AÇÒ ÉS MÉS LLARG QUE UN DIA SENSE PA !!!!!

Les obres de l’hospital comarcal a La Safor estan sent com solem dir els valencians “més llargues que un dia sense pa!!”. Si fem memòria, i d’eixa molts en tenim prou, ara fa al voltant de cinc anys que venim escoltant parlar d’elles, però més prop encara, ara fa un any que l’alcalde de la nostra ciutat, acompanyat pel Sr. Fernando Mut i pel President de la Generalitat, el Sr. Francesc Camps, es feien “la foto” de col·locació de la primera pedra.

Quina vergonya!!!! Hui, al mes d’abril de 2008 i molt de temps després d’eixe suposat inici de les obres de construcció del nou hospital comarcal, encara estem així. Sense ni tan sols tindre clar, veritablement, quan podrem gaudir d’ell.

I el més greu de tot, i d’això no se’n recorden ni el Sr. Orengo, ni el Sr. Mut, i molt menys el Sr. Camps, quan no fan més que allargar el tema i no donar explicacions, és que estan jugant amb la gent del carrer, amb tots nosaltres, els qui patim dia a dia les llargues cues d’espera, els qui sofrim les aglomeracions a les consultes, etc... De l’únic que se’n recorden és de fer-se “fotos” en períodes electorals prometent i prometent coses, per després no complir-les. Així si que és fàcil fer política.

Però, espereu!!, ara sembla que hi ha un altre anunci!!, l’alcalde de la nostra ciutat, el Sr. Orengo, davant les pressions dels sindicats, d’alguns veïns i d’alguns grups polítics com el BLOC, ha decidit pressionar la Generalitat, encara que amb la boca menudeta i sense massa força per si de cas, perquè les obres siguen efectives el més aviat possible.

Toca, a vore si tenim sort, i en uns mesets, abans no se jo...??, veiem algun moviment pel polígon Sancho Llop.

De veritat espere, com a ciutadana, usuària i professional de la sanitat, que prompte la Safor compte amb un hospital comarcal en condicions, perquè fa moltíssima falta, encara que, ja d’avantmà, em lamente perquè no serà un hospital de referència com totes i tots haguéssim desitjat. Si no, com també solem dir nosaltres, “temps al temps”.

Després de la tempesta...

Hem assistit a la campanya electoral del bipartidisme. Els dos grans partits han aprofitat els seus mitjans de comunicació, privats i també públics, per presentar-nos uns comicis entre Zapatero i Rajoy. Han aconseguit una americanització total de la política, de manera que la societat sols pot triar entre el color negre o el blanc. No hi ha colors intermitjos, sols dos pols que en realitat tenen poc d'oposats i molt de proper.

Els partits xicotets, aquells que diuen minoritaris, hem patit uns dels pitjors resultats de la nostra història. La divissió i el ball de sigles, els missatges similars i sobretot, la falta de possibilitats de fer arribar les nostres propostes a través del grans mitjans de comunicació ens han aboacat a uns resultats ben decebedors.

No és l'hora de lamentar-se, és l'hora de la reflexió. Cal aprendre de les errades per no cometre-les altra vegada i d'intentar reconduir dinàmiques abocades al fracàs. A Gandia el BLOC ha experimentat un del pitjors resultats electorals. Realment ningú sap perque, sols que la gent s'ha manifestat de forma democràtica i ho ha fet confiant en altres opcions, sobretot, en el PP. Així, en els propers dies sentirem tota mena de pronòstics. Jo preferisc no fer hipòtesis i aprendre dels colps, per molt durs que siguen.

Ara, cal descansar, la campanya ha sigut intensa. Queda temps per davant per curar ferides i sobretot no queda ni un minut per al desànim. La gent que formem el BLOC estem acostumats a rebre algun susto cada "x" temps, i tanmateix, ací estem. Estem per garantir polítiques de progrés, fetes per i amb els ciutadans. Gandia s'ho mereix.

Celebrem el 8 de març a ALMOINES

Ahir vaig tindre el plaer d'acudir a Almoines per tal de celebrar el Dia de la Dona. Vaig acudir amb Facund Puig, regidor a Gandia, i amb Alicia Izquierdo, la secretaria local del Bloc Jove de Gandia. Va ser una jornada intensa i interessant, una oportunitat per fer palesa la nostra voluntat de crear una societat justa i igualitària. Des del BLOC sempre hem treballat a favor dels drets de les dones, com a treballadores, dins i fora de casa. Hem avançat molt però encara queda molt per fer; hem de lluitar de valent contra la lacra social que significa la violència contra les dones. Dia rere dia moren dones víctimes de pautes socials incomprensibles.

Dissabte a Almoines milers de dones, i també d'homes ens vam reunir per tal de celebrar amb un gran dinar que encara tenim un paper important a jugar. Per això cal de les dones ens impliquem activament en el treball diari que suposa gestionar la nostra vida, i per això cal que cada dia le dones donen el pas de participar de valent en política.

Posem una veu valenciana a Madrid

Publicat a SaforGuia:

El proper diumenge 9 de març els valencians i les valencianes tenim una cita a les urnes. Una cita importantíssima en la qual ens juguem molt del nostre futur. Les eleccions generals, llunyanes per a molts, són uns comicis dels quals va a dependre bona part de l’esdevindre de la nostra terra. Els grans mitjans de comunicació controlats pels dos grans partits s’han posat en marxa per a fer-nos creure que estes seran les eleccions entre Zapatero i Rajoy. Però per al poble valencià eixa no és la qüestió, allò realment important per a nosaltres és si hi haurà presència valenciana a Madrid o no. I el fet que hi haja diputats del PP o del PSOE no és per a res garantia que la nostra terra estiga representada amb una veu forta i valenta, sense complexos i sense tutelatges. El nostre lema de campanya ho diu ben clar: Units som més. Perque la nostra voluntat és la de sumar. Aprofondir en la convergència de les forces de l’esquerra valenciana en un projecte comú.

Des de la coalició Bloc-Iniciativa-Verds apostem per una alternativa pensada en clau exclussivament valenciana. Un projecte de futur que suma valencianisme, esquerra i ecologisme per tal de crear un gran partit format per aquella gent que tenim un Compromís amb el nostre país. Eixa veu pròpia és la que durant quatre anys la diputada Isaura Navarro ha representat a Madrid. Una dona jove que ha demostrat sobradament la seua vàlua i que aspira a consolidar el seu lideratge com a portaveu dels valencians al Congrés dels Diputats. Isaura Navarro coneix de ben a prop la realitat i els problemes que patim a la Safor i que depenen de la lluita que els nostres representants juguen a Madrid. Ella ha reclamat durant esta legislatura passada la construcció del tren Gandia-Oliva-Dénia, de l’alliberament de l’AP7 o la circumval·lació de la N332. Amb valentia, sense timidesa i amb veu clara i forta s’ha oposat a una reforma estatutària que ens condemna, una vegada més, a ser una comunitat autònoma provinciana, sense aspiracions i de segona fila.

Isaura Navarro serà, després del 9 de març, la representant de la ciutadania valenciana a Madrid. Una presència que servirà per condicionar un futur govern de progrés i que garantirà polítiques pensades i dirigides en clau valenciana.

Pa per hui fam per a demà

Publicat a SaforGuia.

Pocs dies abans de la finalització de l’any, concretament el dia 27 de desembre, es celebrava un maratonià plenari a l’Ajuntament de Gandia per tal d’aprovar el pressupostos del 2008. En principi coincidesc en què, començar el nou any amb els pressupostos enllestits és una prioritat per a qualsevol govern. El problema a Gandia, és que el govern ha tornat a fer les coses amb pressa i malament. Ens presenta uns comptes molt poc socials, amb molt poques inversions per part de l’Ajuntament, i certament opacs i pocs clars. Uns comptes fets, com solem dir “a corre cuita”, que per a res han tingut en compte l’opinió d’una gran part de la ciutadania representada pels partits de l’oposició. En este sentit, des del BLOC creiem que el govern de la ciutat ha perdut una ocasió esplèndida per dur endavant una proposta econòmica per al proper any consensuada i treballada entre tots els grups polítics del consistori. Era el moment de fer partícips els grups de l’oposició en un procés de diàleg que permetera que els nous pressupostos foren aprovats amb el vot unànime del plenari.
Contràriament, socialistes i ex populars han optat per la falta de transparència i de diàleg de la qual estan fent gala durant la present legislatura. Així, proposen uns comptes basats en l’endeutament públic mitjançant les recentment creades empreses públiques, en la venda de sol municipal i en el cobrament del cànon de la nova concessió de l’aigua potable per als propers 25 anys. Precisament és este darrer punt allò que més m’indigna. El govern no sols pretén cobrar de colp, en un sola vegada, els 15 milions d’euros que la futura empresa concessionària aportarà, sinó que a més el senyor Soldevila no dubta en afirmar en un mitjà de comunicació i cite textualment, “estos 15 millones no se pueden dejar en un cajón, como quieren algunos, ni dedicarlos íntegramente al ciclo integral del agua”. A no?, si els diners venen donats per l’empresa que controlarà el tema de l’aigua potable a la nostra ciutat, si la xarxa de l’aigua de la ciutat, com informa el cap de servei municipal de l’àrea esta feta pols i necessita una reparació integral, i els diners que deurien servir per millorar-la, com és lògic, no són per a això, aleshores per a que seran???
Ens torna a afirmar el senyor Soldevila, en el mateix mitjà, que s’utilitzaran per a invertir i prestar serveis al ciutadà. Com?, en un sol exercici van a gastar-se tots els diners que corresponen ni més ni menys que a un quart de segle, i qui governe d’ací 5, 10, 15 o 20 anys no vorà ni un sols euro d’estos diners. Aleshores, jo em pregunte, durant els futurs anys, serà el ciutadà, ja que l’empresa ja ho va pagar en el seu dia, qui a través de tarifes, s’haja de fer càrrec de futures inversions de millora? Així és com treballen els nostres governants, “qui vinga darrere que tanque la porta ”.
El senyor Javier Soldevila, que ha deixat ben clar que continua mantenint la seua ideologia de dretes malgrat governar fent pinça amb el PSOE, va manifestar en el plenari que preferia gastar-ho tot en un any. No era partidari de recursos ociosos.
Esta és, simplement, la política de la irresponsabilitat. La política d’aquells que hipotequen el futur de la ciutat i que deixen sense possibilitats els governs d’ací uns anys. Segurament els ex populars enfadats volen practicar una política de terra cremada. “Pa per a hui i fam per a demà” serà el seu lema, però no, que tinguen clar que no és el d’aquells que tenim voluntat de treballar per Gandia i pel seu futur.

Una altra manera de comunicar?

Publicat a Safor Guia i a InfoSafor:

Fa alguns dies es va presentar la nova programació de Gandia Televisió (on per cert, algú va ignorar que al Consell d’Administració de Gandia TV hi ha més representants que els de la Plataforma i el PSOE, els únics que van tindre l’honor de ser entrevistats a la gala). Els nous responsables de la televisió pública de Gandia han triat un lema ben explícit: "Una nova manera de comunicar". En principi trobe normal que els nous gestors de l’ens vulguen donar-li el seu toc personal i professional a la programació. Entre altres coses, perquè és la seua obligació. El problema ve quan ens trobem que en sis mesos el nou director ha demostrat que té més de personal que de professional. De personal perquè el primer que ha fet ha sigut col·locar els seus amics. Pagar els favors polítics a tots aquells que van contribuir a fer-li la campanya al PSOE. No debades la responsable de premsa durant la campanya electoral de José Manuel Orengo és ara cap d’informatius, i el seu marit ha sigut contractat com a responsable tècnic i no precisament cobrant el mateix que la resta de treballadors. Altres professionals amb anys de treball a la televisió han sigut substituïts per amics de la direcció. Molt de personal i poc de professional perquè demostra un total sectarisme, oferint íntegre el míting preelectoral de la candidata cunera socialista Fernández De la Vega. Un fet inèdit a la història recent de les televisions públiques valencianes, espanyoles i, tal vegada, europees.
Pel que fa als nous continguts, de nous i novedosos tenen ben pocs. Els programes són els mateixos que en etapes anteriors, però amb noms i cares diferents. Les úniques novetats, una vegada més, les trobem en la contractació de persones directament relacionades amb els partits del govern de la ciutat. Presentadors amb relacions directes amb els socialistes i amb els ex-populars.
L’únic canvi real que s’ha introduït dins la nova programació ha sigut l’emissió de pel·lícules i de sèries de dibuixos per a xiquets i xiquetes. Una novetat que en un principi vaig trobar encertada. Encertada si haguera servit per assentar les bases d’una programació més àmplia i variada. Que servira per portar a les nostres cases cinema de qualitat i en valencià. En compte d’això, ens hem trobat amb un lot de “cine clásico” de l’any de la picor, acolorit o en blanc i negre i en castellà. A l’igual que els dibuixos. A quina altra tele ens recorda? A la que critiquen dia sí, l’altre també, els socialistes ? Aquests programes convertixen Gandia TV en un canal més pel qual passar ràpidament en fer zàpping.
Sincerament, en eixa nova manera de comunicar no veig cap novetat, sinó una miqueta de caspa. Segurament els anys que el nou director de GTV ha treballat a Canal 9 li han servit per aprendre com es manipula una televisió pública. I amb aquesta reflexió, jo tampoc espere ferir la sensibilitat de ningú, senyor Varó.

"Per a visualitzar l'oposició"

Esta setmana ha tingut lloc un episodi algo esperpèntic protagonitzat pel "seient al plenari". Orengo i Mut s'han posat d'acord per tal d'enviar els regidors del BLOC-VERDS a l'altre costat de la sala de plens. Així, a colp de decret d'alcaldia, el govern PSOE-PdG queda a un costat i envia Josep Miquel Moya i Facund Puig enfront. Sincerament considere que és una qüestió sense trascendència; si ens volen enfront, ens tindran allà, però durant molt de temps. La veritat és que la cosa és tan absurda que no feia falta ni fer-la. No calia perque això l'única cosa que va a fer és contribuir al distanciament i a l'enfrontament polític. I no parle del distanciament entre Mut i el BLOC, que és evident i conegut i mai salvable. Parle de l'escletxa que està creant-se entre el Psoe i el BLOC. Ells han apostat clarament per un govern amb la dreta, per unes polítiques que dia a dia es fan més paleses. Però en política passa de tot, i ens trobarem pel camí en el temps. El decret d'Orengo era innecessari, però ha caigut en el parany que Mut li ha tendit i ara juga a l'absolutisme. Per això crec que estem davant d'una notícia totalment prescindible. Bé, serà el temps i no Orengo, qui posarà a cadascun al seu seient.

Polítiques socials: promeses electorals o promeses electoralistes?

Un any més, l’inici del curs escolar ha demostrat greus problemes pel que fa a les infraestructures i a les polítiques educatives portades endavant des del govern de la Generalitat. Centenars de xiquets reben la seua formació en barracons, sense la qualitat i la comoditat que una escola deuria oferir. D’altra banda, la manca de professorat obliga a sobresaturar les aules i sobrecarrega els professionals de l’educació. Fets que són conseqüència d’una política d’aparador que avantposa les grans fastuositats a les polítiques socials.

A Gandia, el govern entre Orengo i Mut està fent el mateix. Oblida les polítiques per afavorir l’educació pública i aposta per gastar-se els diners en campanyes publicitàries d’autobombo. Així ho ha demostrat en oposar-se a dos propostes presentades des del grup del Bloc-Verds a l’Ajuntament de Gandia: garantir l’absoluta gratuïtat de les escoles infantils municipals i dels llibres de text per a tots els xiquets de la ciutat d’una forma imminent. Dos mesures amb un cost relativament baix comparat amb el que pot significar per a les famílies i l’exemple social que suposaria pel que fa al compromís amb una política social oblidada des de la Generalitat. De fet, la gratuïtat de les escoletes seria d’aproximadament d’uns 115.000 euros anuals, els mateixos diners que la regidoria de Cultura, conduïda pel propi alcalde, va perdre amb el fracassat concert de Paulina Rubio. És curiós, per tant, que la regidora d’educació parle de problemes pressupostaris quan el seu govern malbarata els diners de tots en actes sense transcendència.

La construcció de noves escoletes deuria ser una prioritat per al govern de Gandia. L’horitzó hauria de ser la construcció d’almenys dues més en esta legislatura perquè la societat així ho reclama. Estem davant d’una claríssima necessitat social. Allò de la conciliació de la vida familiar i laboral ja no és una bona idea sinó una absoluta necessitat per a la immensa majoria de parelles que necessiten dels ingressos econòmics dels dos membres per fer front a les obligacions de la vida: hipoteques, manutenció, educació del fills. En este sentit, cal recordar que fa dos legislatures, el BLOC va construir una escola infantil nova al Grau, i en la passada, una altra a Benipeixcar, a més de programar-ne dos més, a Corea i al futur polígon Sanxo Llop.

D’altra banda, pel que fa als llibres de text, és important recordar que en l’anterior govern municipal, amb el mateix alcalde que l’actual, PSOE i BLOC es van comprometre a eixa gratuïtat per a tota l’educació obligatòria, en juliol del 2006, i per tant caldria complir eixa promesa. Una promesa feta en període preelectoral que el govern municipal actual ha oblidat, negant-se a la seua immediata posada en marxa, tot i disposant dels diners per a poder-ho fer. Però clar, la precampanya va ser molt llarga i encara queden moltes coses per pagar...