Els colors de l'arc iris. Bloc de Lorena Milvaques

Carta oberta als aturats de Gandia

2011-02-20T22:50:00.001+01:00

Potser no ho sabeu –teniu altres preocupacions més urgents–, però l’Ajuntament ha aprovat els pressupostos del 2011. Al Bloc ens semblen uns pressupostos per eixir del pas, obligats per les circumstàncies econòmiques i polítiques, amb clars excessos i evidents oblits, entre les quals es trobàveu vosaltres, els milers de famílies aturades, per a les quals el 2011 pot ser un calvari.

El Bloc demanàrem la restauració de l’anomenada renda d’emergència familiar, en vigor l’any 2009 i eliminada quan el govern de l’estat va aprovar l’ajuda als aturats sense prestacions. Ara, s’acabarà eixa ajuda estatal a partir de febrer, en una nova promesa incomplida i, novament, contra els més desprotegits, perquè quan el president Zapatero va anunciar la mesura es comprometé a mantenir-la mentre l’atur estiguera per damunt del 17%... i estem quasi en el 20%.

És cert que els ajuntaments no tenen competències en matèria d’ocupació. Però també ho és que la seua màxima i prioritària competència són els seus ciutadans. I cal que empren tots els mitjans de què disposen. Prompte, amb un índex d’atur creixent a la ciutat i després de dos anys de crisi, la quantitat de gandians i gandianes que esgotareu les prestacions i deixareu de tindre les ajudes estatals serà terrible. Per a nosaltres, els pressupostos municipals han de preveure ajudes a distints col·lectius de la ciutat, com culturals, esportius, religiosos, festius...

Però, sobretot, ha d’atendre les necessitats dels més desfavorits que, malauradament, cada vegada en són més. Al Bloc, esta és l’única política que en estos moments li interessa, i la que entenem més justificada en un any que es preveu angoixant per a molts de vosaltres, gràcies a la política antisocial dels Governs de l’Estat i la Generalitat.

El Govern municipal de PSOE i Plataforma, d’Orengo i Mut, a última hora, va aprovar incorporar un milió d’euros per a un programa anomenat “treball social garantit”, gràcies als diners que, en teoria, ens ha de passar la Generalitat. La idea, a la que donàrem suport per responsabilitat, consisteix a realitzar 500 contractes de tres mesos. Des del seu anunci, han estat innumerables les persones que s’han interessat, en una demostració de l’angoixant situació que pateixen milers de gandians i gandianes.

Per això, reclamàrem públicament que ningú gosara jugar amb este tema, que ningú fera d’açò un debat partidista o un instrument polític per als seus interessos electorals. Ens preocupa la inconsistència de la proposta perquè no depén de nosaltres i entenem també que serà només una solució massa transitòria, quasi una almoina que s’hauria de completar amb altres mesures posteriors com la que el Bloc proposàvem.

Però, sobretot, ens preocupa que, una altra vegada, triomfen les afinitats polítiques, els parentius o les amistats, directes o indirectes. I, per això, exigíem unes bases públiques perquè tots puguen acollir-vos i siguen triats els qui realment més ho necessiten.

Ja s’han aprovat eixes bases. I ens han deixat bocabadats i indignats. Pel que es veu, la selecció constarà de dues fases: una baremació objectiva segons les circumstàncies personals i socials dels aspirants, i una entrevista personal.

La primera, tindrà un màxim de 8 punts, per a obtenir els quals caldrà estar més d’un any aturat i no cobrar cap prestació, ser discapacitat, i formar part d’una unitat familiar amb 4 membres en edat laboral aturats i tres fills en edat no laboral. Quasi res! La segona, l’entrevista, atorgarà fins un màxim de 10 punts. Ja veieu: 8 punts objectius i 10 discrecionals. Una altra vegada es torna a alimentar la sospita.

Punt d'Encontre Familiar

2011-02-11T14:08:00.003+01:00

Tots som sabedors de l’increment progressiu dels trencaments familiars a la nostra societat i de les dificultats que per a molts genera el compliment del règim de visites, judicialment establert. És per això, que des de fa un temps s’ha impulsat la creació d’una xarxa al País Valencià del que s’anomenen “Punts de Trobada Familiar” amb l’objectiu bàsic de garantir el dret fonamental del xiquets i xiquetes de mantenir la relació amb els seus pares i la resta de familiars, i establir els vincles necessaris per al seu bon desenrotllament físic, afectiu i emocional, sent sempre prioritat la seguretat i benestar del menor.

Eixos Punts de Trobada Familiar el que intenten és ser un recurs social, un espai físic idoni i neutral per a facilitar el compliment del règim de visites acordat en resolució judicial. Un espai on els òrgans judicials acorden que es realitze la trobada dels membres de la família, en situació de crisi o conflicte familiar, i on els professionals, que treballen allí, s’encarreguen al mateix temps de fer una intervenció temporal i objectiva de caràcter psicològic, educatiu i jurídic, amb la intenció de protegir l’interès del menor i salvaguardant la igualtat de les parts en conflicte.

La Generalitat, enfonsada cada vegada més en els deutes, en una situació de crisi extrema causada per una gestió irresponsable i demagògica, va intentar fa unes setmanes tancar el punt existent a Gandia. De fet, va ser el BLOC-Verds el primer a denunciar l’anunci de tancament d’este servei creat fa uns anys per a facilitar el compliment del règim de visites dels pares i mares de la nostra ciutat i de la nostra comarca, amb els seus fills. Afortunadament el trellat s’ha imposat i un acord entre la Conselleria i la Mancomunitat de la Safor ha possibilitat que el servei seguisca actiu. Però lamentablement l’acord entre les dues administracions s’ha produït d’esquenes als membres de la Junta de Govern de l’ens comarcal, els quals no han estat informats dels detalls de les negociacions, provocant amb estos comportaments, que la resta de responsables consideren que el PP “està tensionant i polititzant de forma innecessària el bon funcionament de la Mancomunitat ”.

Cal recordar que és l’administració autonòmica la única responsable de l’anunci de desaparició d'un servei imprescindible per a moltes persones com el que estem parlant. Per això no deixa de ser curiós, almenys per al Bloc, que ara siga el PP gandià, el que es vanaglòrie i es mostre victoriós després de l'acord, quan va ser la conselleria de torn, una administració governada curiosament pel Partit Popular, la única responsable del tancament d’un servei “imprescindible per a moltes persones de Gandia, ja que sense ell moltes famílies, mols xiquets i xiquetes, es quedarien sense poder gaudir del més important, l’estima i el contacte amb els seus pares i amb els seus familiars dins un ambient de normalitat”.

EL PRADO, NOVAMENT

2010-09-14T14:12:00.002+02:00

El Sr. Palmer, sempre al quite de qualsevol cosa que puga afectar el seu cap de quadrilla, li dedica novament (quina obsessió, escolta!) el seu article al Bloc. Ara, perquè hem demanat saber el que es farà al Prado, què costarà i com ho pagarem. Això, ja veus!, li resulta sorprenent al Sr. Palmer. I torna amb el mateix repertori de sempre. Nosaltres, li tornarem a contestar també el mateix, amb l’esperança que alguna vegada entenga alguna cosa. Potser siga cosa de l’idioma. Si és així, li ho podem traduir.

El Prado fou un projecte aprovat unànimement per tots els grups politics. Inclòs el d’ell, el PP, en el que militava fins abandonar-lo per buscar un lloc al sol i quan ocupava els seus escrits llançant-nos flors al Bloc i pedrades (i insults i querelles judicials) al PSOE d’Orengo, a qui ara idolatra. La tria del projecte no va estar exempta de dificultats i es van introduir totes les modificacions que es van suggerir i eren possibles. No va haver cap retret per part del Sr. Mut. Absolutament cap. L’execució del projecte també va ser costós. I un acord polític (solíem actuar per consens, un concepte que ara els és desconegut) va concloure que havíem d’obrir la plaça a la ciutadania, encara que les obres no estigueren acabades del tot i presentaren clares deficiències. Ho vam fer. Però en cap moment certificàrem la seua finalització en eixes condicions. Qui ho va fer, és a dir, qui va signar la recepció fou l’actual govern. Qualsevol obra de certa envergadura està subjecta a la possibilitat de deficiències inicials. I al Bloc no se’ns ocorreria imputar-li-les al responsable polític. Però la seua responsabilitat sí que és la d’obligar l’empresa a la seua reparació i bon acabament, abans de la certificació final.

Ara, es vol remodelar la plaça, la que fou aprovada unànimement i que, encara que plantege dubtes estètics, compleix una funció dins la ciutat. Arribats ací, caldria aclarir o diferenciar dos aspectes. D’una banda, la reparació de l’obra mal executada que, òbviament, ha d’anar a càrrec de l’empresa, mitjançant la garantia dipositada. D’una altra, una remodelació de la plaça, que hauria de pagar l’Ajuntament. Es pretén, per tant, mesclar reparació i remodelació. Si reparem, cap problema. Però si remodelem haurem de veure algunes qüestions. La primera d’elles, la més important, el nou projecte a realitzar. El que s’ha presentat fins ara ha estat rebutjat per veïns i comerciants i, a diferència de l’anterior, no compta amb la unanimitat política. Tampoc la nostra perquè entenem que la plaça perdria la seua rotunditat i, amb ella, la seua funció. Encara que té aspectes positius que, sens dubte, millorarien la plaça, ens sembla un projecte excessivament carregat, ple d’amagatalls i poc útil. La segona qüestió és què ens costa i qui ho paga. Ens sembla ben estrany que l’empresa vullga participar del cost d’una remodelació que res té a veure amb el seu projecte. Per això volem saber en què consisteix la seua aportació. Tenim el precedent del Serpis, on l’empresa concessionària va aportar 3,2 milions d’euros per adequar la plaça a canvi d’un augment de les tarifes i del llindar concessional. És a dir, un préstec encobert que paguen els usuaris i l’ajuntament. Si eixa és la fórmula emprada també per al Prado, malament.

Supose que el Sr. Palmer entendrà ara per què demanem saber el que vol fer-se, què ens costa i com anem a pagar la remodelació de la Plaça del Prado. I supose que no li sabrà mal que ens ho diguen. I, per cert, jo també tinc una cita de Chesterton: “l’Església ens demana que en entrar en ella ens llevem el barret, no el cap”.

PRIVATITZA QUE ET PRIVATITZARÉ

2010-09-06T11:09:00.003+02:00

Aprofitant el mes d’agost, un mes en què l’opinió pública està pendent de les seues vacances i no del dia a dia del que ocorre a la ciutat, un any més, el govern municipal fa una altra passa en el camí de la privatització de la gestió dels serveis municipals. Ara li ha tocat el torn a la recollida de fem, la neteja viària, el reciclatge dels residus, la neteja d’edificis públics, la neteja de les platges, la conservació de les vies públiques, el manteniment de les zones verdes, el servei de grua municipal, el control del servei d’estacionament limitat...
Cal recordar que fins ara, la gestió d’estos serveis estava en mans de diverses contractes. A partir d’ara, s’enceta el camí de la privatització total, de la creació d’una altra societat mixta que els gestione durant els pròxims 25 anys. La veritat és que estàvem esperant la jugada i no ens ha pillat de sorpresa. Però, en este cas, la privatització serà encara més evident perquè, voluntàriament i sense cap tipus de lògica, l’ajuntament ha renunciat a posseir la majoria de les participacions en l’empresa mixta que es cree en favor del soci privat que es designe. És a dir, en un servei públic, una entitat pública com l’Ajuntament de Gandia, de manera estranyament voluntària, perdrà la majoria en el consell d’administració de l’empresa mixta.
Així docns, a l’espera de les decisions pròximes que prenga Orengo, podem augurar perfectament els objectius que es pretenen aconseguir amb l’operació de privatització i les conseqüències que se’n derivaran. En primer lloc, crec que tot el muntatge s’ha preparat per aconseguir acumular en un únic pagament, que cobrarà el govern municipal l’any que ve, una quantitat econòmica, semblant a un cànon, del soci amb el qual es constituïsca l’empresa mixta. D’eixa manera es podrà salvar el pressupost del 2011.
Que ningú no s’enganye. L’objectiu del canvi que ara s’aprova no és “millorar la gestió dels serveis” com diu Orengo, sinó acumular en un exercici, el del 2011, la major quantitat d’euros que puguen traure-li a una concessió que durarà 25 anys. I això a costa d’incrementar en els pròxims exercicis el preu de la recollida de fem i el cost de la prestació dels altres serveis que ara passen a mans privades. Però, com que això ho hauran de gestionar altres corporacions, ja no els importa.
Però és que en este cas la perversió del muntatge és encara major que en el dels cànons de l’aigua i en el del clavegueram. Si en estos últims serveis, els cànons es van obtindre a partir dels increments dels preus de les tarifes repercutides als consumidors, en el cas que ens ocupa, el nou sistema de gestió comportarà un augment del preu de la recollida de fem i un augment dels costos dels altres serveis dels quals s’ocuparà la nova empresa mixta que es cree. Uns serveis que es paguen a càrrec del pressupost municipal. Perquè si realment, amb el nou sistema de gestió, es creu que s’aconseguirà baixar els costos d’explotació, el més normal és que eixa disminució repercutira en una baixa del rebut del fem, cosa que, ja ho anunciem des d’ací, el govern municipal no farà.
Un altre objectiu de la creació de l’empresa mixta és la de fer la gestió d’estos serveis encara més opaca. Com que els regidors de l’oposició no tindran presència en el Consell d’Administració de l’empresa mixta, la gestió dels serveis quedarà totalment apartada del control d’eixos grups.
Concloent, no acceptem de cap de les maneres les raons aportades pel govern municipal per a justificar l’operació, perquè, igual que s’ha vist en el cas del clavegueram, tot este entramat no té una altra finalitat que incrementar l’opacitat en la gestió dels serveis públics i cobrar una quantitat anticipada a l’empresa que coparticipe en l’empresa mixta a canvi de pujar en un futur el preu del servei, en este cas el del rebut del fem que tots els ciutadans de Gandia paguen.

ORENGO, UN ALCALDE GENS POPULISTA

2010-08-02T13:13:00.003+02:00

Açò si que és el súmmum del súmmum. Si fa escassos dies, el Sr. Orengo ens alliçonava i ens advertia, al seu discurs d’inauguració de la Universitat d’Estiu, del perill que les actituds populistes d’alguns podien suposar, deia textualment: “Hem de ser valents per a evitar l'aparició d'un populisme que amb diners i el control dels mitjans de comunicació ens retorne a èpoques anteriors no desitjades per la majoria", ara, a tan sols una setmana d’eixes paraules, és ell mateix qui fent ús d’eixe populisme del que advertia, i amb els diners de tots els gandians i gandianes, ens enganya, una vegada més, amb anuncis com el que hem escoltat estos dies a la ràdio de transparència en la gestió municipal.

Sr. Orengo, això si que és tindre la cara folrada. No ens intente vendre la burra. Afortunadament, hui els ciutadans ja saben qui es vostè i com se la juga, i ja no se’l creuen per molts anuncis que faça, i per molta demagògia i populisme que vulga emprar. Als qui vivim en Gandia ja no ens asusten les seues intencionades prediccions, eixa “ època anterior no desitjada per la majoria....”, a la qual feia referència, ja fa temps que vostè la va instaurar a esta ciutat. La democràcia i la transparència de la qual fa gala el seu govern del PSOE, no és que siga escassa, és que ja no existeix.

La transparència d’un Govern és molt més que actualitzar dades personals del membres de la Corporació, molt més que difondre o publicitar obres, molt més que fer campanyes institucionals o col•locar opinòmetres per la ciutat. La vertadera transparència d’un Govern passa per tot això i també per donar informació als regidors, per fer pública la situació econòmica real de l’Ajuntament, per comptar amb l’opinió de la ciutadania davant projectes que els afecten com el del Tramvia, escoltant i valorant les seues opinions i per un llarg llistat d’actituds democràtiques i actuacions públiques que brillen per la seua absència al si del Govern Municipal.

I això és el que fa gran a un polític Sr. Orengo!!. Escoltar el conjunt de la ciutadania, i no sols a aquells que ens lloen. Reconèixer les errades i rectificar a temps són valors que honren un gran gestor i que l’allunyen d’eixe populisme tan indesitjat que vostè promulgava. El problema ve, quan sent conscient d’açò, patim d’una ceguera consentida.
"……- ¡No porta res al damunt: un infant diu que no porta res al damunt!
- Però si és que no hi porta res, al damunt! - cridà al capdavall tota la gent.
L'emperador es recargolà, perquè conegué que era veritat; però pensà que "la processó, ara, havia de seguir el seu curs" i es mantingué més estirat que mai, i els ajudants anaren agafant enlaire la cua del vestit invisible… "

UNA ESTRANYA PARELLA

2010-07-23T12:20:00.001+02:00

Mai deixaran de sorprendre’m els articles del Sr. Borja, i no per les ignorants, encara que intencionades, afirmacions que fa en cada un d’ells, sinó per la capacitat d’expressar el que li convé en cada moment, encara que això supose unes enormes contradiccions entre el que diu i el que recolza.

I per què dic açò? Molt fàcil. El Sr. José Miguel Borja, al seu últim article, posava en el mateix sac, d’acusacions i retrets, l’actitud presa pel PSOE, PP i BLOC davant la defensa d’una moció que demanava que els funcionaris conegueren el valencià a l’hora de fer el seu treball i deixava de banda Plataforma de Gandia amb l’apreciació, particular, que és l’únic partit a nivell local que, per estar en contra de la proposta, aposta pels drets dels ciutadans, quan per als qui escoltàrem el Sr. Mut, al passat plenari, és més bé el contrari.

Apostar pels drets dels ciutadans a conèixer i expressar-se en la seua llengua, tant en les relacions privades com en les relacions amb les “institucions públiques” com s’arreplega al nostre Estatut d’Autonomia, a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià o a la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, és apostar pel Requisit Lingüístic Sr. Borja, per fer esforços perquè els treballadors de la “funció pública” dominen les dues llengües oficials del nostre territori. Per què, ja em dirà vostè, quina defensa dels drets constitucionals fan vostès els de la Plataforma quan per explicar-se diuen: “si ningú els nega el seu dret a parlar en valencià, ningú els ho impedeix, com si volen fer-ho en suahili o en quetxua, i si els diuen que no l’entenen eixe és el seu problema”.

I sí, és el nostre problema. És el nostre problema tindre un partit com Plataforma de Gandia que vulnera els nostres drets com a ciutadans valencians a expressar-nos en la nostra llengua i a no patir cap rebuig per això, governant-nos. I és el nostre problema que un partit com el PSOE, que sé de bona tinta que compta amb gent preocupada per esta qüestió, haja consentit formar equip amb la dreta més sectària de la ciutat. Per això, no ens queda un altre remei que demostrar a la ciutadania que, almenys nosaltres, sí que lluitem perquè les lleis que defensen els nostres interessos lingüístics es facen complir.

I ací està la seua contradicció i la seua hipocresia, Sr. Borja. Contradicció quan diu al seu escrit que, els ciutadans que parlen qualsevol de les llengües cooficials tenen dret a rebre una educació i ser atesos per l’administració en la que trien, i després no defensar la necessitat del Requisit Lingüístic per als qui hagen de ser treballadors de la “funció pública” i hipocresia quan desvincula Plataforma de Gandia de la forma d’actuar i d’opinar de la resta de partits representats a l’Ajuntament de Gandia entre els quals, és important recordar-li, perquè sembla que té pèrdues de memòria selectives, es troba el PSOE, soci de govern i company de viatge, amb qui tan bones relacions no es cansen de dir que tenen els seus membres.

Però, tot i això, encara li hauré d’agrair una cosa al Sr. Borja, i és que haja fet vore als militants i representants del PSOE, més enllà dels somriures i les carantoines, qui és Plataforma de Gandia i com la qualifiquen i desprestigien les seues actituds.

Megaprojectes, fum i més crèdits

2009-01-26T12:46:00.000+01:00

El govern de Gandia s’ha proposat endeutar totalment la ciutat per als propers cinquanta anys. Sembla que el fum que el tàndem Orengo-Mut ens venen a diari té el color negre de la terra cremada. Almenys això es pot pensar de la darrera jugada que han portat endavant: un crèdit milionari amb un interés extrepitosament alt que condemna, encara més, els ciutadans de Gandia. Una mostra que les coses no s’estan fent sols molt malament, sinó que no hi ha cap mesura, cap previsió de futur, sols hi ha hui, i no demà.

Dia rere dia assistim atònits a la presentació de grans projectes que de ben segur es quedaran a la paperera. Grans actuacions urbanístiques que queden molt bé en rodes de premsa però que mai voran la llum per la incapacitat dels responsables municipals de dur-les a terme. I això sembla que a l’alcalde de Gandia i al seu megaregidor d’urbanisme els encanta. Torres de pisos a l’entrada de l’Avinguda d’Alacant, supercomplexos olímpics, reformes de places acabades d’inaugurar, riberes a un i altre costat del riu, palaus de congressos, etc... fum i més fum que no es plasma en res ni es farà mai realitat.

I jo em pregunte: no seria més lògic que es feren propostes reals, possibles d’executar, i que es dugueren endavant?. Allò que caracteritza un bon govern és saber escoltar a la gent, i el govern que patim a Gandia, abanda d’ineficaç, sols escolta els seus. PSOE i Plataforma s’han dedicat a pagar favors amb la colocació de tots els seus en càrrecs de confiança a les seues regidories. De fet, no hi ha departament de l’Ajuntament on no estiguen els enxufats de torn. Les regidories d’urbanisme, de participació ciutadana, de la dona, d’educació, de joventut, Gandia TV, i el cas més fragant, les empreses públiques, estan farcides de càrrercs eventuals de gent amb carnet d’un o altre partit en el govern. Els socialistes practiquen esta política des de fa anys, i els ex-populars, que tant la criticaven en el passat, han colocat bona part de la seua llista electoral a treballar dins l’ajuntament.

Orengo i Mut ho tenen clar: cremem tot el que tinguem a l’abast, que no sabem que passarà en el futur. Carpe diem, i qui vinga darrere que carregue.

Un altre 25 de novembre amb dones mortes

2009-01-26T12:44:00.000+01:00

Segons la Carta Europea per a la Igualtat de Dones i Homes en la vida local: “La Igualtat entre dones i homes és un dret fonamental per a totes les persones i constitueix un valor important per a la democràcia. Perquè este dret es complisca no sols ha de ser reconegut legalment, sinó que a més s’ha d’exercir efectivament i implicar tots els àmbits de la vida: polítics, econòmics, socials i culturals.”

Les entitats públiques tenen l’obligació de promoure la plena implicació de les dones en la vida diària del municipi i posar al seu abast tots els recursos necessaris per a facilitar la seua independència. L’objectiu és aconseguir una societat més paritària, que homes i dones compartisquen els espais de la seua vida quotidiana, les seues responsabilitats públiques i privades. Per transformar esta realitat, per afavorir que les iniciatives i el pensament de les dones es manifesten, cal dur a terme actuacions eficaces on s’impliquen els diferents nivells de l’Administració. Este estiu van matar una dona davant meu a la platja de Gandia. Després d’eixa agressió les notícies ens mostren de noves cada dia. Crec que un cop més ha passat, han fallat, les persones que han de interpretar les lleis no han estat prou professionals en la seua tasca. Malauradament, sembla que les lleis servixen de poc, i que el sistema judicial està obsolet i és ineficaç. Potser la llei no és prou clara i és de difícil aplicació però a mi, que no entenc de lleis, em sembla que el sistema no funciona.

Fa uns dies des de l’associació DONES EN BLOC vam organitzar una xerrada amb la fiscal de violència de gènere Socorro Zaragozà a Gandia. Allí vam poder comprovar com la legislació fracassa dia rere dia. Al mactractador sols se li pot condemnar un any, que pot ser de pressó o fent servicis a la comunitat. Esta darrera acció és, com no, la triada per tots, encara que fins el moment no s’ha posat en marxa cap sistema que faça efectiva l’aplicació de les sentències, que queden arxivades. De la mateixa manera, la fiscal, va posar en evidència la falta d’interés de les administracions per ajudar les víctimes. A Gandia fa temps que es reclama un pis d’acollida per a estes dones, però el govern de la ciutat sempre ha negat esta possibilitat amb arguments irreals.

De vegades em pregunte quines són les prioritats de la nostra societat. Cap a on caminem si la violència ens acompanya de forma quotidiana. I sobretot, si hi haurà algun dia en que el 25 de novembre deixe de ser el dia en contra de la violència contra les dones. Una data que tots hem d’intentar borrar del nostra calendari.

Paraules, intencions,...Fum??????

2008-09-14T03:22:00.000+02:00

Des de ja fa un temps, i en estes últimes setmanes encara més, el govern municipal d’esta ciutat no ha fet més que anunciar projectes i projectes per a Gandia, i no projectes qualsevol, “macroprojectes” que segons ells es faran al llarg d’esta legislatura i que, si m’ho permeten, vaig a dubtar que arriben en el temps que anuncien, encara que personalment m’agradaria que fos així. Els qui coneguem de ben prop la gestió municipal, els qui dia a dia vegem com este Ajuntament va endeutant-se més i més, els qui ja hem deixat de creure’ns la venda de “fum” a la que ens han acostumat, el que demanem als representants del Govern Municipal, amb l’alcalde al front, és que facen allò que siga possible i que es deixen d’una vegada per totes de mentir els ciutadans i ciutadanes de Gandia amb falses promeses.

A la gent no se la pot enganyar amb que tindran açò, i també allò, si ni tan sols en la meitat de les coses anunciades existeix un projecte, o una dotació econòmica per a realitzar-lo. Els gandians i les gandianes per supost que ens mereixem tots i cadascun dels projectes que se’ns han venut (la ciutat olímpica, l’auditori, el complex de piscines al Parc del País Valencià, etc......), però cada cosa al seu temps. No se’ns pot posar el caramel prop de la boca, per després llevar-nos-el com si res. Les declaracions d’intencions pot ser sorgiren efecte en altres moments, però ara que com solen dir per ahí” “ja som gat corregut”, les paraules ja no son més que aixó: intencions i fum, molt de fum. Senyors representants del Govern Municipal, en compte de perdre el temps venent projectes i més projectes, anunciant grans “arquitectes”que després no arriben, o hipotecant cada vegada més els pròxims anys per a esta ciutat, seria millor que es dedicaren a gestionar el nostre futur, perquè en realitat d’això es tracta, de millorar el nostre entorn, la nostra qualitat de vida, d’una forma més eficaç i segura.

La nostra ciutat necessita bons polítics. Politics preocupats per gestionar amb sinceritat, agilitat i eficacia tots i cadascun dels aspectes que la composen, i no polítics que fan de la seua feina un instrument per aconseguir vots, calga el que calga. Estic convençuda que en un futur ben pròxim, la gent sabrà triar, i, novament, els bons polítics tornaran a estar present al Govern d’esta ciutat.

Parules que s'emporta el vent

2008-05-23T17:12:00.001+02:00

El govern de Gandia torna a enganyar els ciutadans amb l’aigua potable de la ciutat. Estem pagant per una aigua que, en bona part de la ciutat, encara circula per canonades de fibrociment, “uralita”, desaconsellades per l’Organització Mundial de la Salut per considerar-se un producte dolent per a la salut humana. Una aigua, que val 55 milions d’euros i que ha arribat a Gandia com a manà caigut del cel. Uns diners que en compte de ser repartits en els 25 anys de durada de la concessió, seran gastats en un o dos exercicis.

Ja sabíem que 15 d’eixos sucosos milions anaven contemplats en el pressupost d’enguany, el que no sabíem encara era el culebró de fal·làcies i males excuses que hem sentit la darrera setmana.

Informen Vicent Mascarell i Anna Garcia que van a gastar un bon grapat de milions en pagar factures pendents del 2007 que encara no s’havien pagat. I Mascarell té la cara dura d’acusar el BLOC de ser el responsable d’estes factures per la seua mala gestió. De moltes coses ens podrà acusar, però de gestionar malament mai. La ciutadania ho té ben clar, si per alguna cosa s’ha caracteritzat la política del BLOC a Gandia és per la seua gestió pulcra i honesta. Les factures que venen del 2007 i que no s’han pagat venen de les regidories socialistes en bona part, gestionades a base de “despilfarro” i amiguisme. Si no, ¿per què l’actual regidora de Joventut va confessar, en veu baixa, que si pagava totes les factures que tenia pendents es xuplava tot el pressupost per a l’any següent?. O ¿per què totes les factures que venen de Medi Ambient són de finals d’any, quan la regidoria estava ja en mans de Mascarell?. L’actual portaveu socialista a l’Ajuntament de Gandia fa gal·la una vegada més de la falta de rigor i seriositat. Dispara a dreta i esquerra mitges veritats o falsedats totals, sols per intentar desviar l’atenció cap a l’oposició. Les seues paraules no contribueixen més que a enterbolir les relacions entre socialistes i nacionalistes a Gandia. Oblida molt prompte amb qui va fer “Quatre anys de bon govern” i s’ha entregat totalment a les polítiques dretanes del seu pacte amb els ex-populars.

Estem davant d’un govern que menteix als seus veïns en reunions públiques. I així ho ha demostrat l’alcalde de la ciutat estos darrers dies, José M. Orengo, qui va prometre a la Federació d’Associacions de Veïns que els 40 milions de la concessió de l’aigua serien destinats a polítiques consensuades amb els veïns.

Orengo torna a aplicar allò de “donde dije digo, digo Diego”, lema que l’ha caracteritzat des del pacte amb Mut. I ara diu que ell d’això no sap res, i fa amb els diners el que li dona la gana. Les Associacions de Veïns assisteixen atònites a un govern despòtic i fal·laç que manifesta desconfiança.

De moment sols tinc una cosa clara, que com van les coses, no se si d’ací poc haurem de tornar a comprar aigua mineral en botella.

AÇÒ ÉS MÉS LLARG QUE UN DIA SENSE PA !!!!!

2008-04-01T18:28:00.000+02:00

Les obres de l’hospital comarcal a La Safor estan sent com solem dir els valencians “més llargues que un dia sense pa!!”. Si fem memòria, i d’eixa molts en tenim prou, ara fa al voltant de cinc anys que venim escoltant parlar d’elles, però més prop encara, ara fa un any que l’alcalde de la nostra ciutat, acompanyat pel Sr. Fernando Mut i pel President de la Generalitat, el Sr. Francesc Camps, es feien “la foto” de col·locació de la primera pedra.

Quina vergonya!!!! Hui, al mes d’abril de 2008 i molt de temps després d’eixe suposat inici de les obres de construcció del nou hospital comarcal, encara estem així. Sense ni tan sols tindre clar, veritablement, quan podrem gaudir d’ell.

I el més greu de tot, i d’això no se’n recorden ni el Sr. Orengo, ni el Sr. Mut, i molt menys el Sr. Camps, quan no fan més que allargar el tema i no donar explicacions, és que estan jugant amb la gent del carrer, amb tots nosaltres, els qui patim dia a dia les llargues cues d’espera, els qui sofrim les aglomeracions a les consultes, etc... De l’únic que se’n recorden és de fer-se “fotos” en períodes electorals prometent i prometent coses, per després no complir-les. Així si que és fàcil fer política.

Però, espereu!!, ara sembla que hi ha un altre anunci!!, l’alcalde de la nostra ciutat, el Sr. Orengo, davant les pressions dels sindicats, d’alguns veïns i d’alguns grups polítics com el BLOC, ha decidit pressionar la Generalitat, encara que amb la boca menudeta i sense massa força per si de cas, perquè les obres siguen efectives el més aviat possible.

Toca, a vore si tenim sort, i en uns mesets, abans no se jo...??, veiem algun moviment pel polígon Sancho Llop.

De veritat espere, com a ciutadana, usuària i professional de la sanitat, que prompte la Safor compte amb un hospital comarcal en condicions, perquè fa moltíssima falta, encara que, ja d’avantmà, em lamente perquè no serà un hospital de referència com totes i tots haguéssim desitjat. Si no, com també solem dir nosaltres, “temps al temps”.

Després de la tempesta...

2008-03-10T23:59:00.002+01:00

Hem assistit a la campanya electoral del bipartidisme. Els dos grans partits han aprofitat els seus mitjans de comunicació, privats i també públics, per presentar-nos uns comicis entre Zapatero i Rajoy. Han aconseguit una americanització total de la política, de manera que la societat sols pot triar entre el color negre o el blanc. No hi ha colors intermitjos, sols dos pols que en realitat tenen poc d'oposats i molt de proper.

Els partits xicotets, aquells que diuen minoritaris, hem patit uns dels pitjors resultats de la nostra història. La divissió i el ball de sigles, els missatges similars i sobretot, la falta de possibilitats de fer arribar les nostres propostes a través del grans mitjans de comunicació ens han aboacat a uns resultats ben decebedors.

No és l'hora de lamentar-se, és l'hora de la reflexió. Cal aprendre de les errades per no cometre-les altra vegada i d'intentar reconduir dinàmiques abocades al fracàs. A Gandia el BLOC ha experimentat un del pitjors resultats electorals. Realment ningú sap perque, sols que la gent s'ha manifestat de forma democràtica i ho ha fet confiant en altres opcions, sobretot, en el PP. Així, en els propers dies sentirem tota mena de pronòstics. Jo preferisc no fer hipòtesis i aprendre dels colps, per molt durs que siguen.

Ara, cal descansar, la campanya ha sigut intensa. Queda temps per davant per curar ferides i sobretot no queda ni un minut per al desànim. La gent que formem el BLOC estem acostumats a rebre algun susto cada "x" temps, i tanmateix, ací estem. Estem per garantir polítiques de progrés, fetes per i amb els ciutadans. Gandia s'ho mereix.

Celebrem el 8 de març a ALMOINES

2008-03-09T11:15:00.002+01:00

Ahir vaig tindre el plaer d'acudir a Almoines per tal de celebrar el Dia de la Dona. Vaig acudir amb Facund Puig, regidor a Gandia, i amb Alicia Izquierdo, la secretaria local del Bloc Jove de Gandia. Va ser una jornada intensa i interessant, una oportunitat per fer palesa la nostra voluntat de crear una societat justa i igualitària. Des del BLOC sempre hem treballat a favor dels drets de les dones, com a treballadores, dins i fora de casa. Hem avançat molt però encara queda molt per fer; hem de lluitar de valent contra la lacra social que significa la violència contra les dones. Dia rere dia moren dones víctimes de pautes socials incomprensibles.

Dissabte a Almoines milers de dones, i també d'homes ens vam reunir per tal de celebrar amb un gran dinar que encara tenim un paper important a jugar. Per això cal de les dones ens impliquem activament en el treball diari que suposa gestionar la nostra vida, i per això cal que cada dia le dones donen el pas de participar de valent en política.

Posem una veu valenciana a Madrid

2008-03-04T15:56:00.005+01:00

Publicat a SaforGuia:

El proper diumenge 9 de març els valencians i les valencianes tenim una cita a les urnes. Una cita importantíssima en la qual ens juguem molt del nostre futur. Les eleccions generals, llunyanes per a molts, són uns comicis dels quals va a dependre bona part de l’esdevindre de la nostra terra. Els grans mitjans de comunicació controlats pels dos grans partits s’han posat en marxa per a fer-nos creure que estes seran les eleccions entre Zapatero i Rajoy. Però per al poble valencià eixa no és la qüestió, allò realment important per a nosaltres és si hi haurà presència valenciana a Madrid o no. I el fet que hi haja diputats del PP o del PSOE no és per a res garantia que la nostra terra estiga representada amb una veu forta i valenta, sense complexos i sense tutelatges. El nostre lema de campanya ho diu ben clar: Units som més. Perque la nostra voluntat és la de sumar. Aprofondir en la convergència de les forces de l’esquerra valenciana en un projecte comú.

Des de la coalició Bloc-Iniciativa-Verds apostem per una alternativa pensada en clau exclussivament valenciana. Un projecte de futur que suma valencianisme, esquerra i ecologisme per tal de crear un gran partit format per aquella gent que tenim un Compromís amb el nostre país. Eixa veu pròpia és la que durant quatre anys la diputada Isaura Navarro ha representat a Madrid. Una dona jove que ha demostrat sobradament la seua vàlua i que aspira a consolidar el seu lideratge com a portaveu dels valencians al Congrés dels Diputats. Isaura Navarro coneix de ben a prop la realitat i els problemes que patim a la Safor i que depenen de la lluita que els nostres representants juguen a Madrid. Ella ha reclamat durant esta legislatura passada la construcció del tren Gandia-Oliva-Dénia, de l’alliberament de l’AP7 o la circumval·lació de la N332. Amb valentia, sense timidesa i amb veu clara i forta s’ha oposat a una reforma estatutària que ens condemna, una vegada més, a ser una comunitat autònoma provinciana, sense aspiracions i de segona fila.

Isaura Navarro serà, després del 9 de març, la representant de la ciutadania valenciana a Madrid. Una presència que servirà per condicionar un futur govern de progrés i que garantirà polítiques pensades i dirigides en clau valenciana.

Pa per hui fam per a demà

2008-01-21T01:15:00.001+01:00

Publicat a SaforGuia.

Pocs dies abans de la finalització de l’any, concretament el dia 27 de desembre, es celebrava un maratonià plenari a l’Ajuntament de Gandia per tal d’aprovar el pressupostos del 2008. En principi coincidesc en què, començar el nou any amb els pressupostos enllestits és una prioritat per a qualsevol govern. El problema a Gandia, és que el govern ha tornat a fer les coses amb pressa i malament. Ens presenta uns comptes molt poc socials, amb molt poques inversions per part de l’Ajuntament, i certament opacs i pocs clars. Uns comptes fets, com solem dir “a corre cuita”, que per a res han tingut en compte l’opinió d’una gran part de la ciutadania representada pels partits de l’oposició. En este sentit, des del BLOC creiem que el govern de la ciutat ha perdut una ocasió esplèndida per dur endavant una proposta econòmica per al proper any consensuada i treballada entre tots els grups polítics del consistori. Era el moment de fer partícips els grups de l’oposició en un procés de diàleg que permetera que els nous pressupostos foren aprovats amb el vot unànime del plenari.
Contràriament, socialistes i ex populars han optat per la falta de transparència i de diàleg de la qual estan fent gala durant la present legislatura. Així, proposen uns comptes basats en l’endeutament públic mitjançant les recentment creades empreses públiques, en la venda de sol municipal i en el cobrament del cànon de la nova concessió de l’aigua potable per als propers 25 anys. Precisament és este darrer punt allò que més m’indigna. El govern no sols pretén cobrar de colp, en un sola vegada, els 15 milions d’euros que la futura empresa concessionària aportarà, sinó que a més el senyor Soldevila no dubta en afirmar en un mitjà de comunicació i cite textualment, “estos 15 millones no se pueden dejar en un cajón, como quieren algunos, ni dedicarlos íntegramente al ciclo integral del agua”. A no?, si els diners venen donats per l’empresa que controlarà el tema de l’aigua potable a la nostra ciutat, si la xarxa de l’aigua de la ciutat, com informa el cap de servei municipal de l’àrea esta feta pols i necessita una reparació integral, i els diners que deurien servir per millorar-la, com és lògic, no són per a això, aleshores per a que seran???
Ens torna a afirmar el senyor Soldevila, en el mateix mitjà, que s’utilitzaran per a invertir i prestar serveis al ciutadà. Com?, en un sol exercici van a gastar-se tots els diners que corresponen ni més ni menys que a un quart de segle, i qui governe d’ací 5, 10, 15 o 20 anys no vorà ni un sols euro d’estos diners. Aleshores, jo em pregunte, durant els futurs anys, serà el ciutadà, ja que l’empresa ja ho va pagar en el seu dia, qui a través de tarifes, s’haja de fer càrrec de futures inversions de millora? Així és com treballen els nostres governants, “qui vinga darrere que tanque la porta ”.
El senyor Javier Soldevila, que ha deixat ben clar que continua mantenint la seua ideologia de dretes malgrat governar fent pinça amb el PSOE, va manifestar en el plenari que preferia gastar-ho tot en un any. No era partidari de recursos ociosos.
Esta és, simplement, la política de la irresponsabilitat. La política d’aquells que hipotequen el futur de la ciutat i que deixen sense possibilitats els governs d’ací uns anys. Segurament els ex populars enfadats volen practicar una política de terra cremada. “Pa per a hui i fam per a demà” serà el seu lema, però no, que tinguen clar que no és el d’aquells que tenim voluntat de treballar per Gandia i pel seu futur.

Una altra manera de comunicar?

2008-01-21T01:13:00.000+01:00

Publicat a Safor Guia i a InfoSafor:

Fa alguns dies es va presentar la nova programació de Gandia Televisió (on per cert, algú va ignorar que al Consell d’Administració de Gandia TV hi ha més representants que els de la Plataforma i el PSOE, els únics que van tindre l’honor de ser entrevistats a la gala). Els nous responsables de la televisió pública de Gandia han triat un lema ben explícit: "Una nova manera de comunicar". En principi trobe normal que els nous gestors de l’ens vulguen donar-li el seu toc personal i professional a la programació. Entre altres coses, perquè és la seua obligació. El problema ve quan ens trobem que en sis mesos el nou director ha demostrat que té més de personal que de professional. De personal perquè el primer que ha fet ha sigut col·locar els seus amics. Pagar els favors polítics a tots aquells que van contribuir a fer-li la campanya al PSOE. No debades la responsable de premsa durant la campanya electoral de José Manuel Orengo és ara cap d’informatius, i el seu marit ha sigut contractat com a responsable tècnic i no precisament cobrant el mateix que la resta de treballadors. Altres professionals amb anys de treball a la televisió han sigut substituïts per amics de la direcció. Molt de personal i poc de professional perquè demostra un total sectarisme, oferint íntegre el míting preelectoral de la candidata cunera socialista Fernández De la Vega. Un fet inèdit a la història recent de les televisions públiques valencianes, espanyoles i, tal vegada, europees.
Pel que fa als nous continguts, de nous i novedosos tenen ben pocs. Els programes són els mateixos que en etapes anteriors, però amb noms i cares diferents. Les úniques novetats, una vegada més, les trobem en la contractació de persones directament relacionades amb els partits del govern de la ciutat. Presentadors amb relacions directes amb els socialistes i amb els ex-populars.
L’únic canvi real que s’ha introduït dins la nova programació ha sigut l’emissió de pel·lícules i de sèries de dibuixos per a xiquets i xiquetes. Una novetat que en un principi vaig trobar encertada. Encertada si haguera servit per assentar les bases d’una programació més àmplia i variada. Que servira per portar a les nostres cases cinema de qualitat i en valencià. En compte d’això, ens hem trobat amb un lot de “cine clásico” de l’any de la picor, acolorit o en blanc i negre i en castellà. A l’igual que els dibuixos. A quina altra tele ens recorda? A la que critiquen dia sí, l’altre també, els socialistes ? Aquests programes convertixen Gandia TV en un canal més pel qual passar ràpidament en fer zàpping.
Sincerament, en eixa nova manera de comunicar no veig cap novetat, sinó una miqueta de caspa. Segurament els anys que el nou director de GTV ha treballat a Canal 9 li han servit per aprendre com es manipula una televisió pública. I amb aquesta reflexió, jo tampoc espere ferir la sensibilitat de ningú, senyor Varó.

"Per a visualitzar l'oposició"

2007-10-26T20:21:00.000+02:00

Esta setmana ha tingut lloc un episodi algo esperpèntic protagonitzat pel "seient al plenari". Orengo i Mut s'han posat d'acord per tal d'enviar els regidors del BLOC-VERDS a l'altre costat de la sala de plens. Així, a colp de decret d'alcaldia, el govern PSOE-PdG queda a un costat i envia Josep Miquel Moya i Facund Puig enfront. Sincerament considere que és una qüestió sense trascendència; si ens volen enfront, ens tindran allà, però durant molt de temps. La veritat és que la cosa és tan absurda que no feia falta ni fer-la. No calia perque això l'única cosa que va a fer és contribuir al distanciament i a l'enfrontament polític. I no parle del distanciament entre Mut i el BLOC, que és evident i conegut i mai salvable. Parle de l'escletxa que està creant-se entre el Psoe i el BLOC. Ells han apostat clarament per un govern amb la dreta, per unes polítiques que dia a dia es fan més paleses. Però en política passa de tot, i ens trobarem pel camí en el temps. El decret d'Orengo era innecessari, però ha caigut en el parany que Mut li ha tendit i ara juga a l'absolutisme. Per això crec que estem davant d'una notícia totalment prescindible. Bé, serà el temps i no Orengo, qui posarà a cadascun al seu seient.

Polítiques socials: promeses electorals o promeses electoralistes?

2007-10-19T15:24:00.000+02:00

Un any més, l’inici del curs escolar ha demostrat greus problemes pel que fa a les infraestructures i a les polítiques educatives portades endavant des del govern de la Generalitat. Centenars de xiquets reben la seua formació en barracons, sense la qualitat i la comoditat que una escola deuria oferir. D’altra banda, la manca de professorat obliga a sobresaturar les aules i sobrecarrega els professionals de l’educació. Fets que són conseqüència d’una política d’aparador que avantposa les grans fastuositats a les polítiques socials.

A Gandia, el govern entre Orengo i Mut està fent el mateix. Oblida les polítiques per afavorir l’educació pública i aposta per gastar-se els diners en campanyes publicitàries d’autobombo. Així ho ha demostrat en oposar-se a dos propostes presentades des del grup del Bloc-Verds a l’Ajuntament de Gandia: garantir l’absoluta gratuïtat de les escoles infantils municipals i dels llibres de text per a tots els xiquets de la ciutat d’una forma imminent. Dos mesures amb un cost relativament baix comparat amb el que pot significar per a les famílies i l’exemple social que suposaria pel que fa al compromís amb una política social oblidada des de la Generalitat. De fet, la gratuïtat de les escoletes seria d’aproximadament d’uns 115.000 euros anuals, els mateixos diners que la regidoria de Cultura, conduïda pel propi alcalde, va perdre amb el fracassat concert de Paulina Rubio. És curiós, per tant, que la regidora d’educació parle de problemes pressupostaris quan el seu govern malbarata els diners de tots en actes sense transcendència.

La construcció de noves escoletes deuria ser una prioritat per al govern de Gandia. L’horitzó hauria de ser la construcció d’almenys dues més en esta legislatura perquè la societat així ho reclama. Estem davant d’una claríssima necessitat social. Allò de la conciliació de la vida familiar i laboral ja no és una bona idea sinó una absoluta necessitat per a la immensa majoria de parelles que necessiten dels ingressos econòmics dels dos membres per fer front a les obligacions de la vida: hipoteques, manutenció, educació del fills. En este sentit, cal recordar que fa dos legislatures, el BLOC va construir una escola infantil nova al Grau, i en la passada, una altra a Benipeixcar, a més de programar-ne dos més, a Corea i al futur polígon Sanxo Llop.

D’altra banda, pel que fa als llibres de text, és important recordar que en l’anterior govern municipal, amb el mateix alcalde que l’actual, PSOE i BLOC es van comprometre a eixa gratuïtat per a tota l’educació obligatòria, en juliol del 2006, i per tant caldria complir eixa promesa. Una promesa feta en període preelectoral que el govern municipal actual ha oblidat, negant-se a la seua immediata posada en marxa, tot i disposant dels diners per a poder-ho fer. Però clar, la precampanya va ser molt llarga i encara queden moltes coses per pagar...

Una oportunitat perduda

2007-09-15T01:30:00.000+02:00

Ahir, al plenari municipal, el govern d'Orengo i Mut va perdre una oportunitat d'or per demostrar que aposta per les polítiques socials. Davant un inici de curs catastròfic, amb xiquets en barracons, falta de professionals i de recursos, tancament de l'escoleta de Benipeixcar i una regidora d'Educacíó que no coneix ni els projectes que porta el seu departament; esta era l'oportunitat per demostrar que les coses es poden fer molt millor.

La gratuïtat dels llibres de text i de les escoletes infantils són dos reivindicacions que des del BLOC i també des del PSOE, venen reiterant-se. No obstant això, els socialistes, amb la connivència dels conservadors, han preferit augmentar-se la partida de publicitat en més de 360.000 euros. Els diners que l'estat li retorna a Gandia del fons de compensació serviran per pagar les campanyes propagandístiques a les quals ens té acostumat el gabinet d'alcaldia. Segurament aniran a parar a les mans de certs grups mediàtics als quals se'ls deuen grans favors. Però, on de ben segur no arribaran, és a les famílies amb fills en edat escolar. A eixos pares i mares que han hagut de fer el gran esforç de gastar-se més de 500 euros en els llibres d'escola.

Després, a prop de les eleccions, les mentides i les falses promeses tornaran a aparèixer. Promeses electorals que quan tenen oportunitat no volen materialitzar.

Concurs de fotografia de l'Associació de Veïns de la Platja

2007-09-09T02:43:00.000+02:00

Esta nit he pogut assistir al lliurament de premis del concurs de fotografia que des de fa set anys celbra l'Associació de Veïns de la Platja de Gandia. Una iniciativa molt interessant que ja està més que consolidada com un dels certàmens més importants del país. A mi, personalment, m'encanta la fotografia, sobretot poder gaudir de la contemplació d'eixes fotos tan originals, eixes imtages de contrastos i colors, que solem contemplar en concursos com este.

La meua enhorabona a l'associació. L'exposició és magnífica. Estos events són els que realment demostren que tenim una societat civil viva i en moviment. I com no, són un aparador excel·lent per a la nostra platja. Activitats com estes contribuixen a promocionar el nostre turisme. Eixe turisme de qualitat que tant busquem i no trobem està al nostre abast amb iniciatives com este concurs. Alguns polítics i gestors locals sols pensen en els grans "faustos", grans esdeveniments. Segurament la clau està en les coses xicotetes, en els detalls.

Per una Gandia valenciana, verda i d'esquerres

2007-08-29T17:11:00.000+02:00

Des del grup municipal del BLOC-VERDS de Gandia hem posat en marxa un bloc. Pense que és una iniciativa molt interessant per tal de permetre als militants, simpatitzants i amics de la nostra organització estar informats de les accions i les activitats que portem endavant.
Té a més, una funció molt important, que qualsevol persona puga estar informada de primera mà d'allò que sorgix des del grup municipal i des del col·lectiu econacionalista de Gandia.
Tots esteu convidats a participar, deixeu les vostres opinions i comentaris, allò important és que hi haja un intercanvi d'informació entre tots els que pensem que una altra ciutat és possible. Tots junts hem de treballar per retornar Gandia cap a les polítiques progressistes, cap a les polítiques valencianistes i ecologistes. Hem de recuperar Gandia, que torne a ser d'esquerres.

No més violència contra les dones

2007-08-26T05:37:00.000+02:00

Publicat a SaforGuia el 23 d'agost de 2007

La discriminació i la violència vers les dones és un fenomen endèmic arreu del món. És probablement la violació dels drets humans més universal i suposa un veritable obstacle per al desenvolupament d’una societat plena, lliure i democràtica.

La violència de gènere inclou una sèrie de pràctiques que han coaccionat a les dones durant anys i han passat desapercebudes davant nostre.Les dones sabem que la violència de gènere no és un problema nou a la societat, i que durant massa anys s’ha esquivat el debat amb l’excusa que afectava a l’àmbit privat de la parella, és per això, que davant un nou acte de violència ocorregut a la nostra ciutat, Gandia, ara fa escassos dies que acabava amb la vida d’una jove de 22 anys, vull aprofitar per alçar la meua veu, recolzada estic segura amb la de milers de dones d’arreu del món, per denunciar públicament este fet i per solidaritzar-me amb totes les dones que pateixen qualsevol tipus de violència. Perquè cal que les dones ens fem escoltar i fem entendre d’una vegada per totes que homes i dones som iguals en qualsevol aspecte de la vida diària. Son, hui en dia, totalment condemnable els atacs físics, psíquics o verbals contra qualsevol ésser humà, i més encara, amb la brutalitat amb que molts d’ells són comesos.

Però, encara em dona més força per denunciar públicament este acte de brutal violència ocorregut a la nostra platja, i m’encoratja a treballar fermament dia a dia per aconseguir eradicar-los, el fet d’haver-lo viscut en primera persona, ja que per casualitat, em trobava passejant tranquil·lament amb el meu home i el meu fill pel lloc, quan este “energumen” (perquè en estos moments no tinc una altra paraula per qualificar l’agressor....), sense cap tipus d’escrúpols i amb la sang gelada, va ser capaç d’acabar amb la vida d’un ésser humà sota la mirada d’una criatura que cridava i no entenia perquè.

Tots junts, i amb la implicació real de totes les administracions implicades, hem de lluitar enèrgicament contra la violència vers les dones, mitjançant les mesures més adients, al igual que difondre els valors d’igualtat, de tolerància i de respecte entre tots els ciutadans i ciutadanes . Sols així serem capaços en un futur, espere pròxim, d’acabar amb actes com el de ara fa uns dies.

El PSOE i les minories

2007-08-04T00:49:00.000+02:00

Publicat a Levante-EMV

La setmana passada llegiem en estes mateixes planes la resposta que el Sr. Bofí, com a Secretari de Política Institucional Comarcal del PSOE li feia a Felip Pastor, Secreteari d’Organització del BLOC a la Safor. Una resposta, que lluny de ser respectuosa i educada contribuïa a enrarir encara més les relacions entre els dos partits a la Safor.

Insisteix, com tants altres del seu partit el Sr. Ferran Bofí, en que el BLOC és un partit minoritari, i com a tal, pensa ell que no pot reclamar ni condicionar polítiques progressistes i d’esquerres a la nostra comarca.

Doncs no és així Sr. Bofí. Com sol dir-se “ se ve más la paja en el ojo ajeno, que la viga en el propio”. Al seu poble, sense anar més lluny, vosté a patit una davallada important de vots, la qual cosa li ha fet perdre la majoria absoluta de la qual gaudia. Si durant la pasada legislatura, vosté hagués sigut capaç de crear complicitats amb el BLOC, hui en dia no tindria un govern dèbil i en minoria, sinó que governaria amb un pacte ferm, fort i estable. Un pacte de progrés per dur endavant tota una serie de polítiques d’esquerres tan necessàries a Xeraco.

En altres pobles de la comarca ha passat el mateix. Alcaldes socialistes han perdut majories absolutes tot i desenvolupant polítiques gens progressistes. Que esperaven eixos alcaldes del BLOC? Després d’insultar, perseguir i menysprear els nostres regidors, eren impensables pactes amb la formació política que vosté representa.

Sr. Bofí, allò que Felip Pastor volia dir i vosté no ha volgut entendre és que les complicitats, el diàleg i els acords van treballant-se poc a poc al llarg del temps, i no quan els socialistes veuen perillar el seu “poder”.

Afirma vosté que “la credibilitat política de Felip Pastor va enfonsant-se cada vegada més”, una afirmació que crec denota excesiva prepotència per la seua part. Vosté deuria com a Secretari de Política Institucional a la Safor fer política d’una manera més saludable, tot i tendint ponts de comunicació cap al BLOC, un partit sense el qual, cada vegada més, li serà imposible governar, ni a la comarca ni al seu poble.

El seu càrrec li demana dialogar, i no ser protagonista d’articles d’opinió que tot i amagar-se darrere de les paraules “respecte i educació”, no fan més que contribuïr a trencar punts de trobada entre el BLOC i el PSOE.

Els qui treballem i coneguem amb profunditat, el nostre company Felip Pastor, sabem que es tracta d’una persona compromesa am el seu País, amb idees fortament d’esquerres, i amb una enorme capacitat de treball.

La passada campanya electoral el seu nom va ser difamat injustament pel partit socialista de Gandia, que es va atrevir fins i tot a dir que era un xenòfob i un racista; és això el que el PSOE entén com a “respecte i educació” Sr. Bofí?.

Afirma vosté gratuïtament de Felip “que normalment les seues opinions no mereixen comentaris”. Jo pense tot el contrari. Qualsevol opinió deu ser escoltada, llegida i opinada. De qualsevol comentari u pot aprendre.

I mire que graciós, la frase amb què clou el seu article “mira de tot això, tu més”, li la vaig sentir l’altre dia a un xiquet en eixir d’escola.

L’hora de les sorpreses

2007-07-22T00:56:00.000+02:00

Publicat a Gente de la Safor

Molts han estat els articles publicats a la premsa de suposats analistes polítics de diferents colors que han tractat de desprestigiar i embrutar la imatge del BLOC i dels seus candidats, dient mentides i mitges veritats amb l’única intenció de transmetre una imatge falsa sobre aquest partit valencianista, ecologista i d’esquerres, la seua gent i aquells ciutadans a qui representem. Ara, després d’un temps de decisions internes i assemblees, la qual cosa ja diu prou a favor de com funciona el BLOC, és hora de respondre a estes falsedats difoses amb el clar interès de crear confusió.
El primer que cal dir és que el BLOC és autònom, amb plena capacitat de decisió com a tercera força política a la comarca i al País, que no és la crossa de ningú i té uns objectius molts clars alhora de defensar el territori, la llengua i cultura valenciana i la participació democràtica de la gent i això s’ha vist allà on hem governat. A la Safor els projectes urbanístics han marcat la legislatura, on el PSOE i el PP, han pactat i han promogut els projectes de camp de golf i macrourbanitzacions megalòmanes sense cap escrúpol, com a Simat, La Font, Daimús, Palma de Gandia, Alfauir, Tavernes, Vilallonga etc..
Que esperen del BLOC tots eixos Alcaldes que s’han dedicat a destrossar el territori i a posar els pobles als peus de depredadors que s’han comportat com a sàtrapes, marcat una trajectòria únicament guiada pels interessos d’alguns particulars? Que fem vore, que ací no ha passat res!!. I tot açò no és més, que com el BLOC ja va denunciar en el seu dia, només és fruit de l’anarquia ideològica que ha hagut a nivell comarcal en el partit socialista; falta d’objectius, de directrius i canxa a alcaldes que divideixen pobles, coaccionen la gent que no està amb ells i desprestigien i humilien els representants polítics d’altres formacions, arribant a perseguir personal, política i inclús judicialment alguns membres del BLOC i els seus familiars al llarg de 4 anys.
En definitiva, aquests alcaldes cacics, aprofitats i que juguen brut, i que ara; fora de les institucions democràtiques, es queixen de que el BLOC els ha fet fora de l’Alcaldia i intenten tapar-se en unes suposades sigles progressistes. Que no creguen que el BLOC els va a ajudar a continuar fent el que vulguen. Els compromisos, els pactes, els projectes compartits, les complicitats i la forma d’entendre la política i el poble es fan al llarg de 4 anys i no en les últimes setmanes abans d’unes eleccions. El BLOC té un projecte per a la Safor i per al País Valencià que no és el del PSOE i ni el del PP, és un projecte basat en la defensa del territori, el valencianisme i l’esquerra, un projecte que defensarem li pese a qui li pese, amb el programa electoral a la ma, sense ser la crossa de ningú.
No ho oblideu, el Bloc és la tercera força política no sols a la ciutat de Gandia, sinó a la Safor i arreu del País Valencià, i continuarem estant presents per fer arribar la veu de milers de valencians que creuen en l’honestedat, la coherència, l’eficàcia i el treball ben fet.

Energúmens

2007-07-16T15:04:00.000+02:00

Fa una dies algunes persones van ser agredides a Gandia per la seua condició sexual. Un fet, per a res aïllat, que podem sumar-lo a diferents agressions racistes que va ocòrrer a la ciutat no fa massa temps.

Ara, després d'uns dies de reflexió, després d'haver xarrat amb alguns amics i companys. I sobretot, després d'haver llegit l'article de Miquel Aleixit al seu bloc. Estic segura que en som molts. En som molts aquells que dia rere dia lluitem per la LLIBERTAT. Sempre que parle de llibertat m'agrada escriure-ho amb majúscules. Pense que la llibertat és l'eina més important per construir una societat digna, capdavantera i plural. Amb persones lliures, podrem fer una país lliure.

I els drets de les persones homosexuals és un pas fonamental per assolir eixa LLIBERTAT.

Des d'estes modestes planes vull encoratjar-vos a seguir treballant. Els energúmens cal erradicar-los amb les armes del diàleg i la justícia. No permetrem que uns pocs "descerebrats" condicionen les nostres actuacions.

Festes a Benipeixcar

2007-07-12T12:16:00.000+02:00

Diumenge passat vaig tindre el gust de gaudir d'un bon sopar a casa de Joan Barrantes, a Benipeixcar. Era el dia del Crist de l'Empar i s'acabaven les festes del poble. Dic poble perque és explèndid com Benipeixcar conserva la seua personalitat pròpia i diferenciada malgrat els anys d'integració dins de Gandia. Viure a un poble, en cases de poble, dins d'una ciutat, és un privilegi que tenen molt pocs.

L'anècdota de la nit es va produir durant la processó del Crist. Orengo amb la vara d'alcalde en mà anava flanquejat per les altres dues vares, una per a "l'alcalde de Benipeixcar", i altra per al tinent d'alcalde Mut. Mut i Orengo anaven somrient-se i fent-se escoltetes a l'orella. Un espectacle curiós si recordem que fa sols unes setmanes les crítiques entre un i altres eren ferotges.

Però hui no vull parlar de les "noves amistats" sinó d'una altra qüestió. El sopar a casa de Barrantes va ser explèndid i la companyia molt grata. Durant la conversa Joan Barrantes ens va contar els darrers projectes del seu fill, escultor molt reconegut fora de les nostres fronteres. Dic fora perque la seua obra a Gandia és molt desconeguda. Hi ha una xicoteta escultura al pati de la Biblioteca Central i una ben gran al jardí de la Marquesa (esta la va cedir temporalment el mateix autor). Una obra escultòrica magnífica que es molt famosa a altres llocs, però poc apreciada a la Safor.

Un exemple que posa de manifest que ser "profeta a la teua terra" és molt complicat. Una dura realitat que passa dia rere dia. Multitud de creadors i professionals triomfen fora de la comarca i ací ni tan sols sentim parlar d'ells. Un fet que des de l'administració pública cal frenar. Hem de reivindicar i saber promocionar la nostra gent, primer dins de la nostra població, i després a l'exterior.

Natura o antinatura, eixa és la qüestió

2007-07-05T12:47:00.000+02:00

Molt hem parlat els darrers dies sobre que és "natural" i que és "antinatural". Per a mi hi ha dos maneres de concebre la política a l'Estat Espanyol:

- Un és l'exemple del País Basc. Allà, des de fa uns anys, els pols se situen al voltant de l'eix nacionalisme basc vs. nacionalisme espanyol. Això fa que el PP i el PSOE pacten a bona part de les administracions per deixar fora l'adversari, en este cas PNB, EA o Aralar. Una situació que per a mi és anòmala i que espere puga corregir-se en un futur. Un futur sense pistoles ni bombes i on tots puguen expressar-se en plena LLIBERTAT, amb majúscules.

- L'altra manera de diferenciar els partits i/o agrupar-los es fa en base a la divisió tradicional dreta-esquerra. Una divisió que ha sigut qüestionada moltes vegades i que molts creuen soterrada. Jo crec que encara és vàlida i vigent. És l'exemple de Catalunya, on CiU, malgrat ser el partit més votat, no governa per un pacte dels partits d'esquerra, independentment de la seua orientació nacional.

Al País Valencià, i com no a la Safor, allò lògic és que a l'hora de governar, en absència de majories absolutes, foren els partits d'esquerres per una part i els de dretes per altra, aquells que arribaren a acords de govern. Una màxima que s'ha plasmat majoritàriament en la gran part de casos on hi havia possiblitats de crear governs de progrés.

A la Safor hi ha excepcions, Gandia és la més cridanera, amb un pacte Orengo-Mut sense justificació. Un pacte que el PSOE justifica tot i tirant-nos en cara que el BLOC ha pactat amb el PP a El Real i a Palma. Exemples que per a res són extrapolables ni comparables. A Gandia el pacte de progrés de la passada legislatura ha donat molts bons fruits per a la ciutat. Han hagut problemes i moments de tensió, però en general considere que durant quatre anys la faena ha sigut si no excel·lent, molt bona. PSOE i BLOC hem lluitat contra el desficaci de l'extrema-dreta que durant quatre anys s'ha dedicat a dir "no" a tota iniciativa del govern. I eixe ha sigut Mut.

A altres pobles, com a Palma, un alcalde sàtrapa del PSOE amb majoria absoluta s'ha dedicat a fer polítiques totalment dretanes. Si allà el BLOC ha pactat amb el PP és per regenerar la vida política local i fer fora un dictador. Això ho tenim ben clar, el BLOC lluitarà per fer fora del govern els sàtrapes, siguen d'un o altre color. En els pobles el que compten són les persones i estar afiliat a un partit d'esquerres en alguns llocs ha demostrat que no és garantia per a fer eixa mena de polítiques. Els votants sí que ho saben, i per això han castigat el PSOE a Palma, a Alfauir i a Simat, llocs on ha propiciat, plantejaments destructors del territori.

Ja està fet, un govern amb la dreta a Gandia

2007-06-30T20:21:00.000+02:00

Allò que tots sabiem i que ningú es creia s'ha consumat. Orengo ha prefrerit un pacte amb la dreta front a un acord de progrés i d'esquerres. Durant els proper dies sentirem de tot. La maquinària propagandística i mediàtica del PSOE es posarà en marxa per justificar allò injustificable. Tindran la cara dura de parlar de la "legislatura del consenso" o de la "derecha moderada", per intentar amagar allò que és la pura realitat. Han apostat per un pacte d'interessos personals front a un projecte comú de progrés i d'esquerra. Allà ells.

Ara és el moment de fer oposició. Una oposició rigurosa i constructiva. Una oposició que vigile punt per punt les actuacions diàries d'un govern antinatura.

Una cosa que tinc clara és que en política no val tot. La ideologia i sobretot la moral, estan per damunt de la resta, això deuria reflexionar-ho algú. Almenys molts votants i militants del PSOE ho han fet. Fins hui, més d'una dotzena de persones, algunes d'elles ex-regidors socialistes, m'han expressat el seu desencís. Espere que siguen ells qui tinguen capacitat per fer reflexionar uns dirigents que els han enganyat prenent decissions en "petit comité".

La Paella no porta olives

2007-06-22T00:10:00.000+02:00

Els andalusos, almenys això m'han contat, fan paelles amb olives. La veritat és que hi ha coses que és millor no barrejar-les. La paella és de carn o de peix, o mixta sols en ocassions comptades i en llocs molt concrets. A Gandia, l'alcalde vol fer una gran paella on vol abocar un caldo estrany amb una aigua que fa pudor a passat. Com diuen els castellans, no podem juntar "churras con merinas". Els efectes podrien ser massa desastrosos com per a fer experiments sense trellat.

En la reunió que hui hem tingut la gent del BLOC i la del PSOE se'ns ha oferit una gran pacte a tres bandes. Jo de billar en sé ben poc, per això les tres bandes les deixe per a gent agosarada que no l'importa jugar a tots els colors. Orengo vol cobrir-se les esquenes, tot i deixant al PP debilitat en donar-li força a l'altre PP, el de Mut. Pensa que deixant que Mut toque poder podrà consolidar el projecte de la Plataforma que a la seua vegada consolidarà la divissió ancestral de la dreta local. Jo crec que s'enganya. Per llei natural la gent de la Plataforma tornarà al PP. En quant les lluites personal cessen i Torró se'n torne als seus negocis els ara Plataformers tornaran a casa.

¿O tal volta s'imagineu a Mut i als seus seguidors votant al PSOE en les properes generals del 2008?

Ara és l'hora de la veritat

2007-06-18T22:42:00.000+02:00

Bé, ja està clar. Malgrat les especulacions, les mentides i els rumors que alguns han abocat interessadament els darrers dies, Orengo és l'alcalde de Gandia. Molt i molt brut s'ha dit de possibles pactes i repactes entre el BLOC i la dreta de la ciutat. Però, al BLOC de Gandia tenim una cosa molt clara: no governarem amb el PP mai. I quan dic el PP també vull incloure a aquells que ara van de "centre-plataformisme", però que són la mateixa dreta de sempre.

Aquells que durant quatre anys s'han dedicat a mostrar la cara més rància del conservadurisme no poden anar ara de moderats i centristes. Tots sabem d'on venen i cap a on van.

Ara bé, qui realment deu mostrar ara les seus cartes és Orengo. El PSOE de Gandia té ara l'oportunitat de demostrar a la ciutadania si realment aposta pels polítiques progressistes o si vol donar cabuda a la dreta en el seu govern. Si opta per la primera opció el BLOC podrà plantejar-se ajudar en la gestió de la ciutat. Si vol que Mut governe amb ell ens tindrà fent una oposició constructiva però enèrgica.

Votar és inútil

2007-06-16T02:15:00.000+02:00

Publicat a InfoSafor.com i a Saforguia.com

L’adversari polític en tota contesa electoral i més en la que arriba en uns dies, no és un o altre partit polític, sinó que és l’abstencionisme entre els joves.

Totes les enquestes ho reflectixen clarament, el sector de la població que menys acudix a votar és aquell que se situa per baix dels 30 anys. Després de les eleccions els mitjans de comunicació i els propis partits polítics passaran hores i hores analitzant resultats. Però fora d'estes anàlisis m’agradaria reflectir en estes línies un fenomen del qual crec cal parlar perquè no se li ha donat veritable importància: l’abstencionisme. Una vegada passe el 27 de maig parlarem molt de qui ha estat realment el guanyador de les eleccions i de si un o altre té més o menys legitimitat de formar govern, amb pactes o sense ells, amb majories o sense elles. Però no ens pararem a pensar que segurament tornaran a repetir-se unes altíssimes taxes d'abstenció entre els més joves. En altres ocasions quasi la meitat de l’electoral no ha anat a votar, i eixa és el vertader adversari contra el qual tots hem de lluitar.
El debat sobre el abstencionisme ve de lluny, històricament el País Valencià ha estat de les comunitats autònomes amb menys participació a l'hora de triar els seus representants en el parlament autonòmic. Si això és així, cal preguntar-se perquè en tots estos anys des de la restauració de la democràcia, no s'ha fet gens des dels poders públics valencians per a fomentar l'esperit democràtic en la ciutadania. Cal fer entendre al ciutadà la importància del dret votar, i no només això, sinó també incitar-li a participar en la vida pública.
Alguns poden opinar que l'abstenció és una forma més de reflectir una opció política com és el possible descontent amb la política en general. Però estos han de veure que d'esta manera no aconseguixen res, ja que amb l'abstenció cada partit fa posteriorment la lectura que li és més propícia. Cal actuar per a acostar-nos a les quotes de participació de països com Suècia o Noruega on la sol rondar el 80%, enfront de cultures com la nord-americana, on una taxa de participació del 40% és una fet natural.
Iniciatives com la posada en marxa pel Consell dels Joves de Gandia, qui ha convidat els candidats municipals a presentar els seus programes i a respondre a les preguntes de les associacions juvenils, són dignes de lloança. La posada en marxa del web http://www.votaresinutil.com/ vol colpejar fort en la lacra de la joventut actual: la passivitat i el passotisme. És per això que tots els partits polítics, d’un o altre signe, deurien treballar de valent per fer que el diumenge 27 de maig cap jove pense que anar a dipositar el seu vot és una pèrdua de temps.

Política a ritme jove

2007-02-25T03:29:00.000+01:00

Publicat a InfoSafor.com

Les eleccions que s’acosten tindran la seua banda sonora, la del rock, el rap, o el hip-hop, el soroll del carrer, la música dels joves. Perque des de fa temps, tots els partits polítics tenen en el seu punt de mira els joves. Volen el seu vot, el desitgen, somnien amb ell i volen caçar-lo. No descansaran fins que el sobre blanc d’aquell qui vota per primera vegada o qui ho ha fet en poques ocasions entre dins l’urna. Perque segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística més de dos milions de joves tindran dret a vot per primera vegada. Una sucosa xifra de paperetes respecte de les passades eleccions que poden pegar-li la volta al resultat del recompte final.

Allò cert és que vivim en una societat on el que menys importa els joves és la política. Així, la intenció de vot canvia com la moda en funció de factors mediàtics no massa clars. Els joves, per regla general no s’involucren en la participació en partits polítics, i bona part d’ells ni tan sols acudixen a votar. Un problema greu del qual els mateixos polítics són responsables. Perque els discursos buits de continguts, les disputes banals, la crítica destructiva i la corrupció han allunyat la gent jove de la política. Una irresponsabilitat que ha provocat el rebuig de la joventut cap als seus representants.

L’obligació d’aquells que treballem des dels partits polítics per canviar la nostra societat és pegar-li la volta a esta tendència. Una fita que tots deuríem marcar-nos com a necessària, ja que d’ella se’n derivarà el romb del nostre futur. Si no som capaços d’il·lusionar els joves amb propostes properes que donen resposta als seus problemes i preocupacions haurem fracassat totalment. Estem obligats a fer polítiques properes, que involucren la joventut en la construcció d’una societat més justa i respectuosa.

En maig d’enguany totes les llistes electorals inclouran noms joves. Alguns d’ells en llocs allunyats de les posicions d’eixida, altres en puestos destacats. Desitge, per damunt de tot, que molts d’ells arriben a llocs de responsabilitat pública. Perque la veu dels joves és ben necessària en aquells àmbits on es prenen les decisions importants.

LES PRIMERES ELECCIONS SOTA LA LLEI DE LA PARITAT

2007-02-22T23:32:00.000+01:00

S’acosten els comicis electorals del proper mes de maig i els partits polítics es troben inmersos en la confecció de les seues llistes electorals. Estes van a ser les primeres eleccions en les quals va a aplicar-se plenament la Llei de Paritat aprovada el passat 18 de juny pel Congrés dels Diputats. Una llei que per sintetitzar-la en poques paraules obliga a que un mínim de dos de cada cinc llocs a les llistes electorals estiguen ocupats per dones. Un proposta que ha sigut llargament discutida i debatuda i que pretén trencar amb la poca participació de les dones dins el món de la política. En este sentit, les estadístiques no deixen lloc al dubte. Segons un estudi de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la representació de dones no arriba al 30% en el Congrés dels Diputats, ni al 25% en el Senat. En l’àmbit autonòmic i europeu, les dones no arriben a ocupar ni tan sols el 30% dels llocs representatius. No hi ha cap dona que presidisca una comunitat autònoma i el percentatge d’alcaldesses és sols del 10%.

Les xifres demostren que cal una política decidida que permeta la incorporació de la dona als cercles de decissió i de poder públic. Per això cal impulsar mesures que facen possible la compatibilització de la vida familiar amb l’exercici de la “res pública”. Malgrat això, les Dones del Bloc sempre ens hem oposat a la Llei de Paritat impulsada des d’altres partits de l’esquerra. Nosaltres, les dones nacionalistes que cada dia treballem dins el Bloc, considerem que esta mesura pot tindre efectes nocius cap a les pròpies dones. Perque si una persona és vàlida i vol treballar pel seu poble té tot el dret a fer-ho des de les institucions independentment del seu sexe. En este sentit, és important que parlem de PERSONES, amb majúscules, siga quin siga el seu sexe. Eixa és la vertadera igualtat que ens portarà a una paritat real, que trenque les barreres i les imposicions d’una societat masclista que encara patim. Perque en la pràctica, la igualtat en els fets seguix sent encara una ambició per la qual milers de dones compromeses treballem a diari. Així i tot, la Llei d’Igualtat té aspectes molt positius que van en favor d’una discriminació positiva que cal aplicar en una situació com esta. Així, reconeix el dret a la conciliació de la vida personal i laboral, el foment de la corresponsabilitat en l’assumpció de les feines domèstiques, i fixa mesures per previndre l’acosament sexual en el treball. També aborda els tractes desfavorables relacionats amb l’embaràs o la maternitat i impulsa direccions empresarials amb la presència femenina.

El proper 27 de maig les llistes de tots els partits aniran plenes de noms femenins. Esperem que totes elles siguen persones capaces, treballadores incansables pel seu projecte polític, siga quin siga. Esperem que l’amenaça de trobar-nos amb “dones floreros” siga tant sols un fet testimonial per a aquells partits que no disposen de gent amb la valua necessària per representar la veu del poble.

Entrevista al futur alcalde de Gandia

2006-12-22T20:39:00.000+01:00

Fa uns dies l'assemblea del Bloc l'anomenava per unanimitat candidat a les eleccions municipals del proper mes de maig. Aquestes seran les terceres per a un arqueòleg de formació i un bibliotecari, en excedència, de professió. Persona oberta, que li van molt més les distàncies curtes que no les llargues, poc amant de les corbates i habitual en les sales de cinema, prepara aquesta nova cursa amb la intenció d'aconseguir l'alcaldia. Amb semblant relaxat, això sí, consumint una cigarreta d'arrere d'una l'altra, fa una anàlisi molt complet del que ha estat el passat recent, amb eixe pacte, i del futur més immediat, amb els diversos canvis que ha experimentat la ciutat.

Des que vosté ha estat designat alcaldable, la gent del seu voltant no fa més que pregonar als quatre vents que Moya serà el proper alcalde de Gandia. No és un poc pretensiós tenint en compte que són un partit minoritari?

—Nosaltres ens presentem a les eleccions i tenim l’obligació d’aspirar al màxim i una de les màximes aspiracions és obtindre l’alcaldia des d’on es poden fer moltes coses. Probablement siga una de les poques coses que li queden al nacionalisme en la ciutat, poder exercir la seua capacitat de treball des de l’alcaldia.

Però no estarà pensant amb una majoria absoluta del Bloc?

—Jo he vist coses més complicades. La majoria absoluta és difícil, no només per al Bloc, sinó per a qualsevol partit, de fet en aquesta ciutat no ha hagut mai.

...............Vos recomane llegir l'entrevista sencera a Josep a Safor Guia.

La fira de totes i tots

2006-11-19T19:51:00.000+01:00

Publicat a Safor Guia el 11 d'octubre de 2006

"Roda, roda, Sant Miquel, tots els àngels van al cel, carregats amb un baül, que es gire Marieta de cul......" Amb esta dolça i divertida melodia donàvem, ara fa tan sols uns dies, per començada la que sens dubte ha sigut per a tots la millor Fira dels últims temps. La fira dels xiquets, dels adults; la fira dels joves i dels menys joves; la fira de la música, de l’art, de la poesia i de l’espectacle; la fira de la participació, la convivència, la interculturalitat, la diversió,...; "la Fira de tots i cadascun dels gandians i gandianes".

Han sigut cinc "calorosos" dies de festa, llum, color, diversió i eufòria, on des de primeres hores del matí fins ben entrada la matinada hem gaudit com mai. La ciutat pareixia una altra. L’ambient de festa omplia tots els racons, tots els carrers. En observar els rostres de la gent no calia més, estàvem davant tot un fet admirable, un fenomen de grans dimensions d’on tots érem partícips.

No cap dubte que amb este model de Fira i Festes instaurat per la Regidoria de Cultura, comença una nova etapa festiva, cultural i històrica a la nostra ciutat. Una etapa on la participació de totes i tots és la base fonamental de la festa, on l’esforç de tots aquells que li donen vida té un sol objectiu "passar-ho el millor possible".

Per a tots els qui hem estat, d’una forma o d’altra, ajudant en l’organització i fent realitat esta Fira, han estat uns dies inoblidables. L’esforç de mesos, l’histeria dels últims dies abans de començar i el cansament de moltes hores de treball, han sigut suplits per l’eufòria d’un "gran èxit". Un èxit aconseguit, com no, amb la complicitat dels ciutadans i ciutadanes, que han plenat els carrers de Gandia de somriures, d’alegria i de festa, i que amb la seua participació han ajudat a fer de la nostra Fira i Festes un referent cultural a la nostra comarca.

Enhorabona a totes i tots!! Marcel·lí, Facund, Àlvar, Joan, Santi, Àlex, Carol, Teresa, Eudald, coordinadors dels diferents espais de la Fira, personal de la Casa de la Cultura, personal de manteniment de l’Ajuntament, personal de neteja, actors, actrius, músics, periodistes, i com no, gandians i gandianes. Entre tots hem aconseguit fer la millor Fira de la història.

Per un transport públic, gratuït i de qualitat

2006-09-22T11:05:00.000+02:00

Publicat a Safor Guia el 7 de setembre de 2006

Fa tan sols un parell de setmanes vaig tornar a Gandia després d’alguns dies de vacances al nord d’Europa. La benvinguda va ser, una vegada més, la constant dels habitants de la nostra comarca: tràfic a la carretera, embussos i mitja hora per aparcar. Una realitat que contrasta amb l’experiència que he viscut a les ciutats nòrdiques que he tingut el plaer de visitar.

En este sentit, el meu viatge va començar per Amsterdam, la ciutat dels canals és una de les capdavanteres del món en l’ús de la bicicleta. De fet, és impressionant la visió de milers de bicicletes estacionades en aparcaments de diversos pisos davant l’estació de ferrocarril. La nostra població, plana i amb un oratge excel·lent, deu trobar en este tipus de transport una solució, almenys parcial, al problema de trànsit que patim. És per això, que gràcies a l’impuls del Bloc, està construint-se un anell de carrils bici que faran realitat el somni de poder circular per Gandia i la seua platja sense perills i en poc de temps. No obstant això, tots sabem que la bicicleta és un solució parcial i reduïda a l’àmbit local. Cal trobar un transport col·lectiu global a tota la comarca de la Safor, i ací també trobem exemples a països veïns.

Un passeig per metròpolis importants com Dusseldorf, Colònia o Basilea, posen de manifest que la solució es troba en una ampla xarxa d’autobusos i de tramvia. En este cas, m’agradaria destacar el cas de la ciutat suïssa de Basilea. Una població situada entre França, Alemanya i Suïssa d’uns cent mil habitants amb xicotetes poblacions al seu voltant. Una conurbació molt semblant a la Safor intensament connectada mitjançant un entramat de transport públic, i, el més important, gratuït. En arribar a l’hotel, juntament amb la clau de l’habitació, se’ns facilità un abonament de transport gratuït durant tota la nostra estada a la ciutat. Això és el que reclamem, per escomençar, una companyia d’autobusos públics, ecològics i sense cap cost per al ciutadà. Perque és l’obligació de les administracions garantir la qualitat de vida dels seus habitants i una xicoteta part de les arques públiques bé s’ho mereixen.

Benvinguts a la nostra terra

2006-09-22T10:55:00.000+02:00

Publicat a SaforGuia el 25 de juliol de 2006.

Sempre que viatgem a qualsevol lloc, el primer que solem fer és conèixer que és el que anem a visitar. Solem interessar-nos per quines són les costums, quins els trets més identificatius i peculiars d’on anem i, com no, quines són les seues característiques culturals, gastronòmiques i lingüístiques.

En este sentit és habitual fer-se amb una guia del lloc a visitar que ens servisca per descobrir poc a poc l’encant del país on ens trobarem. Però, lamentablement, la gent que arriba al País Valencià, desconeix la identitat pròpia i diferenciada de la nostra societat, considerant els valencians una part més del folklore que representen els “bous” i el “flamenc”. És per això, que cal mostrar els nouvinguts i aquells que venen de pas, quina és la vertadera idiosincrasia del nostre país, la nostra terra, el País Valencià.

Amb este objectiu, ara fa uns dies el Bloc Jove encetà una campanya que començant per València ciutat i estenent-se arreu de les nostres comarques, donarà a conèixer tot aquell que ens visite quins són els trets més identificatius dels valencians. Una campanya que consisteix en l’edició de cartells de gran format, que en diferents llengües, i sota el títol “VOSTÉ ESTÀ ACÍ”, parlen de la nostra llengua, les nostres festes i els nostres llocs emblemàtics. En definitiva, allò que ens defineix com a poble valencià, diferent i diferenciat.

Iniciatives com esta que deurien córrer a càrrec de la Generalitat Valenciana i, més concretament de l’Agència Valenciana de Turisme, com a màxims responsables de la projecció de la nostra terra arreu del món, deuen ser potenciades si volem que tots aquells que ens visiten se’n vagen amb una idea ben clara de que és el País Valencià; sinó, fracasarem en l’intent de construir una societat moderna i capdavantera, que no oblide el seu passat per avançar cap al futur. Una societat que no siga única i exclusivament sol, platja, paella i festa.

De ben segur que amb l’esforç de tots aquells que treballem de valent perquè el nom de la nostra terra siga conegut fora de les nostres fronteres, aconseguirem un dia posar-lo a l’altura que es mereix.

A la lluna de València

2006-06-28T13:58:00.000+02:00

Publicat a SaforGuia el 15/6/2006

“Deixar a u a la lluna de València” és una expressió ben típica i bonica, d'eixes que tothom recorda quan li l'expliquen l'escola o és escoltada per primera vegada en algun lloc.

La dita, segons explica la història, parla de quan l’antiga ciutat de València estava emmurallada. Les portes, que de dia permetien l'entrada dels ciutadans, mercaders, comerciants, llauradors, mariners, estudiants... romanien tancades a les nits. Si algú és despistava per casualitat i no arribava a l'hora, les portes ja no s'obrien i es quedava tota la nit al ras...mirant la lluna com únic consol. I molts joves ens hem quedat així amb el nou estatut.

És especialment greu, perquè ni tan sols han volgut escoltar-nos. No ens han donat temps a expressar-nos a les urnes de manera democràtica i una vegada aprovat tampoc ens permetran dir que no ens agrada, que “açò que han fet” no ho volem. Nosaltres, els joves valencians, necessitàvem un altra cosa perquè ens jugàvem el futur.

Una societat i un País que vol ser modern, ha de garantir la major representativitat possible a les seus Corts. Ha de definir clarament quina llengua parla i no crear més confusió, ni obrir de nou, les portes al secessionisme, apostant clarament i definitivament per ella. Ha d'introduir millores socials més amples, més llibertats, més drets... però sobretot ha de crear il·lusió. Perquè els joves ens nodrim d'il·lusions i sense joves il·lusionats les societats s'anquilosen, es paralitzen, s'adormen, es moren.

Per això necessitem, urgentment, una gestió honesta i clara dels nostres recursos, gent de confiança a les corts que no facen pudor, que no enganyen i que complisquen la seua paraula- “molta corbata i molt poca vergonya” –com deia La Gossa Sorda, és al que ens tenen acostumats.

És en este sentit que, a pesar de tot, nosaltres ens neguem a abandonar. La feina per recuperar la nostra terra ha de ser encara més intensa i per això apostem, clarament, per un canvi definitiu al 2007.

El xicotet comerç dona vida

2006-05-15T10:29:00.000+02:00

Publicat a SaforGuía el 25 d'abril de 2006

Encara hui recorde amb certa tendresa la senyora Justa, la de la botiga del carrer de la plaça. Tanque els ulls i la veig amb el seu monyo blanc i la seua bata negra damunt la brusa i la falda dient-nos: bona vesprada "volantiners", ja veniu a per les llepolies de hui?. No hi havia res que ens agradara més que anar a comprar-nos, amb els nostres vint duros de la setmana, unes quantes cotxinades i xarrar una estoneta amb la que sens dubte era "la iaia" de tots. Amb ella comentàvem com ens havia anat la setmana a l’escola, si ens havíem barallat o no al pati i si teníem noviet o novieta. La veritat és, que la proximitat que existia entre l’ama d’aquell xicotet comerç i nosaltres era tanta, que no podíem imaginar-nos el poble sense la nostra "Ca Justa".

Amb el temps les nostres ciutats han anat creixent. En elles s’ha conformat tot un entramat comercial, social i econòmic que ha fet possible l’establiment d’un vincle directe i familiar entre el comerciant i els usuaris. Els nostres comerços han contribuït a l’enriquiment de la pròpia ciutat amb la generació d’una riquesa, que ha possibilitat el desenvolupament d’una xarxa de xicotetes i mitjanes botigues que constitueixen un motor imprescindible per al nostre progrés.

Front al comerç de proximitat, front a la pluralitat i la diversitat, s’imposen els grans espais comercials, caracteritzats per la uniformitat i la falta de varietat. Centres dominats per les grans franquícies i els poderosos grups econòmics de l’hostaleria i la moda. Llocs que ofereixen el mateix producte siga quina siga la ciutat on ens trobem.

Exemples com Gandia, on el creixement desmesurat i incontrolat de les grans superfícies comercials sense accessos i infraestructures adequades és tan evident, podem trobar-los arreu de les nostres comarques. I jo em pregunte: en veritat estem disposats a patir cues de més d’una hora per tal d’arribar a un espai on el consumisme és la seua major virtut?. O preferim la proximitat, la diversitat i la qualitat que ens ofereixen els nostres comerços al si de la ciutat?. No es preferible xafar els nostres carrers, gaudir del nostre entorn i parlar amb els nostres veïns?.

En defensa del xicotet comerç comarcal

2006-04-15T13:25:00.000+02:00

Nota de premsa del BLOC JOVE de Gandia

"Des de fa ja un temps observem com els nostres estils de vida van canviant cada vegada més, molts són els aspectes que transformen la forma tradicional d´organització del nostre poble. Un aspecte bàsic és la nostra economia local, que ha estat sempre formada per una xarxa de xicotets comerços familiars que feien de les compres una garantia de satisfacció i ben fer. El xicotet comerç, ha anat sempre associat al manteniment d´una estructura que ha mantingut Gandia amb una vitalitat i una energia extraordinàries, i que per sort, manté fins ara.

El Centre Històric, com a model econòmic, ha estat estudiat i fins i tot adaptat a altres realitats i països. El benefici ha estat mutu, tant per als comerciants, com per a la ciutat, ja que ha permés recuperar el centre de la ciutat i no deixar-la, com passa a altres llocs, com un barri fantasma. Sense oposar-nos a comerços d´altres tipus, el Bloc Jove de Gandia, demana l´implicació i responsabilitat de tots els nostres conciutadans amb el comerç tradicional perquè pensem que el model econòmic vigent continua sent vàlid i necessari per a tots.

Des del Bloc Jove de Gandia volem posicionar-nos clarament a favor i al costat, d´eixe teixit empresarial tant nostre i tant vital per a la supervivència d´una ciutat com Gandia."

Un camí obert

2006-03-24T14:21:00.000+01:00

Publicat a Safor Guia el 8 de març de 2006

Jove, dinàmica, rebel, compromesa amb el seu país i la seua cultura. Així era la mestra de Barx que en aquells anys en que moria la dictadura va arribar a la nostra comarca amb un objectiu clar, fer una escola nova, moderna i valenciana. Marifé Arroyo, mestra a Barx en aquells dies i actual directora del col·legi públic Roís de Corella, ha sigut un clar exemple de dona emprenedora i lluitadora. Un model de dona que ha marcat moltes generacions i que representa el treball ferm per aconseguir canviar la nostra societat.

Milers de xiquets han passat per les seues aules, i tots han pogut gaudir d’una educació que trencava el vells motles, per escriure noves lletres en la nostra llengua. No obstant la faceta que m’agradaria destacar és la de una dona participant activa de la vida política valenciana. La d’una dona que malgrat provindre d’una família castellanoparlant ha fet de la nostra llengua i la nostra cultura, bandera del seu projecte vital. Un projecte, que com ella mateixa ha dit fent referència a la poeta Mercè Marçal es basa en tres pilars bàsics: la seua condició de dona, de classe baixa i de nació oprimida.

Enguany coincidint amb el dia 8 de març, dia de la dona treballadora, el col·lectiu de dones del Bloc de la Safor, hem volgut retre-li l’homenatge que la seua trajectòria es mereix. En moments en què els episodis de desigualtat, intolerància i violència cap a les dones continuen sent una tònica habitual, cal fer vore que la dona juga un paper molt important en la construcció d’una societat fonamentada en el respecte mutu i les llibertats individuals. Una societat que a poc a poc les dones valencianes anem construint. Cadascuna des del nostre àmbit d’actuació, amb l’exemple de la nostra vida quotidiana i amb les raons del debat, la paraula i la reflexió.

Si com "la mestra" els milers de dones que no ens conformem amb els vells patrons establerts lluitem per fer sentir les nostres veus i aunem els nostres esforços, estic convençuda que este país que tant estimem algun dia arribarà a ser diferent. Aconseguirem que la igualtat i el respecte s’imposen a les actituds masclistes que desgraciadament encara existeixen.

Quin morro té el PP!!!

2006-02-27T17:02:00.000+01:00

Óscar Gamazo, del Partit Popular, em citava al seu darrer article d'opinió a la revista SaforGuía:

"Abans de parlar de l’ingeni faller, m’agradaria comentar l’últim al·lucinògen article de la companya Lorena Milvaques.
En la seua darrera i respectable opinió dels "colors de l’arc iris", confon els seus desitjos amb la realitat al incloure al PP en una suposada campanya contra el cava català. Desconeix o s’oblida intencionadament que, el 27 d’octubre, el president nacional dels populars, en la localitat barcelonina de Sadurni d’Anoia, va rebutjar qualsevol boicot als productes catalans donada l’espanyolitat dels mateixos. Rajoy, estimada Lorena, va defensar que el debat sobre l’estatut d’autonomia no generara un conflicte territorial ni, molt menys, entre les persones. A més, Esperanza Aguirre, presidenta del PP de Madrid i de la C.A.M., en la recepció oferida pel seu govern amb motiu del dia de la Constitució va finalitzar el seu discurs brindant amb cava català. Com pots comprovar és tot un exemple de boicot el dels dirigents del PP."

La veritat és que no cal cap comentari, al.lucinada sí estic, però de vore que algú es capaça de negar allò evident. Tots ho sabem, el PP està promovent el conflicte territorial. Que Rajoy anara a fer el paripé a Catalunya no deixa de ser una treta per intentar quedar bé davant els seus correligionaris catalans. Això contrasta amb l'arreplegada de signatures, què ha posat entre l'espasa i la paret els propis dirigents populars catalans. Vosaltres, company Óscar, vos ho haureu de fer vore.

Amunt el teló del teatre valencià

2006-02-22T13:46:00.000+01:00

Publicat a l'edició saforenca de Vilaweb

Una vegada més, assistim atònits a esdeveniments propis de temps passats. La censura, una mena d’inquisició que retalla allò que seguix els seus dictats, torna a la nostra societat. La censura apareix altra vegada en la forma d’intimidació gubernamental, amb l’intent de coaccionar els pensaments, de fer-nos por a expresar lliurement les nostres opinions. La censura consistix en l’ús del poder, per part d’aquells que l’obstenten, per a controlar la llibertat d’expressió. I això és precisament el que està fent el PP dia rere dia amb milers d’artistes valencians.

L’últim episodi ha tingut com a protagonista l’autor teatral Xavi Castillo. Una vegada més, el seu teatre provocador ha ensopegat amb la mentalitat malaltisa d’aquells que controlen el govern valencià. L’aparició d’una caricatura de Zaplana al cartell de la darrera obra teatral de la companyia alcoiana Pot de Plom ha posat en marxa les tisores de la dreta valenciana. Si fa tan sols uns dies esclataven les ires dels extremistes islámics per les caricatures fetes a Mahoma, resulta ara que l’expresident de la Generalitat és alçat ara al nivell de divinitat. Com si a una dictadura visquerem intenten suprimir perspectives i idees, uniformitzant la cultura per fer-la esdevindre part de la seua incultura.

Control ferri i antidemocràtic de qualsevol activitat cultural

Des del Bloc hem demanat la destitució de la directora de Teatres de la Generalitat Valenciana, Inmaculada Gil-Lázaro. No sols per este lamentable episodi, sinó pel que significa la tònica habitual del seu departament: teatre, poc, i valencià, cap. Em compte de recolzar una activitat creativa com és la teatral, Gil-Lázaro i el PP, s’han dedicat a retallar de forma sistemàtica les ajudes als nostres creadors. Un fet escandalós i símptoma del caciquisme imperant en el Partit Popular, el control ferri i antidemocràtic de qualsevol activitat cultural i l'enyorança de temps en què la llibertat periodística i mediàtica eren inexistents.

Actors, directors, productors, i sobretot, espectadors, esperem un teatre de qualitat, fet al nostre país i en la nostra llengua. Un espectacle dinàmic, trencador, que mescle la sana sàtira amb tocs de fantasia i realitat. Res més lluny del que Xavi Castillo, i molts altres valencians agossarats fan cada dia damunt l’escenari. Ànim a tots, que puje el teló, nosaltres estarem a la vostra funció.

Boicot

2006-02-17T21:27:00.000+01:00

Publicat a SaforGuía el 25 de gener de 2006

Fa unes setmanes la dreta espanyolista (PP, COPE, La Razón, jerarquia catòlica, Foro de la Familia) van decidir promoure un boicot contra el cava català per la qüestió de l’estatut d’autonomia. De les moltes coses que li podem retraure al PP, la pitjor de totes és la ignorància i la incultura que sovint els fa caure en mètodes parafeixistes de dubtós retorn. Quan la maquinària de l’odi es va posar en marxa alguns aparadors de Madrid van aparèixer amb la consigna lapidària "son catalanes".

Hui en dia vivim en un món d’economia globalitzada per tant els efectes pràctics del boicot se n’han anat en orris. El cava català porta taps de suro que es fabriquen a Extremadura i el vidre de les ampolles prové de Galícia. Diuen que el cava valencià ha augmentat les vendes. L’empresariat català enviava als valencians ampolles de cava sense etiquetar.
Alguna gent pensa que els catalans són insolidaris, gent àvara, traïdora i roïns per això la Conselleria de Cultura va decidir boicotejar dels llibres de text alguns autors odiosos pel fet de ser catalans: Maragall, Calders, Josep Pla. Tanmateix es van trobar amb alguns problemes com ara què fer amb Ramon Muntaner, nascut català a Peralada (l’Empordà), ciutadà i servidor de València i de cos present a Xirivella. Per no parlar d’Ausiàs March tacat amb la tara de ser fill d’un català d’Eramprunyà.

S’imaginen per un moment que algun govern de dretes a Alemanya, la República Txeca o Israel decidiren odiar Frank Kafka. Aquest extraordinari escriptor va nàixer súbdit de l’Imperi Austrohongarés a Praga i de família jueva. La seua obra està escrita en alemany malgrat que quan anava a escola de petit veia en els murs de la ciutat unes pintades que deien "si eres txec parla txec" i malgrat la simpatia i els contactes que va tenir amb la intel·lectualitat sionista de Pagra i sobretot malgrat que les seues germanes anirien a parar a un camp d’extermini nazi.

La cultura s’alimenta del respecte, la llibertat, la generositat, la intel·ligència, la cofiança i el proisme. I aquest govern valencià el que fa es promoure el boicot i l’odi però com deia el mestre valencianista Soler i Godes la barbàrie no podrà acabar mai amb la cultura.

Un país amb molts colors

2006-02-13T21:54:00.000+01:00

Benvinguts al meu espai personal dins la xarxa

Un blog que pren el seu nom del darrer llibre de l'escriptor i poeta gandià Joan Climent: Els colors de l’arc iris. Un títol que recull uns elements cabdals en l’obra de Climent: la llum i els colors, la melodia i l’harmonia de la natura. Però en aquest cas, com en cap altre, hi veiem l’estima profunda per les persones i pel territori, no sols implícitament localitzables, sinó amb els seus topònims amorosament pronunciats. És tracta de l’Oda a la Safor. La comarca, on l’espai adopta la mesura exacta dins l’harmonia de l’orbe. I gaudim estèticament amb les variacions de les aquarel·les marines, o amb les del cicle de l’any sobre la pell de la terra i els humans que l’habiten; amb l’essència de cada poble, conformada al llarg dels segles. Humanitat concreta, espai viscut i temps en harmònica conjunció. Un temps, captat en l’evanescent instant precís i en els fons remots de la història, simple i abstrús alhora: “El temps és una imatge. Jo em sent temps.(...) És temps la flor menuda violeta, el ritme de la saba, els baladres del riu o el drama ple de moviment.” Els colors de l’arc iris és un llibre escrit amb una emoció continguda, sense èmfasi, amb una tendra i íntima volença que traspua en la música dels mots, aconseguida amb sinestèsies i personificacions sàviament emprades, concordades amb el ritme del vers i l’harmonia de les al·literacions. Un poemari que confirma que la singular veu poètica del jove octogenari Joan Climent ocupa un lloc destacat dins el panorama literari actual."