dimecres, 22 de febrer de 2006

Amunt el teló del teatre valencià


Publicat a l'edició saforenca de Vilaweb

Una vegada més, assistim atònits a esdeveniments propis de temps passats. La censura, una mena d’inquisició que retalla allò que seguix els seus dictats, torna a la nostra societat. La censura apareix altra vegada en la forma d’intimidació gubernamental, amb l’intent de coaccionar els pensaments, de fer-nos por a expresar lliurement les nostres opinions. La censura consistix en l’ús del poder, per part d’aquells que l’obstenten, per a controlar la llibertat d’expressió. I això és precisament el que està fent el PP dia rere dia amb milers d’artistes valencians.

L’últim episodi ha tingut com a protagonista l’autor teatral Xavi Castillo. Una vegada més, el seu teatre provocador ha ensopegat amb la mentalitat malaltisa d’aquells que controlen el govern valencià. L’aparició d’una caricatura de Zaplana al cartell de la darrera obra teatral de la companyia alcoiana Pot de Plom ha posat en marxa les tisores de la dreta valenciana. Si fa tan sols uns dies esclataven les ires dels extremistes islámics per les caricatures fetes a Mahoma, resulta ara que l’expresident de la Generalitat és alçat ara al nivell de divinitat. Com si a una dictadura visquerem intenten suprimir perspectives i idees, uniformitzant la cultura per fer-la esdevindre part de la seua incultura.

Control ferri i antidemocràtic de qualsevol activitat cultural

Des del Bloc hem demanat la destitució de la directora de Teatres de la Generalitat Valenciana, Inmaculada Gil-Lázaro. No sols per este lamentable episodi, sinó pel que significa la tònica habitual del seu departament: teatre, poc, i valencià, cap. Em compte de recolzar una activitat creativa com és la teatral, Gil-Lázaro i el PP, s’han dedicat a retallar de forma sistemàtica les ajudes als nostres creadors. Un fet escandalós i símptoma del caciquisme imperant en el Partit Popular, el control ferri i antidemocràtic de qualsevol activitat cultural i l'enyorança de temps en què la llibertat periodística i mediàtica eren inexistents.

Actors, directors, productors, i sobretot, espectadors, esperem un teatre de qualitat, fet al nostre país i en la nostra llengua. Un espectacle dinàmic, trencador, que mescle la sana sàtira amb tocs de fantasia i realitat. Res més lluny del que Xavi Castillo, i molts altres valencians agossarats fan cada dia damunt l’escenari. Ànim a tots, que puje el teló, nosaltres estarem a la vostra funció.

1 comentari:

Emili ha dit...

Primer, com a persona implicada en política, felicitar-te per obrir aquest blog (o bloc, no em puc aclarir): tant de bo totes les formes de contacte entre la gent i els qui els representen tingueren les virtuts d'un blog.

Segon, i a nivell personal, t'anime a que inclogues també articles anteriors que has publicat en la premsa: quan els copies ací, en Blogger podràs modificar la data, i així fer que isquen amb com si els hagueres escrit directament ací. Veure en un mateix lloc tot el que un ha escrit dóna una gran satisfacció personal.