament valenciana. Un projecte de futur que suma valencianisme, esquerra i ecologisme per tal de crear un gran partit format per aquella gent que tenim un Compromís amb el nostre país. Eixa veu pròpia és la que durant quatre anys la diputada Isaura Navarro ha representat a Madrid. Una dona jove que ha demostrat sobradament la seua vàlua i que aspira a consolidar el seu lideratge com a portaveu dels valencians al Congrés dels Diputats. Isaura Navarro coneix de ben a prop la realitat i els problemes que patim a la Safor i que depenen de la lluita que els nostres representants juguen a Madrid. Ella ha reclamat durant esta legislatura passada la construcció del tren Gandia-Oliva-Dénia, de l’alliberament de l’AP7 o la circumval·lació de la N332. Amb valentia, sense timidesa i amb veu clara i forta s’ha oposat a una reforma estatutària que ens condemna, una vegada més, a ser una comunitat autònoma provinciana, sense aspiracions i de segona fila.

Isaura Navarro serà, després del 9 de març, la representant de la ciutadania valenciana a Madrid. Una presència que servirà per condicionar un futur govern de progrés i que garantirà polítiques pensades i dirigides en clau valenciana.